Arqueologia
La cisterna del poblat ibèric del coll del Moro de Gandesa va funcionar fins 200 anys abans de la nostra era
Arqueòlegs de la UB finalitzen el tercer any d'excavacions a l'espai, on s'ha condicionat també una de les necròpolis
Un espai que, segons Jornet, havia quedat abandonat després que s'hi efectués un sondeig als 80 i es reomplís de nou. Enguany, l'equip de la UB ha aconseguit arribar als nivells arqueològics i constatar que es va deixar d'utilitzar durant la segona Guerra Púnica, uns 200 anys abans de la nostra era. «Apostem per la dignificació del conjunt Bé Cultural d'Interès Nacional que és el Coll del Moro», ha apuntat Jornet. El projecte disposa encara de dotació pressupostària per, com a mínim, una nova campanya d'excavació l'any vinent.
De forma paral·lela, s'ha executat en aquest mateix conjunt una neteja i consolidació d'una de les tres necròpolis ibèriques del Coll del Moro. Finançada pel Departament de Cultura, les tasques s'han centrat a efectuar una «consolidació de mínims» per dignificar el jaciment, segons l'arqueòleg de l'empresa Món Iber Rocs, Borja Gil.
S'han netejat la neteja de pistes, tapades i abandonades, així com netejat i consolidació les pedres i juntes dels túmuls amb morter de calç. També s'ha tancat l'entorn per separar l'espai de l'actual aparcament. Gil ha apuntat que són necròpolis pròpies de la zona de l'Aragó i les Terres de l'Ebre amb túmuls funeraris no excessivament grans i més moderns respecte les d'altres indrets pròxims, com Flix.
Per la seva banda, l'alcalde de Gandesa, Carles Luz, ha refermat la voluntat de l'Ajuntament de recuperar el patrimoni cultural que representa el complex del coll del Moro. Segons ha avançat, el consistori treballa amb projectes per museïtzar-lo, en forma de centre d'interpretació o amb la instal·lació de plafons informatius, per dinamitzar i explotar turísticament l'espai, que ja forma part de les rutes que ofereix l'oficina de turisme municipal.