Un estudi troba la pauta dels 3.500 sismes que va provocar la plataforma Castor

Un estudi internacional en el qual participa la Universitat de Granada ha aportat noves dades sobre els gairebé 3.500 terratrèmols que va provocar la plataforma de gas Castor, magatzem submergit al Mediterrani que va ser tancat pel govern central i que va ocasionar sismes amb una pauta concreta.

La recerca ha aconseguit traçar i analitzar detalladament les fases de terratrèmols que va provocar el magatzem gasístic Castor el 2013, la plataforma marítima situada enfront de les costes de Tarragona i Castelló que va deixar d'injectar gas el 2013 per ordre del govern central a causa de la sismicitat que acompanyava l'ompliment del magatzem.

Aquest treball internacional, que coordina el GFZ Helmholtz Centre de Potsdam (Alemanya) i en el qual han treballat els investigadors del Departament de Física Teòrica i del Cosmos i l'Institut Andalús de Geofísica de la UGR Daniel Stich i José Ángel López Comino, ha revelat pautes d'aquests moviments.

Els terratrèmols es van anar primer allunyant del magatzem de gas i apropant-se a la costa, per posteriorment tornar cap al Castor amb les ruptures dels esdeveniments sísmics més grans de la sèrie.

Aquesta sismicitat es considera antropogènica, en ser provocada per l'activitat humana, i és freqüent en el context d'explotacions petrolíferes, encara que pot acompanyar qualsevol procés que alteri esforços, pressió o cohesió en el subsòl.

A Espanya, Castor ha estat un dels casos més importants per l'aparició de terratrèmols de magnitud al voltant de 4 que van posar en alerta la població de la costa i van causar un considerable impacte mediàtic, social i polític.

El nou estudi exhaustiu de les dades sismològiques, del qual n'ha informat la UGR en un comunicat, identifica al voltant de 3.500 terratrèmols a profunditat superficial entre el setembre i l'octubre del 2013 a les rodalies de la plataforma de Castor.

Amb la combinació de diferents tècniques sismològiques s'ha obtingut informació sobre les localitzacions dels moviments, les orientacions de les ruptures, o la direcció de propagació de les ruptures mes grans, entre d'altres paràmetres, amb l'objectiu de buidar dubtes sobre la sèrie sísmica.

«Els moviments sísmics no passen a la falla d'Amposta, la falla principal del magatzem de gas amb grans dimensions, com s'ha arribat a proposar. Corresponen a un desplaçament horitzontal en una falla secundària, localitzada per sota del magatzem i amb un bussament oposat», ha especificat l'investigador Daniel Stich.

Un avanç important del nou estudi prové de la recuperació del senyal dels dos terratrèmols més grans a través d'agrupacions de sismòmetres situats a Alemanya i els Estats Units, la qual cosa ha permès per primera vegada una estimació de profunditat robusta.

Amb la combinació de diferents tècniques sismològiques avançades i la recol·lecció de dades sismològiques, el treball ha permès identificar els processos sismogènics i la geometria de la falla activada en la sèrie del Castor, que han estat fins avui objecte de discussió.