La liberalització de les autopistes acaba amb dècades de cues als peatges i moviment veïnal per la gratuïtat

El gruix dels peatges a Catalunya desapareixerà en pocs dies després de dècades de barreres i cues per agafar tiquets i pagar. Moviments veïnals arreu del país han reclamat durant anys la gratuïtat de l'autopista, que ara arribarà pel final de les concessions. Abertis marxarà amb tot el que ha cobrat en aquests anys i un mínim d'uns 1.291 milions d'euros d'una indemnització pactada amb el PP per les obres als trams gironins i tarragonins de l'AP-7. A més, reclama 2.816 MEUR d'indemnització per la disminució del trànsit durant la pandèmia. Els moviments veïnals preparen concentracions i festes per la nit del 31, coincidint amb la fi d'uns peatges de l'AP-7, l'AP-2, i parts de la C-32 i la C-33, que ja fa anys que molts no volien pagar.

Algunes organitzacions ja pensen en reorientar la lluita per evitar que es torni a imposar algun tipus de pagament per l'ús de les vies, com plantegen tant el govern català com l'espanyol. D'experiència, no en falta. I al sud del país, quan s'acosta la major liberalització fins a la data, recorden que ells ja van deixar de pagar l'1 de gener del 2020.

Una barrera de record

Tot estava preparat perquè amb l'arribada de l'1 de gener de 2020 al tram de l'autopista AP-7 de Vila-seca cap al sud s'aixequessin les barreres dels peatges cop extingida la concessió. També el moviment veïnal de les Terres de l'Ebre per la gratuïtat de la via ràpida tenia a punt les celebracions, després d'haver tallat durant 240 cops la carretera N-340 reclamant l'alliberament. «Sabíem que unes hores abans ja s'aixecarien», recorda el portaveu Llorenç Navarro.

Efectivament, el govern espanyol va anunciar que s'avançava unes hores la mesura i va ser així com al vespre del dia 31 de desembre, els activistes ja omplien els mateixos peatges d'Amposta, l'Aldea o l'Ampolla per celebrar l'alliberament. Davant de les càmeres de televisió, Navarro no va dubtar a emportar-se cap a casa una de les barreres que, fins aquell moment, havien obligat els conductors a aturar-se i pagar. Encara la conserva com un tresor. «Volíem una cosa tant important per a nosaltres com endur-nos una barrera nostra, que l'hem pagat», remarca.

Per a l'activista, aquest element simbolitza la «frenada per a un territori» que necessita vies ràpides i accessos a les grans ciutats. «La llibertat de mobilitat: una barrera era com posar-nos dins de la presó», reflexiona, exhibint la tanca en el mateix punt on fins fa poc s'aixecava el peatge de l'Aldea. Recorda el cost econòmic que han suposat els peatges per a l'economia de molts veïns i veïnes de les Terres de l'Ebre i, sobretot, els centenars d'accidents mortals en una carretera N-340 saturada de trànsit, especialment pesant.

«Intentaran que no se'ls prengui cap altra barrera, però ja se les poden guardar. Però nosaltres tenim la primera de Catalunya retirada i ho vam fer nosaltres. No ens la van donar, ens la vam endur. La tenim orgullosos des del moviment veïnal», subratlla, tot reivindicant la continuïtat de la lluita per evitar noves formes de pagament per circular per aquestes vies i sense estalviar crítiques als partits polítics pel seu posicionament al respecte.