Investigadors de l'IRTA i la UPC tenyeixen les aigües de reg per estudiar l'impacte de pesticides als cultius del Delta

L'actuació es va engegar el 2020 després de diversos episodis de mortalitat extraordinària d'ostra adulta de talla comercial en alguns vivers de la badia del Fangar durant els anys passats. Aquestes pèrdues, que van arribar fins al 50% en certs casos, no estaven associades a les causes més habituals, com l'herpes virus o les temperatures elevades. Així, alguns dels aqüicultors afectats van assenyalar un vincle amb els cicles d'abocament d'aigües de reg dels camps d'arròs, que especialment en els mesos de maig i juny poden contenir restes de substàncies contaminants.

Les observacions de l'IRTA i la UPC han confirmat una correlació espacial entre les zones més afectades per la mortalitat i aquelles tocades més directament pels efluents de les descàrregues. Tot i això, segons els científics, no es pot afirmar que la causa de la mortalitat siguin els agents químics dels pesticides, que ja estan sotmesos a regulacions ambientals específiques. Els primers diagnòstics apunten a una influència indirecta d'aquests components. «Es podria tractar d'una combinació d'agents, com ara que els pesticides facin més fràgils els bivalves enfront dels patògens del mateix ecosistema marí», ha precisat Fernández.

L'equip de l'IRTA continuarà investigant l'origen de la mortalitat en el marc d'una investigació prevista fins a 2023. En la recerca s'aïllaran els diferents patògens i s'inocularan en ostres sanes per tal d'avaluar els riscos d'origen químic i microbià i prendre ulteriors mesures per mitigar el seu impacte.

Mentrestant, a la badia del Fangar es farà la primera passa i s'implementarà la zona de transició, la primera aplicada als cultius de mol·luscs bivalves a Catalunya. Es tracta d'una mesura preventiva de salut pública proposada a la guia europea de bones pràctiques que s'anomena buffer o tampó. La Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible ja ha rebut el mapa de l'àrea no adequada pels bivalves, que es podrà tenir en compte a l'hora de tramitar noves llicències o reorganitzar el polígon d'infraestructures d'aqüicultura.

Calcular el comportament de l'aigua

Per la seva banda, l'investigador del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC, Manel Grifoll, ha assenyalat que primer calia entendre el comportament físic de la badia i anticipar-se a les distintes contingències. «En aquest sentit, l'ús combinat d'observacions in situ, modelat numèric i els resultats de l'experiment amb rodamina ens ha permès ampliar el coneixement hidrodinàmic de la badia», ha indicat. Segons els científics, darrere del mapa de les zones afectades, hi ha un model hidrodinàmic complex.

Durant el dia de l'experiment i l'endemà es va fer seguiment de la dispersió de la taca de rodamina emprant fluorímetres i es van mesurar les direccions i velocitats en superfície a partir de derivadors lagrangians. Aquesta informació, triangulada amb els coneixements previs sobre circulació d'aigua al Delta, va permetre obtenir un model numèric tridimensional d'alta resolució capaç de simular el comportament dels corrents d'aigües de reg en diferents condicions de vent.

Tot plegat, ha permès sistematitzar una metodologia que ja s'havia testat a la veïna badia dels Alfacs. El 2019, s'hi va usar la rodamina per traçar la dispersió i difusió de les aigües residuals abocades per la depuradora de Sant Carles de la Ràpita en el marc del projecte europeu Seafoodtomorrow, participat per l'IRTA.

L'experiment amb la rodamina i la seva continuació amb el projecte d'avaluació de riscos en la mortalitat de bivalves han estat cofinançats pels Fons Europeu Marítim i de la Pesca i la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible. A més, han comptat amb la col·laboració de la Federació de Productors de Mol·luscs de Delta de l'Ebre (Fepromodel) i de la Comunitat de Regants – Sindicat Agrícola de l'Ebre.