Societat
Riba-roja tindrà un Centre d'Interpretació d'indústria d'oli de ginebre
El president d'Amics de Riba-roja d'Ebre, Josep Aguilà considera que el centre «no serà un museu tradicional sinó un punt de trobada d'informació»
La localitat tarragonina de Riba-roja d'Ebre tindrà un Centre d'Interpretació de l'antiga indústria de l'oli de ginebre i dels forns dedicats a la seva elaboració que es conserven en el seu terme, prop d'una vintena, el major número d'aquestes construccions en un mateix municipi de la península.
Inventariats, documentats i llocs en valor per l'associacióAmicsdeRiba-roja en els últims anys, la seva recuperació ha despertat l'interès d'antropòlegs, historiadors, arquitectes, museòlegs i artistes de Catalunya, i fins i tot de l'estranger, molts dels quals participen avui en Barcelona en la jornada «Els forns d'oli de ginebre de Riba-roja d'Ebre. Una indústria de 500 anys amb perspectives de futur».
La jornada, que se celebra en la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), acollirà durant tot el dia una vintena de xerrades i ponències, entre elles les de l'antropòleg Pep Fornés, exdirector del Museu Etnològic de Barcelona, de la doctora en Història Judit Vidal, de l'arquitecte urbanista Josep Alió i de la biòloga Maria Dolors GonzálezCabré.
També intervenen en ella les arqueòlogues i professores de la UB Laia Gallego i Eulàlia Díaz, el president de l'entitat britànica promotora de projectes culturalsGrampusHeritage, MartinClark, l'artista establerta enRiba-roja SarahMisselbrooko la secretària de laXarxadeTurismeIndustrial de Catalunya,PepiMartínez Font, entre molts altres ponents.
El president deAmicsde Riba-roja d'Ebre, JosepAguilà, ha explicat a Efe que, després dels estudis i treballs d'aquests últims anys, «el que tothom considera imprescindible és tenir un Centre d'Interpretació d'aquests forns d'oli de ginebre».
«Aquest centre no seria un museu com a tal, sinó un punt de trobada on trobar informació de com es construïen els forns, de com s'elaborava l'oli o de l'entorn paisatgístic», explicaAguilà, que afegeix que també es pensa a establir uns circuits per a visitar 'in situ' alguns d'ells.
L'arquitecte Josep Alió, de la mateixa associació, coincideix que «ara és el moment de buscar quin és el lloc deRiba-roja on instal·lar el Centre d'Interpretació», i ressalta que és important que el visitant, a més de contemplar coses interessants, pugui allí divertir-se i gaudir d'un paisatge dominat pel riu Ebre.
En aquest sentit, precisa que el lloc on es podria situar el centre museístic és l'espai que ocupa ara un antic escorxador, amb grans vistes sobre el riu i que connecta amb altres miradors situats en el centre històric de la població.
Alió és partidari de convocar un concurs d'idees per a concretar aquest projecte, en el qual s'han implicat ja l'Ajuntament deRiba-roja , el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa del Patrimoni o l'Escola d'Arquitectura de Reus, adscrita a la URV.
Per part seva, Pep Fornés destaca que la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial és «un valor importantíssim per a recuperar l'autoestima» dels territoris deprimits, i està en la base del seu èxit i futur creixement, conceptes sobre els quals ja van teoritzar els pensadorsYvesde laGoublayei MichelBassand, vinculats a la UNESCO.
Aquests forns eren construccions de pedra seca de planta circular, amb un diàmetre de 4 a 6 metres i una altura de fins a 7 metres, amb una «olla» interior feta d'argila en la qual s'introduïen els troncs del ginebre ojuníper, sobre la qual es cremaven altres fustes perquè les altes temperatures provoquessin la destil·lació de l'oli, que es recollia en una cubeta en l'exterior.
Les propietats terapèutiques de l'oli de ginebre van portar al fet que històricament s'hagi utilitzat com a remei per a diverses malalties humanes i d'animals, a més d'emprar-se per a altres usos domèstics.