El Govern demana a Calvo que no li impedeixi retirar monument franquista de Tortosa

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha demanat per carta al Govern central que desbloquegi el procés per retirar el monument franquista del riu Ebre a Tortosa (Baix Ebre), que està encallat a l'espera d'un informe de la Confederació Hidrogràfica, malgrat que una llei del 2007 n'empara l'eliminació.

En una carta enviada a la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, a la qual ha tingut accés Efe, la consellera, d'ERC, recorda que el monòlit, el vestigi monumental de la dictadura més gran a Catalunya, havia d'haver estat retirat fa anys, arran de la llei que va impulsar el 2007 el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, que obliga a eliminar els símbols franquistes.

«Davant l'incompliment de l'obligació de l'Estat», afegeix la carta, la Generalitat s'ha compromès a treure el monòlit del riu, un procés que exigeix la seva descatalogació, per al que són preceptius els informes dels departaments de Justícia i de Cultura i de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica.

L'Ajuntament de Tortosa va impulsar el passat mes de febrer els tràmits per retirar el monòlit de l'Ebre: les conselleries de Justícia i Cultura van enviar els seus informes immediatament, però la CHE, propietària de la pilastra que sosté el monument i a la qual correspon l'accés a la llera del riu, no ha donat de moment cap resposta.

Segons sosté Capella en la seva carta, el monument de Tortosa, erigit en el 25 aniversari de la Batalla de l'Ebre com a homenatge als caiguts del bàndol nacional, és «una mostra de la deixadesa dels consecutius governs espanyols pel que fa a la memòria democràtica», malgrat la seva obligació de retirar-lo, per la llei del 2007.

«Estic convençuda que, ara, un Govern que es reclama progressista serà incapaç d'utilitzar arguments democràtics per entorpir, dilatar o tractar d'impedir que sigui la Generalitat qui acabi amb un monument que, en definitiva, només ens recorda la fragilitat de la democràcia», conclou la consellera.

En declaracions a Efe, Capella ha lamentat que, des de la llei Zapatero del 2007, que «estableix obligacions molt clares, com treure el monument de Tortosa», han passat diferents governs i el monòlit no s'ha retirat. «Si no ho volen fer, que evitin posar pals a les rodes als que sí que ho volem», ha apuntat.

El monument, de 45 metres i que s'aixeca enmig de l'Ebre sobre les restes d'un pont que les milícies republicanes van volar el 1938, està format per dues estructures de ferro de forma piramidal, una d'elles coronada amb un soldat que enarbora una estrella a les mans, i una altra per una àguila.

Amb la democràcia, l'Ajuntament de Tortosa va anar retirant alguns dels elements més obertament franquistes del monument, com la inscripció d'un «Víctor» -escudo de Franco- que l'àguila portava a les urpes, tot i que encara persisteix una placa amb la llegenda «Als combatents que van trobar la glòria a la batalla de l'Ebre».

Les iniciatives per eliminar el monòlit divideixen des de fa anys la població de Tortosa, on el monument ha format part durant dècades del paisatge de l'Ebre des d'ambdues ribes del municipi: el 2016, en un referèndum impulsat pel Parlament, el 68% dels veïns es va mostrar partidari de mantenir-lo, reinterpretant-lo.

Capella aprofita en la seva carta per aplaudir la Llei de Memòria Democràtica impulsada pel Govern central, però li recorda que la Generalitat «porta avantatge» en la matèria, perquè fa 17 anys que va emprendre polítiques de memòria històrica que l'han portat a censar 6.000 desapareguts en la Guerra Civil, a obrir 31 fosses amb restes de 314 víctimes de la contesa i a aprovar una llei per anul·lar els judicis polítics de la dictadura.

A més, la consellera demana al Govern central el «coratge necessari» per, com va fer Alemanya el 1960, incloure com a delictes en el Codi Penal l'enaltiment de la dictadura i la humiliació de les víctimes. «L'auge del totalitarisme i la dignitat de les víctimes mereixen una resposta ferma i contundent per part de l'Estat», afegeix.

«La nova llei espanyola de memòria democràtica, tot i que arriba tard i es queda curta, és un pas endavant. En qualsevol cas, els governs fan un flac favor a la reputació de la política quan, per acció o omissió, són incapaços d'aplicar les lleis que aproven», remarca la consellera.