Uns 1.600 ebrencs es beneficien dels programes d'ocupació i formació de la Generalitat

El SOC ha ofert el 2021 fins a 16 programes d'ocupació, formació i professionalització a les Terres de l'Ebre, una inversió d'11,3 MEUR que sumen als 2,3 MEUR que s'han atorgat directament a empreses privades per generar llocs de feina. Fins a 1.600 persones s'han beneficiat d'aquests programes al territori, majoritàriament joves a qui s'ha ofert formació professional o plans d'ocupació per trobar la primera feina, entre d'altres, amb l'objectiu també de fomentar l'arrelament. L'impacte de les polítiques d'ocupació també es reflecteix en l'atur, que s'ha reduït més del 20%.

Aprofitant «el moment dolç» d'implantació empresarial que viuen les Terres de l'Ebre, el SOC també ofereix formació específica per trobar feina a les noves indústries. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Albert Salvadó, ha remarcat «l'esforç» del SOC al territori per identificar els col·lectius que necessiten projectes de l'administració per millorar la seva ocupabilitat, «programes quirúrgics» que s'han centrat en col·lectius com les dones, els aturats de llarga durada o per primera vegada al territori, el col·lectiu trans, i també a «atacar l'atur juvenil», arrelar el jovent al territori i evitar la fuga de talent. «Aquests programes es noten en les dades d'ocupació», ha assegurat.

Fins a 16 programes es van concertar entre el juny i el desembre de l'any passat i s'han destinat 11,3 MEUR. El Govern també ofereix ajuts directes perquè les empreses generin llocs de treball -2,3 MEUR-. «És una motxilla de recursos que posem al treballador perquè l'empresa l'agafi, el formi amb comoditat i generi una contractació de llarga durada», ha explicat Adam Tomàs, director dels serveis territorials d'Empresa i Treball a l'Ebre. Fins a la meitat d'aquestes contractacions acaben revertint en contractes estables.

Tomàs ha assenyalat també la nova línia del SOC al territori que ofereix formació específica per als perfils de treball que requereixen les noves indústries que s'han d'implantar al territori. «Les polítiques d'ocupació creixen pel mateix creixement per la implantació empresarial», ha subratllat.

Tanmateix, Salvadó també ha defensat que la productivitat i competitivitat dels treballs ebrencs és òptima i un clar indicador d'això és que empreses implantades al territori des de fa temps, com Jabil, Nomen Foods, Amiblu o Saica Pack, han optat per créixer al territori. «Podem competir amb entorns d'alta productivitat industrial reforçant la formació específica, la professionalització i aspectes que incideixen en les ràtios de productivitat del territori. Moltes empreses referents amb plantes fora de les Terres de l'Ebre aposten per créixer aquí», ha assenyalat.

Pla Nacional d'Indústria

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre ha recordat que la inversió empresarial dels dos últims anys a les Terres de l'Ebre ha superat els 285 MEUR i ha generat 700 llocs de treball directes, una xifra que ha anat acompanyada de la quantitat d'ajuts a la formació i ocupabilitat més important de la Generalitat al territori, i que «confirmen el moment dolç» que es viu, pel que fa a captar inversions.

Per continuar reforçant la implantació empresarial, l'Ebre vol aprofitar la territorialització del Pla Nacional d'Indústria i incorporar els seus sectors estratègics. En concret, es vol que s'hi identifiquin «actius estratègics» per al desenvolupament industrial del territori, com el creixement del polígon Catalunya Sud, «actualitzat a les demandes que es requeriran a curt i mitjà termini per les implantacions actuals», així com el desenvolupament del polígon del Molló, a Móra la Nova, per la seva disponibilitat de sòl industrial i pel desplegament del 5G, i la reindustrialització del polígon de Flix que, per «història industrial i subministraments», és una àrea «molt competitiva» en el sector químic.

Fons nuclear

D'altra banda, Salvadó i Tomàs han explicat que s'està elaborant el reglament per distribuir el Fons Nuclear i aprovar-lo definitivament en sis o set mesos. L'eina definirà com es reverteix l'impost en la reindustrialització de les zones nuclears, «de forma ordenada» i sense que acabi sent «el substitut» de l'aportació que fan ara les centrals nuclears a alguns municipis de l'Ebre. «Tenim clar que els recursos -24 MEUR anuals- no han de fer cap per fer gimnasos i piscines», ha dit el director d'Empresa i Treball.

Salvadó ha avançat que en unes setmanes es farà la primera reunió amb el territori per presentar el primer esborrany del reglament, que ha d'estar llest el gener del 2023, quan s'habilita el fons. Enguany també s'ha de treballar per configurar projectes en els quals canalitzar els recursos.

El delegat del Govern a l'Ebre creu que la qualificació de l'energia nuclear com a energia verda per part d'Europa no canvia «l'horitzó» de tancament de les plantes catalanes. Per la seva vida útil, Salvadó ha assenyalat que el tancament «no serà abans del 2030, ni després del 2040».