Les captures de cranc blau dels pescadors de la Ràpita arriben ja a les tres tones diàries

Els pescadors que s'hi dediquen, que en molts de casos surten sols a la mar, poden arribar a percebre aquests dies a uns 2,83 euros el quilo. Un preu força bo, comparativament parlant, respecte èpoques anteriors i amb volums de captura inferiors. Segons el secretari de la confraria de pescadors de Sant Carles de la Ràpita, Joan Balagué, el cranc blau ha trobat sortida comercial en la restauració -com a substitut d'altres productes importats, cas del llamàntol canadenc, per exemple i en l'elaboració de productes per part de la indústria alimentària. També és àmpliament apreciada entre la comunitat xinesa.

En general, però, el sector es manté expectant davant la resposta dels consumidors habituals de peix i marisc aquest Nadal davant les restriccions imposades arran la crisi de la covid-19. Els pescadors rapitencs, que segueixen cicles de veda diferents als dels seus col·legues del nord de Castelló i van poder seguir comercialitzant les seves captures al País Valencià i altres punts de l'Estat amb el tancament dels restaurants a Catalunya, reconeixen que el descens de preus no va acabar resultant tan acusat com esperaven.

Preus menys elevats

Ara, amb l'hostaleria parcialment en marxa i les celebracions nadalenques a la volta de la cantonada els preus, tot i que lluny de recuperar-se als nivells d'altres anys, «estan aguantant», reconeix Balagué. «El producte fresc i de més qualitat tenia unes pujades més pronunciades: ara podrà pujar com a molt el doble, però no per cinc o sis com passava habitualment. Al desembre sol ser més car perquè són productes que, tot i les mesures i circumstàncies actuals, algun àpat nadalenc es farà. Es consumeix força», observa.

Per contra, els temporals de les últimes setmanes estan impedint que la flota pugui sortir de forma continuada al mar. La conjunció dels efectes del coronavirus i del temporal Gloria, amb dos mesos pràcticament d'aturada de la flota, tindran els seus efectes sobre els resultats finals. Després d'una temporada anterior amb un rècord històric de 65 tones de llagostins capturades, Balagué no preveu enguany arribar a la meitat. Entre els crustacis, la galera és una de les captures amb més bones xifres, arribant als 1.800 quilos en algunes jornades.

A les badies del Delta, els productors de mol·luscs esperen que el consum domèstic a través de supermercats i establiments pugui ajudar a frenar la caiguda que esperen aquesta campanya pels efectes del Gloria i, sobretot, per la covid-19. Sobretot, en el cas del cultiu de l'ostra autòctona –amb una producció entre els 400.000 i els 500.000 quilos- que, malgrat comercialitzar-se tot l'any, concentra bona part de les vendes durant aquestes setmanes, gràcies al consum de restaurants i particulars amb els àpats nadalencs.

Mantenir la venda nadalenca d'ostres

El sector, que ja va quedar tocat amb la la caiguda inicial del consum per la pandèmia, confia que la venda directa al consumidor domèstic, via supermercats, establiments o vendes a través d'Internet, pugui ajudar a pal·liar, en part, les pèrdues acumulades enguany. «Intentarem que la campanya de Nadal sigui com la dels últims anys. Està clar que el que hem perdut fins ara no ho podrem recuperar», ha admès Gerardo Bonet, gerent de la Federació de Productors de Mol·luscs del delta de l'Ebre (Fepromodel).

Més enllà dels visibles danys que el Gloria va causar a les estructures de producció de les badies, la covid-19 ha tingut encara un impacte superior, segons reconeix Fepromodel. La caiguda sobtada de les vendes va fer que una part important de la producció de musclos –d'un total de 3,5 milions de quilos- es quedés a l'aigua i acabés morint amb les altes temperatures de l'estiu. En el cas de les ostres, que resisteix millor aquestes condicions, la impossibilitat de donar-los sortida ha tingut com a conseqüència que es produeixin calibres grans, amb escassa sortida comercial per a la venda al consumidor. Això els obliga a buscar mercats secundaris –elaboració alimentària- on els preus són inferiors, apunta Bonet.