El Govern cofinançarà les actuacions de l'Estat per salvar el Delta de l'Ebre

La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha alertat que cal actuar amb immediatesa perquè el Delta està en temps de descompte, s'està fent tard per salvar-lo i per evitar que els seus habitants hagin de marxar. «Salvar el Delta és una qüestió de supervivència d'uns homes i dones que han triat un territori per viure que l'estimen i que volen seguir-hi vivint, i perquè ho permetem, si han de poder seguir guanyant la vida», ha defensat.

El Govern reivindica també ser part activa en la presa de decisions. A l'Estat se li recrimina que actuï unilateralment i sense consens i la Generalitat pressiona perquè es creï la comissió mixta que contempla el Pla Delta, en la qual es prenguin les decisions entre les dues administracions i també el territori.

Esperant el desterrament

D'altra banda, l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, ha assegurat que sent «impotència» per la falta de consens entre les administracions competents per acordar solucions per al Delta mentre pateixen, «amb tristesa», com la barra del Trabucador es va perdent. «És una necessitat vital per a nosaltres, desapareix el Delta i aquesta reclamació no la fem perquè no tenim més feina sinó perquè desapareix casa nostra», ha alertat. Caparrós ha assenyalat que cal deixar de fer «pegats» i que les actuacions d'emergència, per si mateixes, no tenen «viabilitat» si no se'n plantegen d'altres a llarg termini, com l'aportació de sediments. «No pot ser que les actuacions que s'han fet –després del Gloria- a la primera tempesta, en gran part, desapareguin. Cal més intensitat, decisió i més convenciment per mantenir l'estructura del Delta», ha reivindicat l'alcalde.

Representants socials i econòmics han clamat perquè es posi en marxa un pla estratègic. L'Estat enllesteix un document que havia de presentar-se ara que es retarda i no preveu executar-se fins a l'any que ve. L'esborrany presentat al novembre ha generat molt malestar al territori perquè no incorpora gairebé cap de les propostes del Pla Delta i assumeix un retrocés de la costa deltaica de fins a mig quilòmetre. «Agafar els arrossars limítrofs per fer-los espai públic –perquè ja no en queda- i deixar que se'l mengi el mar va literalment en contra del sector primari. El Delta és així de bonic perquè els homes i les dones el treballem cada dia. Estic esperant el desterrament», ha dit Marcela Otamendi, copropietària del restaurant els Vascos, de la platja de la Marquesa.

Guillermo Borés, copropietari de l'Illa de Buda, considera que ara l'enemic més gran no és la falta de sediment com els primers anys de regressió sinó que és el canvi climàtic. Ha demanat actuar a la costa deltaica fent un moviment massiu de sediments amb dragues i ha defensat que és «és econòmic viable, sostenible mediambientalment i es pot fer immediatament perquè ja s'ha provat a Europa», com fan a Holanda. «No hi ha prou maduresa encara per parlar d'esculleres de pedra», ha afegit Borés, que també ha criticat la visió «conservacionista» d'alguns científics i experts.

Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia de la UB, ha defensat que sense l'aportació de sediments des del riu, el Delta està condemnat a desaparèixer i ha lamentat que, la CHE (Confederació hidrogràfica de l'Ebre) i el govern l'Estat «no en tinguin cap interès». «Maregen la perdiu, ara faran un estudi, ara un altre, però no hi ha manera que es concreti amb accions i inversions importants», ha dit. Prat ha apuntat que cal assumir que les barres del Trabucador i del Fangar «aniran enrere» perquè «és la seva dinàmica natural» i s'ha mostrat pessimista sobre la possibilitat que la transmissió sedimentària s'acabi executant. «És qüestió de voluntat política, sobretot de Madrid», ha insistit.

En canvi, Rafa Sánchez, director tècnic de la Taula de Consens del Delta, ha dit que el Delta es pot conservar amb diferents intervencions i tipus d'actuacions, imitant exemples com el dels Països Baixos. «Aportar sorres no és l'única solució, però hem de guanyar temps perquè el Delta continuï amb la seva funcionalitat fins que arribin els sediments que no podenarribar ja. El 2023 sabrem si és factible traspassar sediments i estem parlant del 2023», ha recordat. «El mur natural implica platja, dunes i també zones naturals potents que facin de coixí davant les pujades puntuals del nivell del mar», ha afegit Sofia Rivaes, biòloga i doctora en Biodiversitat per la UB, representant de l'Oficina Tècnica de SEO/BirdLife al Delta de l'Ebre.