Usuària ICAM: «Després del viatge fins a Tarragona i amb patologies als ossos, vaig caure i em vaig trencar el radi»

Encarna Bonavila, una treballadora de Tortosa de 65 anys, es va trencar el radi quan va caure a la porta de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) de Tarragona. Havia estat citada per una revisió de les patologies òssies que pateix i per les quals estava de baixa. Coneixedora que l'ICAM té seu a Tortosa, al CAP Baix Ebre, i inquietada per com l'alteraria fer un viatge tan llarg, havia demanat que se l'atengués a la capital ebrenca. Tot i que se li va posposar la visita, la van acabar citant igualment a Tarragona setmanes més tard. El seu cas és un exemple del greuge dels usuaris ebrencs, que la CGT ve denunciant des del setembre. Salut encara no ha posat data per reunir-se i tractar la qüestió amb el sindicat.

Encarna Bonavila va haver d'anar a Tarragona a revisar la seva baixa mèdica per les patologies òssies que pateix a les extremitats inferiors. El viatge fins a Tarragona la desassossegava, no només per haver d'afrontar-lo en el seu estat de salut, sinó perquè algú l'havia d'acompanyar i algú altre tenir cura de la seva mare, de 95 anys, que està al seu càrrec.

Estava citada el 5 de novembre, però va enviar una carta a l'ICAM per demanar que se li derivés la cita a Tortosa, on resideix, emparant-se en la carta d'usuaris de l'Institut (decret 256/2003; article 20.1) on s'estipula que els usuaris han de rebre atenció «en els seus àmbits territorials». El 4 de novembre li van aplaçar la revisió mèdica de Tarragona, però la van tornar a citar més endavant, a través d'una carta certificada, a la capital provincial. «A més de vulnerar la carta de drets de l'ICAM, és un tracte deshumanitzat», ha denunciat el company de l'Encarna, Juan Luís Cardona.

Quan l'Encarna va arribar el 29 de novembre a la porta de l'ICAM, després d'un viatge de més de 200 quilòmetres i a causa de la seva malaltia, el genoll li va fallar, va caure i es va trencar el braç, el radi. Explica que va entrar a l'Institut «amb la mà penjant i un dolor que la tornava boja» però el facultatiu que la va atendre la va enviar directament al servei d'Urgències de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. En canvi, tot i haver explicat a tot arreu on havia patit l'accident i demanar un justificant a l'administració de l'ICAM abans de marxar a l'hospital, no té cap document on s'hagi fet constar que va caure a la porta de l'Institut d'Avaluacions. «He caigut allí, mala sort, però tot i dir-ho a tothom que m'ha atès, en cap lloc consta on m'ho vaig fer», ha lamentat.

El concepte de la seva baixa mèdica s'ha hagut de revisar. Ara ha de fer rehabilitació per recuperar la mobilitat del braç. «Tenia problemes als ossos però les mans i els braços els tenia sans. Ara tinc un dolor intents, la musculatura afectada i vaig a rehabilitació», ha explicat Bonavila.

El cas d'Encarna Bonavila no és aïllat. Des de la CGT alerten d'altres casos greus, com dones amb embarassos de risc i indicacions de repòs absolut o de malalts terminals, que han estat citats a l'ICAM de Tarragona. Independentment de la gravetat de la malaltia i dels recursos personals del malalt, des del sindicat insisteixen que és un dret dels usuaris ebrencs ser atesos a Tortosa perquè la seu de l'ICAM existeix i té personal. «A la memòria anual de l'ICAM consta la delegació de l'Ebre. És tracta de tenir els mateixos drets que un altre territori», ha insistit Núria Losada, secretària de Salut Laboral de la CGT a l'Ebre.

El sindicat està esperant que se'ls citi a la reunió, que van demanar el 15 de desembre, amb el gerent de la regió sanitària de les Terres de l'Ebre, Joan Nin, per traslladar-li aquesta petició, així com que es faciliti o es justifiqui per què es deriva els usuaris cap a Tarragona. «Hi ha malalts més o menys greus, però es troben aquesta molèstia afegida a la situació que pateixen, anar a Tarragona havent-hi la possibilitat de solucionar-ho i tramitar-ho des de Tortosa», ha apuntat Ignasi Bel, delegat de CGT.

De fet, segons afegeix Bel, els usuaris tenen dret a què se'ls cobreixi els desplaçament –amb ambulància, taxi, o compensant les despeses del viatge en vehicle privat o públic-. La informació als usuaris sobre aquest dret és escassa i reclamar-ho és feixuc: cal demanar la documentació a l'ICAM, que una entitat bancària ompli un formulari i presentar un certificat d'assistència del metge. «Si la persona malalta no ho pot fer, hauria de demanar a algú que li tramiti», ha remarcat.