Diari Més

Energies renovables

El Govern tomba els parcs eòlics de la Serra de la Creu projectats a Tortosa i El Perelló

La Ponència d'Energies Renovables dictamina que l'emplaçament no és viable

Un aerogenerador amb desenes més al fons, a l'altiplà de la Terra Alta

El Govern tomba els parcs eòlics de la Serra de la Creu projectats a Tortosa i El PerellóACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Govern ha tombat els projectes dels parcs eòlics de la Serra de la Creu 3 i 4 projectats entre els termes municipals de Tortosa i El Perelló (Baix Ebre). La Ponència d'Energies Renovables del Departament de Territori i Sostenibilitat ha dictaminat aquest dilluns que l'emplaçament de les centrals no és viable, tot i que encara no ha publicat els motius d'aquesta decisió. L'entitat ecologista GEPEC-EdC va presentar al·legacions al projecte i apunta que la proximitat a la Xarxa Natural 2000; la protecció de l'àliga cuabarrada i la preservació del conjunt arquitectònic de l'antic poblat de la Fullola serien els principals motius per desestimar-lo, tal com ja va passar amb la central de La Mola, situada a la mateixa zona, a finals d'agost.

Els projectes dels parcs de la Serra de la Creu 3 i 4 preveien la construcció de nou aerogeneradors que tindrien una potència de 5,5 MW, amb torres de 120,9 metres i rotors de 157 metres de diàmetre. Cada parc tenia previst produir 49,40 MW, just al límit del 50 MW que obligaria a demanar l'autorització a l'administració estatal. Aquestes centrals estaven impulsades per les empreses Energias Renovables de ISIS, S.L. i Fernando Samper Rivas.

El tècnic en defensa ambiental de GEPEC-EdC, Joan Ramon Mendo, ha explicat a l'ACN que l'entitat ecologista van presentar un informe desfavorable al projecte al·legant que la instal·lació tindria efectes sobre el paisatge i la fauna protegida, ja que se situava en una zona propera a la Xarxa Natura 2000 i en un paratge on exemplars de l'àliga cuabarrada cacen i nidifiquen. Així mateix, argumenta que els molins també afectarien molts habitatges dispersos que hi ha a la zona i l'antic poblat de la Fullola. El conjunt arqueològic està declarat com a Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) i conserva una torre cilíndrica de defensa, d'uns 20 metres d'alçada i l'estructura de l'església amb elements gòtics i diversos hàbitats antics reutilitzats o enrunats.

A banda dels impactes en l'àmbit ambiental i cultural, l'ecologista assenyala que els parcs eòlics de la Serra de la Creu no eren els únics que es projectaven entre els termes municipals de Tortosa i El Perelló, sinó que també hi havia la central de La Mola. En aquest cas, la multinacional portuguesa EDP pretenia instal·lar-hi sis aerogeneradors de 115 metres d'altura de boixa amb una potència de 5 MW cadascun. En l'acord de la Ponència d'Energies Renovables del 24 d'agost es va desestimar el projecte, dictaminant que existien «elements determinants» que, ja des de l'inici, es consideraven «insalvables per l'afectació a espècies de fauna amenaçada», en referència a l'àliga cuabarrada.

«La central de La Mola ja va tenir un dictamen de caràcter desfavorable. Entenem que per coherència aquest projecte que està solapat amb el de la Serra de la Creu 3, també ha de ser inviable», ha subratllat Mendo. «A Catalunya som molt generosos. Ens agrada en l'àmbit polític que els grans projectes industrials es fraccionin en petits, perquè els productors puguin tenir barra lliure i portar el que vulguin al territori que vulguin», ha lamentat. Els ecologistes estan pendents que es facin públics els motius pels quals la Ponència d'Energies Renovables ha denegat la instal·lació dels parcs de la Serra de la Creu, però apunten que seran similars als de la central de La Mola.

Els tres projectes eòlics també han topat amb l'oposició de la plataforma Salvem Torrefullola i La Mola, que es va fundar a mitjans d'aquest agost. El Baix Ebre és la comarca amb més aerogeneradors de Catalunya- 159- i amb sis centrals eòliques en funcionament, situades precisament entre Tortosa i El Perelló. La Terra Alta amb 148 molins i l'Anoia amb 105 encapçalen les comarques amb més aerogeneradors.

tracking