L'Ajuntament d'Alcanar tramet un informe per demanar la declaració de zona catastròfica pels aiguats

Roig ha manifestat la seva voluntat de sumar forces en aquesta línia municipis propers afectats com Vinaròs, Sant Carles de la Ràpita i Ulldecona. «L'experiència de 2018 ens diu que quan es demana zona catastròfica i es fa conjuntament amb els municipis que han patit danys per la tempesta és possible que això tingui més força», ha apuntat.

El document no inclou, de moment, cap quantificació econòmica aproximada pels danys. Tot i això, l'Ajuntament canareu confia que la declaració de zona catastròfica permeti al municipi accedir a ajusts per reparar infraestructures, ajudar les persones que van patir danys als seus domicilis, així com mesures fiscals, laborals i de la Seguretat Social per a les empreses afectades.

Després de l'experiència de 2018, quan només va arribar una part ínfima dels ajuts sol·licitats per uns aiguats de conseqüències molt menors que els de la setmana passada, Roig creu que el suport de la Generalitat a l'hora de traslladar a Madrid la demanda ha de ser «vital» perquè les bases per accedir als recursos es modifiquin de forma consensuada i s'eviti, de nou, una situació com aquella.

Finques i granges aïllades

Després de l'esforç dels últims dies i el cap de setmana, les principals infraestructures i vies de comunicació de la zona han quedat ja restablertes i netes, a excepció de l'accés nord a la façana marítima de les Cases, el punt d'accés del trànsit pesant i de mercaderies del port. Segons Roig, la situació de la xarxa de camins rurals és «molt complicada». Amb l'inici a la vista de les collites, molts pagesos no poden accedir i molts ramaders veuen impotents com no poden alimentar el seu bestiar.

En aquest sentit, l'Ajuntament ha demanat ajuda a la Generalitat per disposar de maquinària pesada que permeti assumir les treballs necessaris. Segons Salvadó, les tasques iniciades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) als barrancs i cursos fluvials permetran donar suport també a la reobertura de camins.

L'altre gran focus d'atenció pel que fa a les infraestructures es troba al port de les Cases. Tot i que el vicepresident, Jordi Puigneró, va anunciar divendres que els pescadors podrien tornar a utilitzar-lo aquest dilluns, el delegat del Govern a l'Ebre ha reconegut que les feines per netejar el fons del port, on s'han acumulat grans quantitats de fangs i residus, encara s'allargaran uns dies.

L'elevada terbolesa de l'aigua, segons ha explicat, dificulta la batimetria que ha de determinar els punts on prioritàriament s'haurà d'actuar per recuperar el calat original. De moment, les vuit embarcacions de tresmall de la confraria de les Cases segueixen amarrades sense poder sortir a la mar des de fa més de dos mesos, atès que el passat dimecres havien de reprendre l'activitat un cop finalitzada la veda biològica. Les tres d'arrossegament van desplaçar-se fins al port veí de Sant Carles de la Ràpita, des d'on surten a pescar.

Reparació de l'esvoranc

L'esvoranc obert al nord de la façana marítima dificultarà però, encara més, la tornada a la normalitat del port, on a banda de l'activitat pesquera es concentren una part molt important de la popular oferta de restauració de les Cases, que encara confiava treballar intensament durant el mes de setembre. Just per aquest punt esfondrat passava, fins dimecres, tot el trànsit pesant que entra al port. Salvadó ha explicat que, malgrat la diversitat de competències, Ports treballa de forma urgent en la redacció d'una memòria valorada del projecte per reparar aquest pas.

Infraestructures al marge, l'altra gran prioritat, segons consistori i Govern, són les persones afectades pels aiguats, moltes de les quals ho han perdut pràcticament tot, mentre que d'altres pateixen severes afectacions als seus domicilis. De moment, nou continuen reallotjades en hotels i moltes més en domicilis de familiars o amics. Tant Salvadó com Roig s'han compromès a mobilitzar recursos de serveis socials per ajudar-los també emocionalment i psicològicament.

Les dues administracions han coincidit també en la necessitat d'estudiar i replantejar els plans urbanístics en l'actual context de canvi climàtic per poder atenuar l'efecte d'episodis catastròfics com el de dimecres passat a la zona.