La no gestió dels desguassos de fons dels pantans posa en risc el tram final de l'Ebre, segons Sediments

«Si hi ha una inestabilitat a Mequinensa o Riba-roja s'haurien de buidar els dos embassaments per eliminar el perill. El problema és que si es trenca i està ple d'aigua allò baixarà en tromba: s'emportaria tots els pobles al costat del riu. És difícil que passi? Sí. Però, és possible? També ho és. I si no sabem en l'estat que estan les preses encara més possible. S'estan saltant els protocols de seguretat per analitzar la situació i reduir el perill al màxim», ha argumentat Juan.

Segons detalla, en casos d'avinguda la capacitat de desguàs de les preses podria quedar compromesa per la inoperativitat dels desguassos dels fons.«A banda d'il·legal, és arriscat», subratlla, tot recordant que una avinguda extraordinària es podria produir una coronació i la possible ruptura, fins i tot, encadenada, de les preses d'acord amb el criteri d'experts com César González Cebollada, professor d'Enginyeria de Preses de la Universitat de Saragossa.

Així les coses, apunta que el govern espanyol, a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), hauria de disposar dels informes anuals de seguretat de les preses que han de fer els concessionaris, la hidroelèctrica Endesa en aquest cas, i prendre les mesures necessàries per garantir el seu bon estat, tal i com marca la normativa específica, segons recorden. Això és el que sol·licitarà formalment l'Associació durant les pròximes setmanes. En cas de no obtenir resposta, traslladaran el cas als jutjats.

En aquest punt, apel·la també a la Generalitat i la Taula de Consens del Delta de l'Ebre, entitat creada per les comunitats de regants, a implicar-se en aquesta qüestió i exigir solucions al govern espanyol. «Les autoritats catalanes, de les Terres de l'Ebre no estan fent res sobre això, perquè no en parlen», lamenta Juan, tot recordant que la proposta de caracteritzar els sediments de Riba-roja o efectuar pla pilots en petits embassaments com Margalef, Guiamets i Siurana, com planteja el Ministeri per la Transició Ecològica, és del tot insuficient.

Nou model de gestió

Per a l'entitat, cal avançar immediatament cap a un nou model de gestió dels embassaments del tram final de l'Ebre per contrarestar els greus problemes de subsidència i regressió que posen en perill la continuïtat del Delta. En aquest context, Juan ha lamentat que tant el pla estatal –del qual critiquen que no incorpori protocols per gestionar els embassaments- per protegir l'espai com el Pla Delta de la Taula de Consens no concretin mesures específiques per començar a permetre el pas dels sediments pel tram final del riu.

«Ja seria hora que les institucions ebrenques treballin una mica més aquesta qüestió. A banda d'un pla per a la gestió del litoral que presentin el pla d'intencions per gestionar els sediments dels embassaments. No en diuen res: només, sí, s'han de gestionar els sediments, però a mig termini. No, ha de ser a curt termini: tot el que s'ha de gestionar s'ha de treballar ja o els resultats no arribaran mai», tanca Juan.