Medi Ambient
La nacra del Delta de l'Ebre, a la vora de l'extinció pel temporal Gloria
Només han sobreviscut el 2,3% dels exemplars que hi vivien, encara que n'han detectat 242 a la badia dels Alfacs
Preocupació per la supervivència de les nacres al delta de l'Ebre després del trencament del Trabucador pel Gloria
El temporal Gloria, que el mes de gener passat va causar enormes danys a la costa catalana, ha deixat prop de l'extinció al Delta de l'Ebre la nacra (Pinna nobilis), un mol·lusc bivalve, com el musclo o la cloïssa però de fins a un metre de grandària que només viu al Mediterrani.
Segons ha informat aquest dimecres la investigadora de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), Patricia Prado, després del temporal només han sobreviscut el 2,3% dels exemplars que vivien al Delta de l'Ebre, encara que han detectat una colònia de 242 exemplars a la badia dels Alfacs.
En les últimes setmanes, els biòlegs han rescatat 351 exemplars de nacres de la Punta de la Banya, a la badia dels Alfacs, al delta de l'Ebre, gràcies a les aportacions realitzades en la campanya de micromecenatge «Ni una nacra menys» i també han constatat els danys provocats pel temporal Gloria a les poblacions d'aquest bivalve gegant i endèmic del Mediterrani, del qual el delta de l'Ebre és una de les últimes reserves genètiques.
«Dels 533 individus vius que hi havia a la badia del Fangar abans del temporal ara només queden 12, és a dir, un 2,3%», ha concretat Prado.
Els danys es van produir perquè el temporal va abocar sobre les nacres una quantitat enorme de sediment i perquè va provocar una disminució de la salinitat a causa de la barreja d'aigua dolça amb aigua salada.
La badia del Fangar era l'únic punt de la costa espanyola que, abans del temporal, no sofria els efectes del protozou Haplosporidium pinnae, que provoca mortalitats de fins al 100% en aquesta espècie.
Per això, Prado ha qualificat la situació de «desastre ecològic», encara que ha reconegut que a la Torre de Sant Joan, on es pensava que hi havia molt poques nacres, han censat un total de 242 exemplars.
Patricia Prado, juntament amb altres tècnics del IRTA, de la Fundació Zoo de Barcelona i voluntaris de la Federació Catalana d'Activitats Subaqüàtiques (FECDAS), la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEU Birdlife), la Universitat de Barcelona (UB) i VIMAR s'han dedicat aquest estiu a estudiar, censar i salvar les últimes nacres del Delta de l'Ebre.
La nacra (Pinna nobilis) és un mol·lusc bivalve que només viu al Mediterrani, és un dels més grans -un exemplar adult pot superar el metre de longitud- i és un dels més longeus ―pot arribar a viure més de 50 anys-.
Es tracta d'una espècie singular que juga un paper molt important en la filtració de les aigües i sobre la seva petxina s'han arribat a identificar més de 120 organismes diferents, la qual cosa contribueix a la biodiversitat marina.
En només tres anys, la nacra ha passat d'estar inclosa en la categoria de «espècie vulnerable» a la d'«espècie en perill crític d'extinció» a la llista d'espècies amenaçades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPAMA), i a estar inclosa a la llista vermella de les espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) per la mortaldat que els provoca el protozou Haplosporidium pinnae.