Un reservori de nacres ocuparà l'espai del xiringuito il·legal de la punta de la Banya, al delta de l'Ebre

El 'Xiringuito de la Costa', un simbòlic establiment que ha funcionat durant dècades sense autorització administrativa dins de la badia dels Alfacs, desapareixerà finalment d'aquí a poques setmanes, un cop el govern espanyol completi les obres de desmantellament en marxa. L'empresa pública Tragsa executa ja les actuacions per donar compliment, de forma subsidiària, a sentències judicials i requeriments. El servei provincial de Costes del Ministeri per a la Transició Ecològica restablirà així l'ocupació il·legal amb voluntat de destinar aquest espai tocant a la punta de la Banya a habilitar un reservori de nacres. Es tracta d'una espècie en perill crític d'extinció que manté a la badia dels Alfacs colònies existents al món.

Un cop retirada la plataforma i les construccions instal·lades a sobre, una part de les pilones que sustenten l'estructura –situada dins de l'aigua en un espai de calat molt poc profund- serviran per habilitar i delimitar el reservori per preservar la colònia de mol·luscos. Es donarà així compliment a la petició efectuada pel parc natural del Delta de l'Ebre i l'Oficina de Medi Ambient de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, segons ha apuntat el cap de Costes a Tarragona, Antoni Espanya.

Amenaçades per un paràsit protozou que ha matat pràcticament tota la població existent a mar obert al Mediterrani, la població d'unes 40.000 nacres dels Alfacs s'ha convertit en una de les més importants del món. Es tracta d'una espècie especialment fràgil i en perill de desaparèixer que ha trobat en les particulars condicions de la badia un reducte que li permet resistir davant de les amenaces. Sobretot, després que l'embat del temporal Gloria castigués especialment l'altra gran colònia existent a la península Ibèrica, situada al mar Menor.

Així doncs, l'espai que ocupava el 'Xiringuito de la Costa', que durant dècades havia estat un concorregut punt de pelegrinatge turístic estiuenc, tant per a locals com forasters, tindrà una utilitat ambiental. Situat en un punt privilegiat tocant a la punta de la Banya i prop de la sortida de la badia, l'establiment oferia des d'aperitius a paelles i s'hi podia arribar amb un servei de golondrina organitzat per la mateixa empresa o amb embarcacions particulars. Malgrat no disposar de cap llicència, permís ni autorització, la seva activitat era tolerada per els administracions.

Sentències, sancions i requeriments

Però després que els Mossos precintessin les instal·lacions el juliol del passat 2019 arran diverses denúncies per irregularitats, Costes va anunciar que retiraria definitivament les estructures de fusta d'uns 1.300 metres quadrats que ocupen l'espai. L'any 2005, una resolució del llavors Ministeri de Medi Ambient va denegar la concessió sol·licitada pels propietaris i ja va ordenar l'aixecament de les instal·lacions. El maig de 2009, l'Audiència Nacional va tombar el contenciós administratiu presentat per l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita en contra d'aquest decisió. El govern espanyol va incoar dos expedients sancionadors i sengles requeriments els anys 2016 i 2017. Les dues golondrines utilitzades per l'empresa per traslladar clients a l'establiment també van ser precintades per l'Agència Tributària per l'impagament d'aquestes sancions.

La possibilitat de tornar-lo a posar en marxa dins de la legalitat vigent, explica el cap provincial de Costes, hauria requerit reiniciar el procediment de sol·licitar l'ocupació i adaptar-se a les exigències actuals de les guinguetes de platja -20 metres quadrats d'espai tancat i 50 a les platges- en un paratge al qual només s'hi podia accedir amb embarcació –fet que en reduiria fortament la possible rendibilitat-.

«Desocupació» d'espais costaners

Malgrat això, Espanya remarca que, a partir del Gloria, la filosofia del Ministeri per a la Transició Ecològica ha canviat i prioritza ara la "desocupació d'espais il·legals del domini públic", retirant també infraestructures que poden resultar vulnerables davant els efectes del canvi climàtic. El cas del xiringuito rapitenc, apunta, és el més flagrant en aquest sentit a la costa de l'Ebre.

Davant la negativa dels propietaris que l'explotaven a fer-se càrrec del desmantellament, el govern estatal ha encarregat a Tragsa el projecte de forma subsidiària i els traslladarà la factura. La previsió és que les obres costin uns 185.000 euros i s'allarguin durant un mes i mig, segons ha precisat Espanya. Es retiraran les plataformes de fusta i tots els elements constructius que es van ubicar al seu damunt: taules, bancs, sostres, cuina i lavabos, entre d'altres dependències. En total, està previst traslladar 120 tones de residus, entre fusta i pilons.