Govern i Taula de Consens critiquen que el pla estatal per al delta de l'Ebre es limita a fer retrocedir el litoral

Una de les principals crítiques a l'estratègia estatal és que proposa un retrocés del litoral. «En fem una lectura negativa perquè és un pla de retirada incontrolada i no té res a veure amb les propostes sorgides des del territori», ha assegurat Xavier Curto, portaveu de la Taula de Consens. Des de la PDE (Plataforma en Defensa de l'Ebre), la portaveu Susanna Abella, ha reconegut que aquest és el «punt més controvertit» i la plataforma ho vol estudiar a fons. «No acceptarem que suposi perdre 500 metres perquè se'ls mengi el mar i no fer absolutament res. En això compartim la inquietud i el malestar de Taula de Consens i els propietaris», ha apuntat Abella.

La plataforma ha matisat que si en aquest tram de mig quilòmetre de costa s'hi projecten actuacions per protegir el litoral o per permetre, en algun punt específic del Delta, guanyar terreny, el Ministeri ho ha de concretar per «discutir-ho». Així ho ha defensat, amb una perspectiva tècnica, el cap del departament de canvi climàtic d'Eurecat, Carles Ibàñez, que ha subratllat la importància del plantejament, «guanyar amplada de platja suficient»a la costa deltaica –entre els 300 i els 500 metres segons les zones-, per poder fer front a la pujada del nivell del mar i els temporals marítims durant les pròximes tres dècades.

«Es pot guanyar terreny al mar portant sorres o guanyant amplada de platja per l'interior, pels conreus», ha apuntat. Però com també ha assenyalat la PDE, el pla no concreta quina mesura de les dues prioritzarà –o si ho farà de forma combinada-. Com ha apuntat Ibàñez, deixar una franja prou ampla evitaria dependre dels dragatges constants en el futur.

A tot, el problema segueix estant aigües amunt, amb la crònica manca de sediments que pateix el Delta. I si bé, fins ara, com ha recordat Ibàñez, aquesta ha estat la principal causa que ha accelerat la regressió i subsidència de l'espai, a partir d'ara s'hi afegeix l'acció del canvi climàtic i la pujada del nivell del mar. Des d'Eurecat es creu que fer recircular els sediments recents no solucionarà el problema i s'aposta per buscar els mateixos sediments antics del Delta, mar endins i treballar per establir un sistema de traspàs continuat des dels embassaments del tram final del riu, on també s'han de resoldre els problemes de seguretat per l'envelliment de les preses.

En aquest sentit, l'investigador i també la PDE han celebrat el «lleuger, tot i que insuficient» avanç per part de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre) sobre la gestió dels sediments. A tot, qüestionen que es plantegi únicament una prova pilot a la conca del riu Siurana i no a l'embassament de Riba-roja, on arriben la majoria d'aportacions de l'Ebre que haurien de nodrir el Delta i on l'Agència Catalana de l'Aigua proposa començar a assajar aquesta recuperació. La Plataforma de l'Ebre ho considera un absurd. «No és el lloc on començar. Riba-roja és on està més d'un terç dels sediments de tota la conca. Riba-roja és fonamental, és el gran camp de proves per saber com mobilitzar els sediments, com fer-ho riu avall i com repartir-ho al llarg el Delta per aturar la subsidència», ha demanat Abella. «No podem començar de nou, hi ha treballs previs, aprenentatges fets a través del Govern amb el projecte Life Admiclim i s'han de tenir en compte», ha afegit.

Ibáñez ha apuntat que, en realitat, es tractaria de guanyar temps. «Si guanyem la platja suficient, tenim garantia per unes dècades, fins i tot amb l'augment del nivell del mar. Uns 30 anys si fem les coses bé: amb amplada de platja i començant a recuperar els sediments tindrem menys problemes que ara», ha aventurat. Tampoc descarta, però, que en un termini més llarg, a finals de segle, amb previsions que apunten a una crescuda d'un metre del nivell del mar calgui optar pel model holandès, amb dics interiors a les badies i bombeig constant per evitar la inundació permanent de les zones baixes.

Pla inconcret

Una altra de les crítiques més repetides el Pla estatal n'és la falta de concreció, sense calendaris ni pressupostos per als projectes que s'hi exposen, que genera preocupació. «És un pla com tants però fins que no tinguem coses concretes no s'executarà absolutament res i haurà estat una pèrdua de temps, malgrat l'esforç fet», ha criticat la portaveu de la PDE. «El projecte de l'Estat no té res. Està mancat de tot», ha afegit Manel Salvadó, director industrial de les Salines de la Trinitat.

Abella ha assenyalat que el Pla de protecció del delta de l'Ebre fins i tot renuncia als camins de guarda, un projecte que inclou l'Esquema de Temes Importants (ETI) del Pla Hidrològic de l'Ebre i que comptava amb pressupost per executar-se. «Això denota la falta de coordinació del Ministeri», ha lamentat la portaveu de la PDE.

Pel que fa als moviments de sorres, el territori també insisteix que no cal inventar res i que només caldria seguir l'exemple de països, amb llarga experiència, com Holanda. «No parlem de tecnologia aeroespacial. Hi ha altres zones on el problema és quotidià i el resolen amb facilitat. Has d'invertir recursos per mantenir el territori i t'acaba generant valor. Els holandesos sabrien com fer-ho perquè en comparació amb el que fan allà, això del Delta seria bufar i fer ampolles», ha apuntat Salvadó.

Sense propostes consensuades

Tot i les paraules de la ministra Teresa Ribera assegurant que el Pla s'havia consensuat amb el territori, tots els agents polítics i socioeconòmic ho desmenteixen. «No sé per què han tardat quatre mesos a presentar-lo si és el mateix document que l'esborrany que ens van presentar al novembre i que ja va provocar enrenou», ha lamentat director industrial d'Infosa. «Especifica molt poc sobre què es pot fer de manera proactiva i com és un pla de retirada s'han de quantificar les pèrdues que pot representar en l'àmbit mediambiental i socioeconòmic», ha defensat Xavier Curto.

En això hi treballarà la Taula de Consens amb el Govern, que defensa que es mantingui «tant com es pugui» l'actual morfologia del delta de l'Ebre. El retrocés, com ha recordat la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, afectarà el sector arrossaire, l'aqüicultura i la pesca i altres activitats derivades. Des de la Taula s'ha qüestionat també quin és el valor de perdre «l'Illa de Buda, l'illa de Sant Antoni, el perímetre de l'hemidelta nord, la platja del Goleró o el Trabucador».

Si l'istme del Trabucador acaba desapareixent, una de les conseqüències directes és l'aïllament marítim de les Salines de la Trinitat, a la punta de la Banya. Des de l'empresa Infosa, que les gestiona, ja es treballa en un projecte per fer l'expedició de la sal per via marítima, que també depèn de «la bona voluntat» de l'Estat a l'hora d'agilitzar permisos i que suposarà un augment dels costos per a l'empresa. «Ho assumirem. En el fons sabem que és la solució per a nostres però deixem al descobert a molta gent amb qui hem treballat molts anys i ens han acompanyat per això batallarem fins on calgui per defensar el barra», ha assenyalat el director industrial de les Salines.

Trencar la unilateralitat

Des del Departament de Territori i Sostenibilitat, el conseller Damià Calvet ha tornat a reclamar a l'Estat que es creï la comissió mixta per consensuar les actuacions al delta de l'Ebre i ha exigit a govern espanyol «que rectifiqui». Jordà ha advertit que estan disposats a portar el cas a Europa o presentar una denúncia per delicte ambiental. «Farem el que faci falta perquè aquest Pla mata el Delta», ha denunciat la consellera.

Calvet i Jordà també han anunciat que facilitaran un model d'al·legacions perquè la ciutadania, a títol personal, es pugui adherir a l'esmena de l'estratègia estatal. «El país s'ha de fer seva la defensa del Delta», ha demanat Calvet. «Perdre el que està en joc és extremadament horrorós per al futur de Catalunya. Condemna a molta gent, que no podrà seguir vivint on han escollit ni desenvolupar el seu projecte de vida. El país ha de saber-ho i conèixer-ho», ha dit Jordà.