El futur del Delta de l'Ebre, encallat entre la recuperació dels sediments i la pugna competencial

Els candidats d'ERC, Junts, En Comú Podem i la CUP comparteixen, amb matisos, la necessitat d'actuar sobre aquest trànsit sedimentari com a mesura estructural per garantir la preservació de l'espai sense renunciar a altres mesures imminents. «Tot moviment de sorres, com diu la Plataforma en Defensa de l'Ebre, no ha de ser incompatible amb la recuperació de sediments», apunta Jordi Jordan, candidat dels comuns, partidari d'implementar mesures «toves i consensuades», revertint la manca de sediments de les últimes dècades.

«Anem tard», subratlla la número tres de la CUP, Júlia Urgell, que tampoc veu contradicció entre mesures urgents i les estructurals. La candidata anticapitalista va encara més enllà i remarca que afavorir l'arribada de sediments al Delta no només passa per revisar les concessions de les hidroelèctriques, fer complir-los les mesures de seguretat així com garantir els cabals mínims al tram final del riu, sinó també limitar els grans regadius a la conca. «Més regadius vol dir més transvasaments, menys sediments que es queden als embassaments i que no podrem garantir el cabal ecològic», argumenta.

Responsabilitat de l'Estat

El gran problema per recuperar aquests sediments i actuar de forma eficient per preservar l'espai, segons addueix la candita d'ERC per la demarcació, Raquel Sans, és de caire competencial. «Les responsabilitats i les competències depenen del govern de l'estat espanyol», apunta. Per superar aquests bloqueig que, reconeix, indigna la ciutadania, reclama un «compromís ferm» amb aquesta administració perquè, a diferència dels episodis de temporals com Gloria i Filomena, aporti els recursos necessaris per a actuar «no tan a curt termini sinó a mig i llarg», assumint que més enllà de la mobilització de sorres en l'horitzó imminent cal efectuar una «revisió estructural».

Per la seva banda, el cap de llista de Junts per Catalunya a la circumscripció, Albert Batet, acusa directament l'Estat, a diferència del Govern, de «donar l'esquena a les Terres de l'Ebre», negant-se a proporcionar els «recursos» i cedir les «competències» per actuar en aquesta línia. «Pedro Sánchez va passar per l'aire durant el Gloria. Només recorden Tarragona quan arriba la campanya electoral. Quan venen els problemes, calen solucions», carrega Batet.

Els candidats de PSC i PDeCAT fan seves les mesures de lluita contra la regressió i la subsidència proposades per la Taula de Consens pel Delta de l'Ebre. «En defineixen moltes, no hi ha només una mesura», apunta la cap de llista socialista, Rosa Maria Ibarra. Creu que la possibilitat de mobilitzar-los podria esdevenir una «obra faraònica» per la seva magnitud però apunta que el govern espanyol ja l'està estudiant. En aquest context, recorda que el Ministeri per a la Transició Ecològic última un pla amb mesures estructurals que recull aportacions al territori però retreu també a la Generalitat que no hagi executat encara cap actuació amb els sis milions d'euros que es va comprometre a aportar al Parlament.

«Si la Taula de Consens fa propostes, el Govern les ha de portar al govern espanyol perquè les materialitzi amb diners. No farem la feina dels tècnics ni més estudis. Portem 30 anys estudiant el Delta. Sabem les actuacions que s'hi ha de fer. Hem de posar fil a l'agulla, ser contundents, que el Govern treballi perquè les inversions arribin al Delta de l'Ebre. Cada dia que passa és un dia que perdem», argumenta el número dos de la llista del PDeCAT, Carles Luz.

Estudiar «barreres físiques» al Trabucador

Entre les veus més escèptiques sobre l'efectivitat de la recuperació de sediments es troba la del candidat per C's, Matías Alonso, cap de la llista més votada a la demarcació en les eleccions de desembre de 2017. «No són la vareta màgica. Només portant sediments el Delta segueix en perill greu», indica. Aposta per «solucions tècniques» que limitin els efectes dels temporals i evitar episodis com eltrencament de la barra del Trabucador. «Cal estudiar i veure qui tipus de barrera física s'hi pot posar», indica.

Des del PP, la seva cap de llista, Inma Rodríguez, no es pronuncia explícitament sobre cap proposta concreta d'actuació per al Delta de l'Ebre, si bé considera la lluita contra la regressió com una «prioritat» per la seu partit. Acusa la Generalitat de «fugir d'estudi» a l'hora d'actuar-hi i interpreta que, com a espai inclòs dins la Xarxa Natura 2000 i la de «més alt valor ecològic de Catalunya», en té la responsabilitat i la competència., també com una de les zones protegides més importants de l'Estat.

Per la seva banda, el número 2 de Vox a la demarcació, Sergio Macián, reclama que es creï un clima d'entesa entre l'administració estatal i de la Generalitat per superar el que interpretar com una «disfunció de l'estat de les autonomies». Volen que la Generalitat posi en marxa un «pla de xoc», escoltant les propostes que plantegen els experts i també els afectats a la Taula de Consens –«un òrgan que caldrà despolititzar i que agafi un caire més tècnic i professional», apunta-, amb inversions que permetin actuar de forma urgent al litoral. Reconeix la mancança de sediments però creu que també es pot «completar» mobilitzant sorres.

Les limitacions del revisat Pla Hidrològic de l'Ebre

El nou govern de la Generalitat que surti de les urnes el 14-F haurà de fer front també a l'aprovació definitiva i entrada en vigor del nou Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre per al període entre 2021 i 2027, un instrument que regula legalment el riu Ebre, el tram final i, conseqüentment, a possibles mesures per garantir la preservació del Delta. El cabal ambiental del riu, amb una proposta aprovada pel Parlament mai assumida per part del govern espanyol, topa amb les propostes d'ampliar regadius i construir nous embassaments a la conca. Tot en el context de l'amenaça cada cop més evident dels impactes del canvi climàtic.

Des d'En Comú Podem Jordan proposa un «pacte per l'Ebre a l'estil del que es va fer a Girona amb el Ter». Creu que administració estatal i de la Generalitat han de treballar de forma «conjunta», no només amb la qüestió dels sediments, sinó a l'hora de redimensionar regadius a tota la conca per garantir els cabals ecològics,. Proposa també que, com va passar amb el Ter, es restitueixi progressivament el minitransvasament a Tarragona.

Un aspecte, aquest últim, amb el qual coincideix la candidata de la CUP, Júlia Urgell, qui proposa un Pla de Protecció Integral del Delta de l'Ebre que blindi la preservació de l'espai. «Es fan polítiques litorals i no veiem què passa riu amunt», afegeix, tot qüestionant el suport a un model agroindustrial insostenible amb la promesa de nous regadius a la conca.

En canvi, des d'ERC, Raquel Sans, opta per una «mirada responsable» que permeti, al mateix temps, defensar el Delta de l'Ebre i els regadius de l'interior, com «única forma de garantir la viabilitat de l'agricultura», que permeti evitar la despoblació i garantir la continuïtat de l'activitat dels pagesos al territori.

Necessitat de recursos

Des de Junts per Catalunya, Albert Batet reclama als republicans defensar «amb vots i acció política, no només retòrica» aspectes com els recursos per actuar al Delta i el cabal ecològic de l'Ebre. «No val pa peraprovar els pressupostos a Madrid a canvi de res, sens garantir les inversions necessàries a la demarcació», retreu. Des del PDeCAT, Carles Luz subratlla que es mantindran «sense dubtes ni fissures» al «costat del Delta i del riu per evitar perjudicis al territori».

Per contra, la candidata del PSC, Rosa Maria Ibarra, insta la Generalitat a «col·laborar, cooperar i buscar l'entesa» amb totes les administracions així com organitzacions amb competències o interessos en l'àmbit de l'Ebre. «Es pot arribar més lluny i millor que amb el confrontament estèril i sempre posant el greuge per davant», conclou.

«Hi ha moltes afectacions i interessos pel mig.Cal molta negociació i saber negociar. Des de la Generalitat i determinats partits polítics s'ha fet populisme a les Terres de l'Ebre, fent del Pla Hidrològic un casus belli: utilitzar llenguatge bèl·lic no és una bona opció per a negociar», apunta Matías Alonso, tot recordant que la dimensió de la seva conca i el nombre d'agents implicats la Generalitat ha de ser «capaç d'aglutinar voluntats i buscar sinergies».

El PP rebutja transvasaments

La candidata del PP, Inma Rodríguez, considera que les actuacions del Govern respecte la preservació del tram final de l'Ebre «estan massa polititzades, instrumentalitzades» i deixa en mans dels experts trobar solucions a problemes com la regressió. Davant la possible amenaça de noves detraccions d'aigua del riu, assegura que «tots els transvasaments han estat aprovats pel Govern de la Generalitat i no pel PP». «No defensarem mai cap transvasament», tanca.

Des de Vox, Macián ha apuntat que els últims plans hidrològics de l'Ebre incompleixen la Directiva Marc de l'Aigua europea perquè s'ha caracteritzat malament, tractant «igual» les diferents masses d'aigua, sense tenir en compte les especificats de casos com el del Delta de l'Ebre. «És una qüestió que haurà d'estar present al nou cicle però que han de decidir els tècnics», tanca.