Veïns d'Ascó demanen més seguretat als accessos del poble i la nuclear

En concret, demanen que l'encreuament de la C-12 al seu pas per Ascó tingui una millor senyalització, bandes reductores de velocitat a l'entrada i sortida el pont que creua l'Ebre, i una sortida d'emergència «fiable» des de la central nuclear d'Ascó - denuncien que el carril d'espera actual és insuficient i molts cops s'hi queden travats camions de grans dimensions que bloquegen la circulació en sentit nord-. La plataforma recorda que en aquest punt de l'Eix de l'Ebre s'hi ha produït nombrosos accidents i tres persones hi ha perdut la vida.

Des de fa uns dies, la plataforma protesta a peu de carretera. Suportat en un petit camió, des de l'andana mostren un cartell amb la petició que se circuli per l'encreuament i els accessos a Ascó a menys de 50 km/h. Inscrit al panell hi demanen la instal·lació de bandes reductores de velocitat «per la seguretat de tothom». Com ha explicat el portaveu, Àngel Bret, aquesta acció es mantindrà fins a aconseguir «alguna cosa» i ha destacat que només amb la col·locació del cartell, els vehicles ja redueixen la velocitat. «Això ja modera una mica i és el que pretenem, que no passin més accidents», ha apuntat.

La gestió d'una «fortuna» pública

Però la plataforma «Treball, Treball i Benestar»no naix només per millorar la seguretat viària sinó perquè al municipi s'hi comencin a fer inversions i a desenvolupar projectes que permetin afrontar el futur sense el suport econòmic de l'activitat nuclear i els llocs de treball que genera. Hi ha «inquietud» per la situació actual de la població i per la gestió dels equips de govern municipals, també l'actual.

Tot i els astronòmics pressupostos anuals de què disposa el poble (de 1.660 habitants), l'entitat veïnal denuncia que les carències són múltiples i qüestiona la gestió que s'ha fet durant dècades d'aquests diners públics. «Els diners s'han gastat en paper, en projectes que no s'han executat», ha denunciat Bret.

S'emparen en un informe analític encarregat fa uns anys per l'antiga Unió Empresarial d'Ascó. Aquest document fa un seguiment dels pressupostos de l'Ajuntament des que l'any 1985 va començar a rebre ingressos pagats per la central nuclear i fins al 2014. En els últims 25 anys, els comptes municipals d'Ascó han anat creixent, passant dels 850.000 euros de 1985 a màxims de 19,5 milions d'euros, a l'exercici 2011. En aquest document ja hi apareix la denúncia que ara fa seva la nova plataforma: que el salt quantitatiu dels pressupostos no s'ha traduït en «un increment notable de les inversions i dels serveis al municipi».

L'informe quantifica que amb els ingressos de la central nuclear, cada habitant censat a Ascó hauria d'haver tingut un retorn econòmic d'1,25 milions d'euros en aquests anys. En canvi, s'assenyala que mentre les despeses de personal del consistori es van triplicar entre l'any 2000 i el 2014 –d'1 a 3 milions d'euros-, la inversió va passar del 58% del pressupost l'any 1991, al 3,81% l'any el 2011 – un descens del 55%-. Els últims anys Ascó ha tingut, de mitjana, uns 15 milions d'euros de pressupost anual, amb despeses d'inversió d'entre 3,5 i 4 MEUR anuals.

Les propostes de la plataforma

Les primeres propostes de la plataforma per diversificar l'economia municipal se centren en el sector primari. Animen a crear «finques agrícoles pilot d'última generació» i formar el jovent per gestionar-les, implementar una tercera zona de regadiu al municipi i sobretot ajudar a reactivar la Cooperativa Agrícola d'Ascó, que compta amb uns 300 socis però arrossega problemes de rendibilitat.

La plataforma reclama que el pressupost públic deixi de destinar-se al «manteniment» del poble i serveixi per generar «desenvolupament i prosperitat». «El poble és més que una central nuclear i ha de ser un municipi amb un PIB important al marge d'aquesta activitat. Els veïns han de poder crear empreses i no haver de marxar o treballar com operaris de la nuclear», lamenten.