Habitatge, connectivitat i transport, les oportunitats per retenir i retornar talent a l'Ebre

Són més de 200 els enquestats que han passat a teletreballar a les Terres de l'Ebre en els últims mesos, alguns de manera permanent o part de la setmana. «Hem trencat amb l'estigma d'estàs dins o estàs fora», ha destacat Daniela Gil, membre de la coordinadora de Diàspora Ebrenca. L'enquesta ha identificat 6 perfils diferenciats, persones que tenen la feina fora però resideix a les Terres de l'Ebre (18,5%), els que han retornat fa molt poc (5%), els que volen viure a cavall (26,83%), els indecisos (9,35%), els que volen tornar (19,51%) i els que no ho volen fer (19,92%). «És important perquè la gent jove no tinguin només al cap que s'han de quedar o marxar sinó que tenen un ventall ampli de possibilitats», ha apuntat Gil.

Les dades recollides volen ser «la llavor» per convertir el teletreball en una oportunitat per al territori. «Llancem la proposta i unes dades que són valuoses i importants perquè el territori les aprofiti com a punt de partida. Que generi il·lusió, que engresqui per plantejar una vida professional i vital de qualitat, en futur, innovadora i en perspectiva a les Terres de l'Ebre», ha afegit Cristina José-Lorente, membre de la coordinadora.

Els enquestats han destacat la qualitat de vida, la reducció de les despeses o la millora de la salut emocional entre els avantatges de teletreballar a l'Ebre, però també han assenyalat les mancances: habitatge, connectivitat, transport, i una oferta cultural de qualitat, peticions que s'inclouen al decàleg que ha elaborat Diàspora a partir de les necessitats detectades. L'estudi s'ha centrat en 270 persones que tenen feina i/o residència fora del territori.

El document proposa convertir el teletreball en una oportunitat vital i professional per a les Terres de l'Ebre; aprofitar el capital humà i professional de les persones que teletreballen des del territori; garantir la connectivitat 5G i una fibra òptica de qualitat; mesures que permetin abastar un habitatge digne, còmode i econòmicament possible d'assumir; una xarxa de transport públic de qualitat i afavorir iniciatives de mobilitat sostenible; garantir els drets i les bones condicions laborals per a totes les persones que teletreballen; una oferta lúdica i cultural competitiva i diversa per a tots els habitants de l'Ebre; tenir cura de la xarxa de talent ebrenc repartit pel món; situar el teletreball com una eina més dins l'estratègia de reequilibri territorial a Catalunya - amb exemple de descentralització de l'administració-; i finalment, elaborar un pla sobre el teletreball al territori a partir de la col·laboració de totes les administracions ebrenques per potenciar-hi el treball a distància.

En aquest sentit, el 22 d'abril s'ha convocat els agents polítics i socioeconòmics perquè aquest tren no passi de llarg. «Ara és l'hora de fer això. Hem d'assegurar que la nova normalitat inclou aquesta qüestió perquè és una bona oportunitat per al territori. Si ens hi posem, és possible que aquestes 200 persones que hem identificat i que segur que són moltes més, es multipliquin els pròxims mesos i anys» ha reclamat, Josep Sabaté, membre de Diàspora Ebrenca. Sabaté ha assenyalat que les iniciatives que es proposen no requereixen grans inversions i són viables d'executar a curt termini, sempre que es faci de manera coordinada i estratègica. «Fem una crida als agents polítics, socials i econòmics de les Terres de l'Ebre per coordinar-se i per fer-ho realitat. La gent que treballa a distància ja té feina, en molts casos molt qualificada i, per tant, aquesta proposta de deu punts pot convertir el treball a distància en una palanca de canvi i de reactivació econòmica al nostre territori», ha afegit.

L'enquesta sobre el teletreball es va fer entre els mesos de novembre de 2020 i gener de 2021. Hi ha col·laborat el Departament de Joventut de les Terres de l'Ebre, i les Agències de Desenvolupament Local i el Centre Intercomarcal d'Iniciatives Socioeconòmiques (CIS) de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.