La població de Santa Bàrbara es pronuncia diumenge sobre la planta de compostatge de fems

Els veïns majors de setze anys i empadronats a Santa Bàrbara (Montsià) estan cridats diumenge a pronunciar-se sobre la instal·lació d'una planta de compostatge de fems ramaders al terme municipal. Un projecte que ha aixecat una forta polèmica en aquest municipi de la planta interior del Montsià davant els efectes que tindria sobre els aqüífers de la zona, segons denuncien entitats veïnals i ecologistes.

Malgrat ser conscients de la dificultat per a l'Ajuntament de frenar administrativament el projecte en cas de guanyar el no, demanen que es tinguin en compte els motius de rebuig. Temen també que l'empresa promotora pugui acabar impulsant una planta de generació energia elèctrica a partir dels fems, tal i com consta a la seva raó social.

Promoguda per l'empresa Ecompost de l'Ebre, amb vinculacions societàries amb escorxadors com Padesa, la planta preveu tractar 25.000 tones anuals de gallinassa per convertir-les en compost orgànic comercialitzable per a l'agricultura ecològica. Diumenge, l'Ajuntament –que coneixia el projecte des de 2019 però no el va donar a conèixer públicament fins fa poc- ha convocat una consulta popular davant el malestar que ha causat.

Després de presentar 681 al·legacions en contra del projecte davant del consistori, els veïns que s'hi oposen, han creat l'associació Amesaba per defensar de forma més efectiva els seus plantejaments. El seu portaveu, Enric Lange, ha fet una crida a la participació però admet que la victòria del no difícilment suposarà que el consistori freni administrativament un projecte que es troba en aquests moments pendent de l'autorització de la Ponència Ambiental del Consell Comarcal del Montsià.

Tot i això, avança que portaran el cas al Síndic de Greuges i que el posicionament contrari del veïnat ha de servir per llançar un missatge cap a administracions i empreses davant possibles instal·lacions futures en una zona que, consideren, ja ha complit la seva quota d'instal·lacions de gestió ambiental, com l'abocador pròxim del Mas de Barberans.

El moviment veïnal en contra de la instal·lació assumeix «la protecció de l'aqüífer» com el gran objectiu. «No estem en contra de la planta de compostatge, però a la plana del Montsià no és el lloc més encertat i s'hauria de canviar», apunta el portaveu de la nova entitat, Enric Lange. Recorden que amb l'aqüífer més superficial fortament afecta nitrats, l'aqüífer més profund de la Galera, que s'estén per uns 350 quilòmetres quadrats per sota de la plana, no té garantida la seva salubritat. Especialment, en els casos que la planta de tractament de fems –que ocupa prop de de hectàrees- hagués de gestionar les grans avingudes d'aigua fruit de fortes precipitacions que puntualment es donen a la zona on se situa.

En aquest aspecte coincideix també el grup ecologista GEPEC, que juntament amb la Plataforma Salvem lo Montsià donen suport a les reivindicacions dels veïns del poble. «S'hauria de posar al polígon industrial. Creiem que no es pot fer una planta així sobre un aqüífer sense tenir totes les garanties, segons diuen el informes», ha indicat el portaveu de l'entitat a les Terres de l'Ebre, Ximo Estellé.

Els ecologistes, que reclamen poder accedir a la informació del projecte per presentar les seves al·legacions, argumenten també que la planta impactaria sobre una de les planes conreades més ben conservades del territori i que funciona com a connector ecològic per a espècies protegides com l'àliga cuabarrada.

Els veïns, a més, posen en dubte que els promotors limitin la planta a la capacitat prevista, després d'haver-la reduït a 25.000 tones de fems respecte les 40.000 previstes inicialment. Lange, a més, tem que la seva posada en marxa pugui acabar derivant en la instal·lació d'una planta de valorització de fems per a producció elèctrica, tal i com consta a la raó social de la promotora Ecompost de l'Ebre en la seva inscripció al Registre Mercantil. Un dels socis, a més, va formar part d'una empresa que promovia una planta d'aquest tipus al municipi de Sant Rafel del Riu, a la veïna comarca del Baix Maestrat. «Les incineradores necessiten aigua i que estigui situada al costat del canal Xerta-Sénia no és casualitat. També la proximitat de l'abocador del Mas», apunta.

L'empresa nega la incineració

L'enginyer agrònom Josep Ramon Sáinz, assessor del projecte, ha negat taxativament que la voluntat dels promotors sigui una altra diferent que la de posar en marxa una planta per tractar els fems de gallinassa i convertir-los en compost orgànic «d'alta qualitat». «Són dos tipus de tractament oposats», reitera. La idea final del projecte, abunda, és comercialitzar compost per a conreu ecològic als agricultors de la zona on actualment, assegura, no existeix cap empresa que ofereixi aquests adobs, el preu dels quals s'encareix considerablement pel transport. «Al Delta de l'Ebre no n'hi ha», sosté.

Segons l'enginyer, les instal·lacions s'han ubicat a la planta interior del Montsià per aprofitar la important presència de granges avícoles a la zona i no només per processar les dejeccions de les granges pròpies. Això, afegeix, ajudaria a donar compliment a les normatives europees que cada cop més limiten l'aplicació directa de fems als camps per evitar, precisament, la contaminació d'aqüífers.

La planta no només treballaria amb fems d'aus, sinó que es barrejaria per crear el compost amb altres subproductes agrícoles –per fermentació aeròbica- com la palla, residus de poda, estella, les oliasses de les cooperatives o fangs de depuradores de residus alimentaris. No s'admetrien purins de porc o fangs provinents de residus industrials o urbans. Segons Sáinz, la planta disposarà de basses de recollida de pluja i lixiviats.