Cas Castor
El gas injectat per Castor va moure la falla d'Amposta, segons estudi del CSIC
L'efecte prolongat en el temps de la força del gas explicaria que els terratrèmols es produïssin una vegada finalitzada la injecció de gas
Demanaran al Senat obrir un procediment judicial perquè ACS assumeixi el deute de Castor
El gas que va injectar sota terra la plataforma Castor davant de Castelló el 2013 va produir una sobrepressió i un efecte de flotació del gas va moure la falla d'Amposta, que al seu torn va desestabilitzar a una altra més profunda, desconeguda fins ara, causant els sismes de major magnitud percebuts per la població.
Així ho conclou un estudi liderat per l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA)i l'Institut de Ciències de la Mar (ICM), tots dos pertanyents CSIC, que ha revelat els mecanismes que van produir els sismes que van tenir lloc després de la injecció de gas al magatzem Castor el 2013 i que van conduir al seu tancament quatre anys més tard.
La decisió d'abandonar aquest magatzem, que va obligar l'Estat espanyol a assumir els costos de construcció, es va prendre sobre la base de les conclusions d'un informe que el Govern va encarregar a l'Institut Tecnològic deMassachusets(MIT, per les seves sigles en anglès).
L'informe del MIT atribuïa l'ona de terratrèmols a la injecció inicial de gas que es va efectuar per a permetre la posada en marxa d'aquest antic jaciment de petroli com a magatzem de gas, però no esclaria les causes dels sismes de major magnitud.
El treball del CSIC, que publica la revistaGeophysicalResearchLetters, situa els terratrèmols a una profunditat entre 4 i 10 quilòmetres, molt per sota d'on es va injectar el gas (a 1,7 quilòmetres de profunditat).
Segons l'investigador de l'IDAEAVíctorVilarrasa, «a la profunditat del magatzem de gas caldria esperar terratrèmols de baixa magnitud, ja que les roques són relativament toves i quan es trenquen no ho fan de manera brusca, sinó deformant-se progressivament».
«No obstant això, -explica- els terratrèmols a Castor van registrar magnituds altes i van ser fins i tot percebuts per la població, que és el que ocorre quan els sismes es produeixen a profunditats majors, on les roques tenen major rigidesa i alliberen més energia en trencar-se».
Els investigadors no entenien com un augment de pressió al magatzem submarí podia haver afectat la falla profunda perquè no estan connectats i la sobrepressió no podia arribar tan a baix.
«Els terratrèmols, que van arribar a superar la magnitud 4 -major que qualsevol de les quals s'han observat en magatzems subterranis de gas-, van ocórrer diversos dies després que parés la injecció, la qual cosa complica encara més la interpretació d'aquests sismes», ha admès l'investigador de l'IDAEAi autor de l'estudi JesúsCarrera.
Segons la investigació, en la que també ha participat l'Institut de Geociències deRennes(GR)(França), l'activitat sísmica detectada prop del magatzem de gas Castor es va deure al fet que la injecció de gas va reactivar la falla d'Amposta, produint un lliscament d'aquesta sense produir terratrèmols.
Això va fer que una altra falla més profunda, desconeguda amb anterioritat, es mogués, la qual cosa va desencadenar els terratrèmols.
«Tot i que no es conegués l'existència de la falla profunda, la falla d'Amposta era ben coneguda i, donades les seves característiques, es podria haver predit la possibilitat que es reactivés, és a dir, que era possible que es poguessin produir moviments en ella», ha reconegut Silvia De Simone, que treballa alGR.
Segons la investigadora, «això posa de manifest la necessitat d'estudiar bé les zones en les quals es volen dur a terme activitats en el subsòl profund abans de posar en marxa qualsevol instal·lació».
A l'estudi, els autors especifiquen que, durant els 15 dies que va durar la injecció, l'augment de la pressió va ser la principal causa del moviment de la falla d'Amposta, però una vegada finalitzada la injecció, el gas, que és molt més lleuger que l'aigua, va exercir una força vertical que va continuar desestabilitzant la falla d'Amposta.
L'efecte prolongat en el temps d'aquesta força del gas és el que, segons els investigadors, explicaria que els terratrèmols de major magnitud es produïssin una vegada finalitzada la injecció de gas.
Els investigadors han utilitzat diferents programes de càlcul per simular la injecció de gas i els seus efectes sobre la falla d'Amposta, així com les interaccions entre els terratrèmols, per a entendre els mecanismes que van causar la seqüència sísmica.