Cultura

Amposta recupera una creu de l'antiga diligència de Barcelona a València del segle XIX

La creu es mostrarà en l'exposició 'La revolució dels transports a Amposta' al Museu de les Terres de l'Ebre

Dos operaris retirant la creu de l'antiga diligència de Barcelona a València del segle XIX que s'ha recuperat a Amposta. — Amposta recupera una creu de l'antiga diligència de Barcelona a València del segle XIXACN

Publicat per

Creat: 21.05.2021 | 11:43

Actualitzat: 21.05.2021 | 11:43

Amposta ha recuperat una creu de l'antiga carretera Reial de Barcelona a València, una ruta directa del correu i diligència que passava per la capital del Montsià, establida a principis del segle XIX. Quan es van fer les obres de l'actual carretera N-340 (el 1988), un veí va conservar l'única que quedava. Carreteres de l'Estat ha autoritzat a l'Ajuntament d'Amposta i el Museu de les Terres de l'Ebre retirar la creu i traslladar-la al centre museístic. La setmana vinent es podrà veure a l'exposició La revolució dels transports a l'Amposta de principi del segle XXi després s'incorporarà al fons permanent del Museu.

De l'antic itinerari de València a Barcelona per Amposta se'n té constància des del segle XVI, però va ser el 1801 que es va fer passar la Reial Diligència per Amposta. En aquests viatges entre Barcelona a València hi havia parades a Vilafranca, Tarragona, Amposta, Vinaròs i Castelló, i la ruta es feia en dos dies. Eren camins considerats perillosos i els viatgers estaven exposats als freqüents robatoris dels saltejadors.

L'americà Alexander Slidell va descriure en un llibre que, en sortir d'Amposta cap a València, la diligència en la qual viatjava va ser assaltada i van morir el conductor i l'ajudant. L'anglès Richard Ford va descriure les creus «de pedra, bastes i grolleres», que els viatgers trobaven «al perillós camí d'Amposta», en el llibre The book for travellers in Spain(1847). Segons Ford, les creus recordaven l'assassinat dels companys de Slidell, el dia 30 d'octubre de 1826. Un va morir apunyalat (28 punyalades) i l'altre a cops de pedra al cap, a mans «de tres vils rateros o lladregots».