Diari Més

Arqueologia

La cisterna del poblat ibèric del coll del Moro de Gandesa va funcionar fins 200 anys abans de la nostra era

Arqueòlegs de la UB finalitzen el tercer any d'excavacions a l'espai, on s'ha condicionat també una de les necròpolis

Pla general dels treballs dels arqueòlegs de la UB a la zona de les cisternes del poblat ibèric del coll del Moro, a Gandesa.

La cisterna del poblat ibèric del coll del Moro de Gandesa va funcionar fins 200 anys abans de la nostra eraACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La cisterna del poblat ibèric del coll del Moro, a Gandesa, va estar en funcionament fins la segona Guerra Púnica, uns 200 anys abans de la nostra era. Així ho ha constatat l'equip d'arqueòlegs de la UB que durant les últimes setmanes ha continuat excavant al jaciment per tercer any consecutiu. De forma paral·lela, i gràcies a una aportació del Departament de Cultura, s'ha executat la neteja i consolidació d'una de les tres necròpolis ibèriques que es troben també en aquesta mateixa zona. L'alcalde de Gandesa, Carles Luz, ha reiterat la voluntat del consistori d'impulsar actuacions de museïtzació i promoció turística d'aquests dos espais, catalogats per la Generalitat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
La campanya d'aquest 2020, que ha acabat aquest divendres, ha estat condicionada també per la pandèmia del coronavirus i les mesures de seguretat sanitària. Això, segons ha explicat el codirector de les excavacions i professor de la UB, Rafael Jornet, ha obligat a centrar els treballs a espais oberts i limitar el nombre de participants a set persones. Després d'haver limitat el jaciment per la part occidental, localitzat la muralla i l'accés al poblat, l'objectiu que s'havien ficat els arqueòlegs era excavar l'àrea de les cisternes i determinar-ne la profunditat i la cronologia de l'amortització.

Un espai que, segons Jornet, havia quedat abandonat després que s'hi efectués un sondeig als 80 i es reomplís de nou. Enguany, l'equip de la UB ha aconseguit arribar als nivells arqueològics i constatar que es va deixar d'utilitzar durant la segona Guerra Púnica, uns 200 anys abans de la nostra era. «Apostem per la dignificació del conjunt Bé Cultural d'Interès Nacional que és el Coll del Moro», ha apuntat Jornet. El projecte disposa encara de dotació pressupostària per, com a mínim, una nova campanya d'excavació l'any vinent.

De forma paral·lela, s'ha executat en aquest mateix conjunt una neteja i consolidació d'una de les tres necròpolis ibèriques del Coll del Moro. Finançada pel Departament de Cultura, les tasques s'han centrat a efectuar una «consolidació de mínims» per dignificar el jaciment, segons l'arqueòleg de l'empresa Món Iber Rocs, Borja Gil.

S'han netejat la neteja de pistes, tapades i abandonades, així com netejat i consolidació les pedres i juntes dels túmuls amb morter de calç. També s'ha tancat l'entorn per separar l'espai de l'actual aparcament. Gil ha apuntat que són necròpolis pròpies de la zona de l'Aragó i les Terres de l'Ebre amb túmuls funeraris no excessivament grans i més moderns respecte les d'altres indrets pròxims, com Flix.

Per la seva banda, l'alcalde de Gandesa, Carles Luz, ha refermat la voluntat de l'Ajuntament de recuperar el patrimoni cultural que representa el complex del coll del Moro. Segons ha avançat, el consistori treballa amb projectes per museïtzar-lo, en forma de centre d'interpretació o amb la instal·lació de plafons informatius, per dinamitzar i explotar turísticament l'espai, que ja forma part de les rutes que ofereix l'oficina de turisme municipal.

tracking