Medi Ambient
Els esturions del projecte Migratoebre «s'aclimaten bé» al centre IRTA de la Ràpita
Els quatre exemplars van arribar fa dos anys de França i poden establir un nucli de reproducció per repoblar l'Ebre
La tornada de l'esturió al riu Ebre és cada cop més a prop. Els quatre esturions que van arribar de França fa dos anys «s'aclimaten bé» a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Sant Carles de la Ràpita. El projecte forma part del LIFE MigratoEbre que pretén recuperar els peixos migratoris al riu Ebre i millorar-ne la connectivitat. El comportament dels esturions ha estat «el normal» des que van arribar a la Ràpita i els quatre exemplars «s'han adaptat bé a les noves condicions». Aquests esturions no s'alliberaran al riu, però «podrien servir per establir un nucli de cria de l'espècie a Sant Carles de la Ràpita amb la finalitat de repoblar el riu Ebre».
Els quatre exemplars d'esturió europeu (Acipenser sturio) van arribar de Saint Seurin Sur l'Isle (França). En el transport i durant la seva adaptació a les noves condicions ha estat «un moment delicat i força estressant». Els esturions van perdre pes, però ja han recuperat l'inicial que tenien. Des de fa dos anys, estan ubicats a les instal·lacions aqüícoles que té l'IRTA a la Ràpita en un dipòsit circular de 60 metres cúbics, tot seguint les instruccions i recomanacions proporcionades pel personal de MIGADO, una associació francesa que s'ocupa dels peixos migratoris en els rius de França. Els exemplars es mantenen a una temperatura de l'aigua de mar d'entre 13 i 14 °C, amb una intensitat lumínica mínima i s'alimenten amb una barreja de gambes i sardines que se'ls dona dos cops al dia.
L'esturió és una espècie que es troba en estat crític de conservació. Es tracta d'una espècie molt longeva, que pot arribar als vuitanta anys i que fins als 14 anys no arriba a l'edat reproductora, cosa que en fa molt lenta la seva recuperació.
A més de la recuperació de l'esturió, el projecte LIFE Migratoebre pretén recuperar les poblacions d'anguila (Anguilla anguilla), saboga (Alosa fallax) i llampresa (Petromizon marinus), i millorar la connectivitat ecològica al riu Ebre i permetre la migració dels peixos.