Troben els banys àrabs d'Ascó amb més de mil anys d'antiguitat i un bon estat de conservació

L'estudi de Fucho i Ortiz assenyala que aquell Adkun tenia «gran transcendència» per tots els elements andausins que se'n conserven. Encara es pot resseguir la fortalesa (rehabilitada com a edificació cristiana després) i la moreria, «la vila de dins» com es coneix al poble. Ascó també conserva l'única mesquita de l'Estat que no va ser reconvertida en edifici religiós com marcaven els cànons eclesiàstics. Es tracta a més d'una mesquita de tres voltes, un únic estament inferior a la de cinc voltes de Tortosa que era Kura. També Adkun i Turtuixa eren els dos únics municipis on hi havia Cadi, la figura judicial més important de l'època.

A Ascó també està localitzada la maqbara (el cementiri), i ara els banys, sarraïns. «Tot plegat ens fa sospitar de la transcendència militar, política, religiosa, econòmica i d'oci (banys àrabs) que refermarien l'alt nivell d'Askun, com una espècie de subdelegació del govern andalusí que hauria estat Ascó», ha destacat Fucho.

Les cambres de bany

Buscant el molí d'oli, Fucho i Ortiz van trobar les tres cambres dels banys àrabs (d'aigua freda, temperada i calenta). Fan 11 metres de llargada, 3 metres d'amplada i 4 d'alçada, i estan construïdes amb la «tipologia clàssica» de les voltes de canó, amb pedra recoberta de morter de calç. En una de les estances fins i tot es conserva un fragment de pintura original de color blanc. Les tres zones estan comunicades per unes portes. Entre la primera i la segona es va tapiar posteriorment i és que aquesta cambra es va modificar per guardar-hi oli. Hi ha les tines per decantació i cinc boques d'entrada fetes amb pedra. També es van construir tines a les dues cambres següents no encara es conserven restes d'oli.

Al sostre de cada sala hi ha cinc llanternons amb tancament circular per on entrava la llum i es podien ventilar, si calia, les estances hermètiques. Estaven protegides amb alabastre, una pedra semblant al marbre, blanca i translúcida. Com ha apuntat l'historiador, els banys sarraïns es completaven amb dues sales més, la de la caldera i la llenya i la de vestuaris. Fucho no descarta que aquests elements puguin aparèixer si es fan més prospeccions, ja que els banys estan situats sota un solar, a tocar de la via del tren.

Els historiadors fan una primera estimació sobre la data en què es podrien haver construït, cap a l'any 950, fa més d'un miler d'anys. «És en aquesta data que es fa un procés d'incentivació d'arribada de població en aquesta zona i podria ser que aquests banys tinguessin aquest sentit», ha apuntat Felip Fucho. De fet és entre els anys 1148 i 1150 que els cristians reconquisten aquestes poblacions ebrenques i per tant la construcció dels banys àrabs d'Ascó ha de ser anterior a l'any 1100, com a mínim.

A Catalunya només se'n havien trobat uns fins ara, els de Tortosa que alberguen un establiment de restauració. Els d'Ascó són els segons banys sarraïns que es conserven o se'n té constància a Catalunya, i a l'estat espanyol n'hi ha prop de 25. «I d'aquests només n'hi ha uns 10 o 12 que estiguin tan sans com estan els d'Ascó, per tant, creiem que és d'una transcendència històrica i patrimonial important», ha remarcat Fucho.

La descoberta s'ha explicat als propietaris, al municipi (en una conferència) i a l'Ajuntament i el Departament de Cultura de la Generalitat. «Esperem que posin fil a l'agulla i caldrà veure com es gestiona. Caldrà tenir mà esquerra», ha animat l'historiador.

Per fer-les visitables, caldrà fer un procés de restauració i «si més no, de neteja» perquè fa 500 anys que no s'usen i després han tingut altres funcions i acumulen molts sediments. No es poden gaudir en la seva dimensió completa.