Memòria històrica
Les 7 claus de la retirada del monument franquista de l'Ebre
Inaugurat per Franco el 1966, és el major vestigi franquista que es manté a Catalunya
El Govern de la Generalitat ha anunciat aquest divendres la retirada del monument franquista de Tortosa. Les obres de 'desmuntatge' s'iniciaran, si no hi ha imprevistos, el juliol del 2021, i està previst que durin 3 setmanes.
D'aquí a poc més de 8 mesos el riu Ebre al seu pas per la capital del Baix Ebre lluirà, després de mig segle, lliure d'aquest controvertit símbol, inaugurat per Franco el 1966 i que és, a dia d'avui, el major vestigi franquista de Catalunya.
Aquestes són les 7 claus del procés que culminarà esborrant el monòlit del mig del riu:
1.- COST i TERMINIS.
L'estudi tècnic previ calculava que el cost total de desmuntar el monument no arribaria als 150.000 euros. No obstant això, la Generalitat amplia els costos fins gairebé els 200.000 euros.
L'estimació de terminis seria d'un total de 20 jornades de treball, comptant des que es prepara el camí, l'execució, i retirada de la bastida.
El Departament de Justícia ha sol·licitat aquesta setmana la llicència d'obres a l'Ajuntament de Tortosa i el permís per accedir a el riu a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).
Si aquests tràmits es resolen en els terminis previstos, les obres podrien licitar-se al gener i adjudicar-se al març. En aquest cas, els treballs podrien començar al juliol del 2021.
2.- DESMUNTATGE PEÇA A PEÇA.
Atès que s'ha optat per conservar les diferents parts del monument, es procedirà per això al seu desmuntatge. De dalt a baix, el monòlit, de 45 metres, s'anirà desmuntant peça a peça. Cadascuna de les parts d'aquest gegantesc puzle es carregarà en camions i seran traslladades a un magatzem de la Generalitat.
El plantejament, segons explica Antoni López Daufí, arquitecte autor de l'estudi previ de la retirada del monument, «és com desmuntar una exposició. Un cop acabada, amb tota la cura del món les peces es treuen d'on estan, s'empaqueten, es protegeixen i es transporten al lloc que es determini».
3.- CONSERVACIÓ D'ELEMENTS AMB VALOR ARTÍSTIC.
Els tècnics han previst tallar les peces «per on es faci menys mal al monument», segons López Daufí. És a dir, es procurarà retirar les diferents parts «conservant la integritat dels elements que tenen valor artístic».
Entre aquests elements es troben els vitralls de l'artista plàstic barceloní Forneig Pla, així com el soldat de bronze que corona el monument, col·locant un estel en el cel i l'àguila, que originalment portava la inscripció «Víctor» entre les urpes, ambdues obres del mateix artista que va crear el monument, Lluís Maria Saumells.
El pedestal, que és una pila de l'antic Pont de la Cinta, es mantindrà, però sense la inscripció que hi ha actualment: «A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro».
4.- TÈCNICA DEL OXITALL.
L'estudi previ preveu que el monòlit franquista quedi seccionat en 16 talls. Però si la grua té prou potència per transportar peces de més pes, s'intentarà reduir el nombre de seccions.
La tècnica clau per fragmentar el monument és l'oxitall, un procediment de tall de planxes metàl·liques mitjançant una oxidació local a alta temperatura. S'efectua amb un bufador que expulsa una barreja d'acetilè i oxigen a 800 graus.
Els operaris extrauran primer les escultures i després decidiran quins són els punts idonis per realitzar els talls, tenint en compte dos elements.
En primer lloc, el principal enemic de l'oxitall, el rovell, que no permet seccionar adequadament les peces. El segon, el mal temps, ja que la pluja o el vent faran difícil treballar sobre el monòlit.
5.- LA GRUA.
En aquest tipus d'actuacions juguen un paper decisiu els mitjans auxiliars. Un d'ells és la grua que transportarà les peces tallades des del monument fins a terra, des d'on seran transportades posteriorment.
La grua, la segona més gran d'Europa, se situarà a la platja fluvial de la llera esquerra del riu, al barri de Ferreries. Es tracta d'una màquina pesada amb una força bruta de 300 tones i amb un braç de 80 metres, capaç de moure càrregues de fins a 6,7 tones.
El principal problema amb què es trobaran els operaris serà l'accés per baixar la grua a la platja fluvial. La rampa per la qual s'accedeix a la llera del riu s'haurà consolidar, ampliar i millorar la seva resistència, sobretot en la part final.
A més, s'ha previst dur a terme un estudi geotècnic del terreny sobre el qual s'ha de dipositar la maquinària per saber si té la capacitat suficient per aguantar el seu pes.
6.- BASTIDA I ACCÉS.
L'altre element auxiliar imprescindible és la bastida. Es tracta d'una estructura tubular, metàl·lics, autoestable des de la base de la pila del monument, fins a la seva coronament. Farà 3 metres ample, 8 de llarg, i gairebé 35 metres d'altura.
L'estudi tècnic previ de la retirada de l'monument s'ha basat precisament en l'estructura que l'exèrcit va crear en el seu dia per aixecar el monòlit.
Serà, però, una bastida «molt més resistent» i amb «millors condicions», segons l'arquitecte Antoni López. Aquesta estructura s'anirà desmuntant a el mateix ritme que es desmunta el monument.
També es crearà una plataforma d'accés o plataforma d'apilament a la base del monument, que mesurarà uns 16 m2. Allà es dipositarà tot el material per pujar la bastida.
7.- ELS RISCOS.
Un dels factors que més condicionarà la retirada del monument serà el seu estat de conservació. El manteniment de l'monòlit ha estat pràcticament nul des de la seva inauguració. De fet, només s'ha actuat quan hi ha hagut un veritable risc de caure.
En els anys 80 es va apuntalar la base de l'escultura a causa d'una forta ràfega de vent que va fer perillar l'estabilitat de l'estructura. Des de llavors, el monòlit es manté, en part, gràcies a aquest suport.
Tampoc ha transcendit el pes del monument, però segons els estudis previs tot indica que «no és tan robust com sembla», apunta López Daufí.
De fet, està concebut com una mena de torreta elèctrica, feta de perfils laminats d'acer. Per dins està buida i està folrada de planxes de ferro.
També caldrà tenir en compte factors ambientals, com a possibles riuades que hi pugui haver en els propers 8 mesos i que modifiquin el curs del riu o la platja fluvial on es dipositarà la grua.