Judicial
Obren una investigació per presumpta prevaricació de l'Ajuntament del Perelló en el projecte l'Ametlló
Denuncien que la tinent d'alcalde, que treballa a la promotora del parc eòlic, va negociar contractes amb propietaris
L'alcaldessa del Perelló, Maria Cinta Llaó, ha declinat fer declaracions però ha remarcat que no han rebut cap comunicació sobre la investigació o els presumptes delictes que s'indaguen.
El projecte
Dels 10 aerogeneradors del projecte de l'Ametlló, que va passar el tràmit previ de la Ponència d'Energies Renovables (decret 16/2019), tres estan al terme municipal del Perelló i la resta al terme veí de l'Ametlla de Mar. El consistori calero i els veïns van presentar al·legacions a l'avaluació de viabilitat de l'emplaçament, però l'Ajuntament del Perelló no ho va fer amb l'argument que no al·leguen contra projectes que afecten majoritàriament altres municipis, per respectar «l'autonomia municipal»dels pobles veïns.
La justificació no convenç l'Associació Cova de la Masa, que recorden que el consistori ha al·legat contra altres projectes amb impacte en altres termes municipals, com el parc eòlic Vandellòs II, però no ho ha fet ni amb l'Ametlló ni amb Ampliació Colladetes.
La central eòlica Ampliació Colladetes del Perelló és el primer i únic nou projecte de renovables de les Terres de l'Ebre que es regirà pel decret d'emergència climàtica 16/2019. L'anunci de la sol·licitud d'autorització es va publicar el 26 d'octubre, el dia anterior que el Govern publiqués el nou decret de renovables. Des de GEPEC-EdC van posar en qüestió si la promotora havia tingut «informació privilegiada».
L'Ametlló és una central que afectaria més d'un centenar de propietaris. Segons detalla l'Associació Cova de la Masa, les infraestructures del projecte afecten 90.000 metres quadrats de superfície entre el Perelló i l'Ametlla de Mar. En l'informe de viabilitat de la Ponència de Renovables, emparant-se en la delimitació de la normativa de les ZDP (anterior decret energètic al 16/2019), s'estipulava que els molins tinguessin una distància mínima lineal i visual de 900 metres entre els aerogeneradors i els nuclis habitats i les moltes masies disseminades que hi ha a la zona. En canvi, l'entitat ha calculat que hi ha una mitjana de 15 habitatges a menys de 500 metres dels molins de vent en aquest projecte.
Respecte a la investigació oberta, el president de l'entitat, David Rosselló, ha apuntat que «desitgen que la justícia resolgui com més aviat millor si hi ha hagut alguna irregularitat».