Eufònic escenifica als ullals de Baltasar una dècada de diàleg amb el paisatge del delta de l'Ebre

«Els sons que utilitzem parteixen del paisatge sonor d'aquestes terres. Els extrec, analitzo i els passo per la meva imaginació musical. Dialoguen amb l'espai i els tornem a l'espai. No és la mateixa sensació que tocar en un auditori. L'entorn, l'aire, els ocells s'incorporen dins l'obra i no molesten. No són sorolls. Ajuden a l'obra, crec. És com estar tocant en comunió amb tots els elements del paisatge sonor i és perfecte per aquesta obra», reflexiona.

Uns mestres més enllà, artistes com Elsa Paricio –que ha portat les seves peces que registren canvis espacials i temporals-, Atilio Doreste i Gerard Altaió, participants també en les residències artístiques, han pogut presentar les seves obres en un entorn únic. Ha estat un dels actes amb els quals Eufònic ha volgut celebrar una dècada de vida, deu anys de diàleg constant de les arts sonores, visuals i les digitals performatives amb el paisatge i la natura de les Terres de l'Ebre. El vermut musical amb Josep Xortó i The Congosound ha tancat el cartell matinal d'aquest últim dissabte.

Eufònic preserva i perservera en la idea d'incloure al cartell propostes a l'aire lliure i en espai públics, de petit format i descentralitzades. «No tenim cap interès a fer activitats en espais interiors pensats com a sales de concerts. Ens sembla més interessant fer coses per a 50 persones. I si hi ha una activitat a l'aire lliure és perquè es relaciona amb l'entorn: de vegades perquè s'ha creat això, per contrast amb el lloc que l'acull o es converteix en un espai lúdic i que la gent s'adona que està envoltat amb els arrossars i això que suposa. Tot això amb una barreja de públics: de vegades coincideixen i de vegades es van dividint», reflexiona el director d'Eufònic, Vicent Fibla.

Resistir a la pandèmia

Probablement, aferrant-se a aquests principis, el certamen, que ha passat d'un grapat de propostes inicials a més de cinquantes actes al cartell durant aquest temps, ha aconseguit també, enguany, sobreposar-se a les restriccions imposades per la pandèmia. L'any passat va ser un dels pocs que va aconseguir mantenir-se en l'agenda cultura de festivals de l'estiu. El repte, aquest 2021, encara era més gran si es té en compte que, per primer cop, Eufònic ha escampat els seus escenaris per les quatre comarques de l'Ebre i el veí Baix Maestrat.

«És més complicat enguany que en altres ocasions. I això es nota molt en un muntatge, logística, producció o dinàmiques tot», reconeix el director del certamen. Propostes que es nodreixen de públic local en molts de casos i d'altre que es tranvasa i es mou. El festival, reflexiona, evoluciona i obre nous escenaris més que no pas aspira a ampliar-se, apunta. La idea de la ruta dels artistes de les residències, per exemple, ja va arrencar la passada edició.

De cara al futur, Fibla no s'atreveix a preveure la forma que pot prendre Eufònic en els pròxims anys. «Pot anar canviant els tipus de propostes: sempre hi ha música però no és un festival de música; sempre hi ha instal·lacions artístiques, no és un festival d'art; sempre hi ha propostes a l'aire lliure, tampoc és un festival de propostes a l'espai públic. Pot canviar de diverses formes en funció dels aires que prenen les coses», ha tancat.

El festival tanca portes aquest diumenge al migdia. Durant aquests dos caps de setmana –el programa d'aquest segon es va iniciar el passat dijous- han passat pels seus escenaris noms com Joan Miquel Oliver i Space Afrika.