La fallida de la Cooperativa de l'Aldea arriba finalment a judici nou anys després

Addicionalment, a tots quatre, així com a Bankia, l'auditora BDO i Mapfre, la jutgessa de Tortosa els reclama el pagament d'una fiança per cobrir les responsabilitats civils derivades del cas. En el cas de Ferré, la suma ascendeix a 3,37 milions d'euros; 1,89 milions a Antonio Fornós i la mateixa xifra a l'entitat Bankia; 1,27 milions a Juan Carlos Torres, dels quals responen subsidiàriament BDO i com a responsable civil directe Mapfre; així com 1,15 milions a Manuela Buera. Atès que cap dels acusats ha consignat encara les quantitats, la jutgessa ha decidit obrir peces separades per embargar-los els béns.

A primera hora del dia 1 de desembre de l'any 2011 milers de veïns de l'Aldea descobrien, alarmats, que els comptes amb els seus estalvis a la secció de crèdit de l'entitat agrària havien estat bloquejats. Era el preludi de la fallida de l'entitat, que es va declarar insolvent només quatre dies després davant del Jutjat Mercantil de Tarragona. El concurs de creditors presentat pocs mesos després revelava que acumulava un deute superior als sis milions d'euros.

Per explicar com la Cooperativa i els impositors van trobar-se de cop i volta en la ruïna, tant Fiscalia com els afectats apunten cap a Ferré com a principal responsable. L'acusen d'haver abusat del seu poder com a gerent, més enllà del «límit de les seves competències» i sense respectar els seus deures de «diligència i fidelitat», fent diverses negociacions i operacions financeres de resultat desastrós per a l'entitat, els seus socis i impositors. També se li atribueix haver-se apropiat directament de 160.000 euros de la mateixa Cooperativa i transferir-los a comptes dels seus fills pocs dies abans del bloqueig de comptes de la secció de crèdit.

Complicitat de l'auditor

Per ocultar les pèrdues i els resultats financers reals, l'exgerent hauria comptat amb la col·laboració de l'auditor Juan Carlos Torres, de la firma BDO. Els seus informes anuals sobre la salut econòmica de l'entitat entre 2008 i 2011 «de cap manera reflectien fidelment» la realitat econòmica de l'entitat, sinó que, «al contrari», existien «greus alteracions» que impedien identificar la «greu i real situació econòmica», segons Fiscalia.

D'acord amb el relat de les acusacions, Ferré va revaloritzar artificiosament actius, va registrar factures de compres fictícies a clients estrangers amb els quals ja no treballava i es va valer d'algunes empreses a les quals s'havia encarregat alguna obra o servei de l'entitat a emetre factures –alguns cops la feia la mateixa cooperativa- molt per sobre del valor real. Això, apunten, li va permetre incrementar l'import de les inversions i també justificar l'accés a subvencions públiques més quantioses.

Per aquest motiu, també s'asseuran a la banqueta dels acusats David i Javier Casas, titulars d'una empresa de refrigeració, així com de María Melquíades Jiménez, administradora d'una empresa de subministraments. A tots tres se'ls imputa un delicte continuat de falsedat en document mercantil i Fiscalia sol·licita penes d'un any i nou mesos de presó.

Els beneficis de Bankia

Però un dels aspectes principals que haurà de dilucidar el judici és la responsabilitat penal de Bankia, llavors Caja Madrid, acusada de beneficiar-se il·legalment de la seva peculiar relació amb la cooperativa. L'any 2008, i davant les tensions de tresoreria existents a l'entitat, Ferré va pignorar 750.000 euros en actius financers de la secció de crèdit –ja havia fet el mateix amb un paquet del mateix valor en una operació financera dos anys abans- com a garantia addicional d'un préstec hipotecari d'1,5 milions d'euros que ja s'havia cobert amb un immoble valorat en 2,1. L'entitat financera no va acabar prestant més diners fruit de la nova garantia, que ni Ferré ni l'auditora van incorporar als comptes, i posteriorment va executar-la causant la pèrdua de bona part dels 1,64 milions de la cartera de valors als impositors.

L'escàndol que va suposar el bloqueig de comptes va permetre constatar que la secció de crèdit de la cooperativa actuava pròpiament com un banc, sense capacitat legal de fer-ho, gràcies a la cobertura que li proporcionava Bankia. Així, els impositors podien operar amb talonaris i caixer automàtic d'aquesta entitat. La secció de crèdit obriaun compte de la Cooperativa en aquesta entitat i posteriorment ho carregava als comptes dels socis.

Segons recorden les acusacions, Bankia, amb Fornós i Buera al capdavant, també procedia obrint comptes als socis fent-los creure que avalava els seus actius financers i, sense el seu consentiment, les vinculava amb la cooperativa. «Van generar una aparença de confusió, promocionant una realitat aparent de dipòsit bancari i afavorint la pignoració i posterior retenció dels dipòsits individuals dels socis per la seva imputació al pagament de l'obligació creditícia assumida per la Cooperativa», argumenta Fiscalia, creant un «notable descontrol» i desentenent-se de la seva funció de control.

Segons el ministeri públic, l'entitat no només va bloquejar els comptes de la cooperativa sinó també els de Bankia «il·legítimament» vinculats, retenint fins a 5,84 milions d'euros. La Cooperativa, després de sortir del concurs de creditors, ha retornat 1,54 milions i en queden 4,47 milions pendents de retornar, bona part dels quals als comptes que l'entitat tenia en aquest banc.

Afectats que ja han mort

Després de nou llargs anys d'instrucció, de successius recursos que han dilatat el procés i de tràmits judicials que retornats per l'Audiència de Tarragona, l'Associació d'Afectats per la Secció de Crèdit de la Cooperativa de l'Aldea comença a veure la llum al final del túnel. El seu president, Jordi Gas, ha remarcat que l'embargament dels béns dels acusats que ja ha ordenat la jutgessa els ha de permetre cobrar un cop se celebri el judici oral.

Segons ha recordat Gas, l'entitat només ha pogut fer fins aquest moment dos pagaments i va ajornar el gruix a «molts anys vista». «Han passat nou anys des del bloqueig dels comptes i hi ha gent que, malauradament, ja no viuen i els fills no han pogut recuperar els diners. D'una vegada per totes és bo que s'obri finalment el judici oral i a veure si es pot resoldre durant el pròxim exercici de 2021 perquè totes els afectats puguin rescabalar els diners que encara tenen entrampats», ha tancat.