Recullen firmes per aturar la retirada del monument franquista de Tortosa

Retreuen als grups municipals en general que no hagin tingut en compte el resultat de la consultat de 2016, en la qual es va imposar l'opció de reinterpretar amb un 68% dels vots però amb una participació que no va arribar al 30%. «A la immensa majoria de tortosins ens han reduït a instruments i després a enemics. No som de cap bàndol i hem estat apartats. S'ha tingut més en compte qui s'ha oposat a les decisions democràtiques», ha retret el portaveu del col·lectiu, Joan Otero.

Ara, volen que el ple debati la petició de que es paralitzi «qualsevol procediment de desmantellament» i que l'Ajuntament sol·liciti al Departament de Justícia traslladar la partida pressupostària de l'enderroc a la seva reinterpretació «des del convenciment que el monument és i forma part del patrimoni artístic de la ciutat». Proposen que el monòlit sigui catalogat, novament, com ho havia estat des de 2006 per aquest suposat valor artístic i patrimonial.

Novament, els representants del Corembe –entre els quals figuren també exregidores del PSC, com Consol Cordero, o d'ICV, com Cinta Galiana- han repescat els arguments ja desplegats durant la seva presentació per defensar la seva preservació. Des del valor «patrimonial» i «històric», com a peça per construir un «relat de la història passada», passant pel seu caràcter «monumental», com una peça insòlita al mig d'un riu, fins el valor «artístic incalculable» o la seva capacitat d'atracció turística en el marc de rutes sobre la batalla de l'Ebre. «Uns valors que si l'enderroquem els perdrem», ha subratllat l'historiador Albert Curto, membre del col·lectiu.

«És un monument de l'etapa franquista però és irrellevant a aquestes altures. Les percepcions del monument estan caducades en l'etapa interior», ha defensat Otero. «Estem disposats a parlar amb el govern municipal i tots els grups per dir: senyors, pensem que perdem una oportunitat, tornem-lo a catalogar, traiem l'estigma del tema del franquisme que no va enlloc, Tortosa no és una ciutat franquista, feixista i ajudeu-nos a treure aquest estigma per mantenir un monument reconstruït i reinterpretat», ha apuntat el mateix secretari, abans de concloure que el monòlit podria ser reconegut com «un valor de pau i reconciliació mundial».

«Volem afegir el valor artístic que té, que és incalculable. Podria jugar un paper d'una incidència, no només turística, sinó de percepció de la ciutat, que pot no existir a cap ciutat de Catalunya, Espanya o al món. Poder donar a un monument fet en una època de guerra unes característiques de pau i solidaritat aporta un valor afegit a la ciutat de Tortosa», ha subratllat Otero, tot recordant que el monòlit se situa al «carrer principal de la ciutat, que és el riu».

El col·lectiu ha accelerat el pas davant la previsió que el pròxim mes de juliol la Generalitat iniciï les obres de retirada. Per evitar-ho ja ha recorregut la llicència d'obres atorgada per l'Ajuntament de Tortosa i ha presentat un contenciós administratiu –encara es desconeix si serà admès a tràmit- per considerar que el Departament de Justícia no és el titular del monòlit amb competències per treure'l ni pot adjudicar-lo a l'empresa pública Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE).

«La nostra posició és la del valor i coratge. No ens importen els retrets que ens puguin dir», ha tancat Otero, qui ha volgut situar el col·lectiu lluny de les coordenades partidistes com a «heterogeni i transversal» i rebutjar al mateix temps de forma taxativa els «impulsos de fora» de la ciutat que, segons ha adduït, haurien guiat el projecte de retirada del monument. «Que no ens prenguin el pèl, que no pensin per nosaltres, vam valorar què volem vam votar majoritàriament la reinterpretació i demanem que així es compleixi», ha reblat després de recitar un vers popular tortosí al respecte.