Diari Més

Història

Les excavacions al jaciment de l'Antic d'Amposta amplien dos segles més la seva cronologia

Troben un braçalet, un anell, una punta de fletxa de bronze, fragments d'àmfora i una moneda romana

Els arquèolegs del GRESEPIA han delimitat l'àrea arqueològica del jaciment de l'Antic, a Amposta.

Les excavacions al jaciment de l'Antic d'Amposta amplien dos segles més la seva cronologiaACN

Publicat per
ACN

Creat:

Actualitzat:

Les primeres excavacions al jaciment de l'Antic d'Amposta han posat al descobert que és dos segles més antic del que es creia fins ara. A partir del material ceràmic i altres elements que els arqueòlegs han trobat en aquests treballs es constata que l'Antic va estar ocupat com a mínim entre els segles VII i II abans de la nostra era. Això el situa entre el període pre-ibèric fins a l'ocupació romana, i són dos segles més dels que consten a la carta arqueològica de la comarca del Montsià, que el data entre el segle V i II. Les actuacions han acabat aquest divendres després de dues setmanes en què s'han desbrossat els més de 800 metres quadrats del jaciment i en què s'han posat al descobert les primeres estructures de l'assentament.

La primera campanya ha anat a càrrec d'un equip d'arqueòlegs del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i que s'emmarca en un conveni entre la URV i l'Ajuntament d’Amposta.

«Hem pogut confirmar que la cronologia d'aquest assentament és més àmplia del que es creia, però el que encara no estem en condicions d'afirmar és si va estar ocupat ininterrompudament durant tots aquests segles», apunta Samuel Sardà, director de les excavacions i investigador del Departament d'Història i Història de l'Art de la URV.

En aquesta primera fase d'excavacions, els arqueòlegs del GRESEPIA també han delimitat l'àrea arqueològica i han detectat que la terrassa baixa de la vessant interior del jaciment també té interès arqueològic, per la qual cosa valoraran incloure-la en futures excavacions.

«Per aquest punt passava una pista que anava a una antiga pedrera i ens pensàvem que no hi trobaríem res, però han aparegut en superfície restes ceràmiques i altres elements que fan interessant excavar-la», argumenta Sardà.

L'investigador destaca la importància geoestratègica d'aquest jaciment per la seua proximitat a la desembocadura de l'Ebre. «Des d'aquí dalt la vista és impressionant, es pot veure fins al cap de Salou i coll de Som, i també hi ha connexió visual sobre altres jaciments ibèrics propers com l'Oriola, la Ferrereta, el Castell o Mas de Mussols», explica Sardà.

Entre els materials que s'han trobat en aquesta primera excavació cal destacar un braçalet, un anell i una punta de fletxa de bronze, probablement del segle VII abans de la nostra era. Així com fragments d'àmfora fenícia i restes de ceràmica pre-ibèrica, ibèrica, púnica, grega i romana que s'hauran d'analitzar amb més detall. Finalment, cal destacar també la troballa d'una moneda romana del segle II abans de la nostra era que se situaria als moments finals d'ocupació de l'indret.

L'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, ha explicat que mitjançant un conveni amb l'Ajuntament s'hi destinaran els propers tres anys 36.000 euros que permetran fer-hi dos campanyes anuals.

tracking