La Ràpita recorda l'1-O pendent del procés obert contra l'alcalde i el tinent alcalde

Com cada any, Sant Carles de la Ràpita (Montsià), un breu acte ha recordat, al lloc i l'hora en què es van produir, les brutals càrregues policials que van patir centenars de persones que esperaven per votar l'1-O al pavelló municipal. Un centenar de persones s'han sumat a l'agraïment per «la resistència i el patiment» d'aquells que es van atrinxerar per defensar les urnes. L'alcalde i el tinent d'alcalde del municipi esperen «tranquils», que es resolgui la instrucció de la causa que se'ls manté oberta per desobediència i prevaricació, entre altres, per la celebració de referèndum. Són els únics càrrecs electes per qui es manté una causa oberta per l'organització de l'1-O.

L'1 d'octubre del 2017, Sant Carles de la Ràpita va ser un dels primers municipi on es van produir càrregues policials. Quan només feia 15 minuts que havien obert els col·legis electorals, furgons de la Guàrdia Civil van aparèixer al pavelló municipal on s'havien aglutinat les meses electorals. Al lloc i l'hora on es va produir la intervenció policial, s'ha tornat a recordar els ferits, gairebé un centenar, i tots els que es van atrinxerar pacíficament per defensar les urnes. En els parlaments de l'acte commemoratiu s'ha destacat que «la dignitat» d'aquells veïns i veïnes va desactivar l'objectiu de la policia espanyola: espantar la gent perquè no votés aquell dia al referèndum.

Com ja ve sent habitual, després que l'alcalde Josep Caparrós hagi llegit el manifest de l'AMI, s'ha dipositat un ram de flors sobre el monòlit amb les sigles d'aquella històrica jornada i s'han cantat Els Segadors. Tres anys després, també Caparrós i el primer tinent d'alcalde de la Ràpita, Albert Salvadó, segueixen pendents de la causa que els mantenen oberta, a diferència de les desenes d'alcaldes que van ser citats per la Fiscalia el 2017. Se'ls acusa de desobediència, malversació i prevaricació per haver organitzat el referèndum i esperen els escrits de l'acusació, l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia, perquè s'obri el procediment del judici oral.

«Estem pendents però estem tranquils. Ho portem amb serenitat perquè l'1-O vam estar al costat de la democràcia i en definitiva, de la ciutadania. Estem convençuts que el nostre paper l'1 d'octubre era aquest: defensar les llibertats, els drets del nostre poble i del nostre país», ha apuntat Caparrós. L'alcalde ha afegit que també hi ha més de 40 causes obertes amb veïns afectats.

«Des de la via política, estem en el bon camí. L'1-O del 2017 va marcar l'inici del tram final de la llibertat del nostre país. Ha estat dur, hi ha presos, exilis, inhabilitacions i moltes causes obertes però el moviment independentista no s'afebleix», ha remarcat Caparrós.

Aquest dijous al matí també s'han fet actes de record de l'1-O a Tortosa i a Móra la Nova. El municipi de la Ribera d'Ebre, juntament amb Roquetes (Baix Ebre) van ser els altres dos pobles ebrencs on la Guàrdia Civil va actuar amb violència aquell 1-O.