La Ponència d'Energies Renovables dona llum verda a un altre parc eòlic a la Terra Alta i un parc solar a Tivissa

La Ponència d'Energies Renovables ha donat llum verda al parc eòlic El Sequet, que afecta els termes municipals de Batea, Gandesa, Corbera d'Ebre, la Fatarella (a la Terra Alta) i Ascó (Ribera d'Ebre), que promou Enel Green Power España. El projecte consta de 10 aerogeneradors de 5 MW de potència i 115 metres d'alçada de boixa. L'òrgan tècnic també ha autoritzat l'emplaçament de la planta fotovoltaica Greentarraco 2, de l'empresa Greencells, al terme municipal de Tivissa (Ribera d'Ebre). El parc ocuparà 72,20 hectàrees de superfície al paratge de les Planes dels Burgars (tindrà gairebé 90.000 mòduls fotovoltaics monocristal·lins). En la mateixa sessió, del 22 de febrer, la Ponència va rebutjar l'emplaçament del parc eòlic Xerta (Baix Ebre).

El parc eòlic El Sequet tindrà una potència total de 50 MW i cada aerogenerador es connectarà, a través d'una xarxa subterrània de mitja tensió (33 kV), a dues noves subestacions elèctriques que la promotora tamb´preveu construir en el projecte del parc eòlic Les Cretes, que afecta Batea i té el vistiplau de l'òrgan tècnic (11 aerogeneradors). El projecte comportarà modificar i construir 15.000 metres de vials (5.467 metres seran de nova construcció i 9.535 metres seran modificacions de camins existents).

La Ponència d'Energies Renovables autoritza l'emplaçament i requereix que l'estudi d'impacte ambiental justifiqui que el projecte "no interfereix amb els actius del territori basats en l'entorn natural i el paisatge"; que els aerogeneradors estiguin a 900 metres de masies i nuclis habitats; o un estudi de fauna, centrat principalment en els grups més vulnerables com són l'avifauna i els quiròpters (amb un estudi de camp per un període mínim d'un cicle vital de les espècies observades). La Ponència també exigeix "mesures compensatòries adients", atesa l'afectació a l'espai vital de la parella d'àguiles cuabarrades de Bot, i un seguiment arqueològic durant els moviments de terres així com informar la Direcció General de Memòria Democràtica si es troben restes òssies.

A la Terra Alta, amb 148 aerogeneradors que ja funcionen, se n'han proposat instal·lar 104 més (en 14 noves centrals eòliques). 8 dels projectes han estat desestimats (53 molins), 4 han rebut el vistiplau de la Ponència i 2 més estan pendents de passar el tràmit.

Planta solar a Tivissa

L'òrgan tècnic també dona el vistiplau, amb condicions, a l'emplaçament en diferents parcel·les de les Planes dels Burgans de Tivissa, de la planta fotovoltaica Greentarraco 2. L'obra civil del projecte preveu aprofitar la xarxa de vials existents i construint nous accessos per al pas de vehicles pesants durant la construcció i l'explotació. L'explotació es tancarà amb una malla cinegètica de 2 metres d'alçada amb pas a la part inferior per a les espècies de fauna més petites. Greencells planteja un sistema d'evacuació de l'energia compartit amb les plantes Amepersol 1, Amepersol 2, Tirasol 1, Raspersolar 1 i Raspersolar 2 (de 161,39 MW conjuntament) i les plantes Greentarraco 1 i Greentarraco 2 (de 80,70 MW).

La Ponència condiciona el projecte al resultat d'un any de radioseguiment en curs de la parella d'àguiles cuabarrada de Rasquera-Moleta i a l'elaboració d'un estudi de la compatibilitat de la planta amb els elements que han motivat incloure l'àmbit en sòl de protecció especial i la definició d'ecozona de la plana del Burgar. El traçat de la línia elèctrica d'evacuació es considera incompatible tal com està plantejada.

Rebutjat el parc Xerta

D'altra banda, ha quedat desestimat l'emplaçament del parc eòlic Xerta de la promotora Planta Enersos III, una central de 6 aerogeneradors al terme municipal d'aquest municipi del Baix Ebre. La Ponència determina que existeixen "elements determinants d'inici insalvables" perquè la central eòlica afectaria espècies de fauna protegida (l'àguila daurada i el duc) i fauna amenaçada (com l'àguila cuabarrada i el trencalòs). També es considera que els aerogeneradors projectats alterarien "el fons escènic" del Parc Natural dels Ports de manera irreversible.