Agricultura
L'entrada de taronja de Turquia, Egipte i Marroc ensorra els preus dels cítrics ebrencs
Els pagesos cobraran el fruit entre un 60% i un 80% menys que la campanya passada
L'entrada de taronja de Turquia, Egipte i Marroc ensorra els preus dels cítrics ebrencs
El sector dels cítrics de l'Ebre inicia la segona fase de la campanya amb els preus de la taronja ensorrats per l'entrada al mercat europeu del producte de Turquia, Egipte o Marroc, una pugna desigual que pateixen pel dúmping(competència deslleial) social i mediambiental dels països africans. Com ha apuntat Federico Tarazona, gerent de la Cooperativa Exportadora Agris d'Alcanar (Montsià), la retribució als pagesos caurà entre un 60% i un 80% respecte a la campanya passada. En canvi, el consumidor l'està pagant més cara perquè els distribuïdors carreguen l'increment de costos, com el del transport. Les baixes temperatures de les últimes setmanes no afecten el producte, però encara es pateixen els efectes d'una tardor càlida i plujosa.
La producció de cítrics a Catalunya està regulada per una legislació social i fitosanitària europea que res té a veure amb la d'aquests països. «Treballen amb un dúmping social, mediambiental i de divisa –Turquia la té molt devaluada-», ha insistit el gerent de l'Exportadora Agris. Les condicions de treball i seguretat social són molt diferents dels estàndards europeus, en alguns casos amb sous dels treballadors d'entre 5 i 10 euros diaris. Tampoc els productes fitosanitaris autoritzats a l'hemisferi sud «tenen res a veure» amb la legislació europea que han de complir els citricultors d'aquí.
Tarazona apunta, a més a més, que per entrar el producte a Europa, aquests països han de complir amb allò que marca l'Organització Mundial del Comerç, però alerta que són normes «molt més laxes» que la mateixa legislació europea. El gerent d'Agris d'Alcanar assenyala que dins de «la lliure competència i el mercat únic», la Comunitat Europa no pot obrir el mercat «a qualsevol» mentre marca una tendència agroalimentària de productes ecològics, mediambientalment sostenibles i amb una producció que respecti «els factors de treball de qualitat», una competència distorsionada que pateix la citricultura i també la resta del sector.
«El sector agrícola i ramader demanem que protegeixin el mercat i que competim en les mateixes condicions i que sigui la productivitat i el saber fer o altres factors que la marquin», ha reclamat Federico Tarazona.
Tampoc les incidències meteorològiques han ajudat enguany. El fred i les baixes temperatures de les últimes setmanes no afecten la qualitat del producte però es pateix encara els efectes de les tempestes, les pedregades, i una tardor i inici d'hivern «anormalment» càlids i humits. La floració ja havia estat menor i la campanya es va iniciar amb un 40% menys de fruit a l'arbre. Un factor intern que també els ha perjudicat ha estat l'increment de producció arreu de l'estat espanyol.
A tot, el consumidor està pagant la taronja més cara mentre que l'agricultor lacobrarà entre un 60% i un 80% més barat que l'any passat. «El productor no rep cap increment de la retribució real. Són els factors de transport, envasat, o de punt de venda els que estan apujant els preus. El pagès cada vegada cobra menys, cobrint costos o fins i tot per sota», ha lamentat Tarazona.