Presenten un recurs contra de la llicència ambiental de la planta de compostatge de Santa Bàrbara

El grup conservacionista Gepec ha presentat, amb el suport de l'entitat veïnal Amevesaba, un recurs de reposició en contra del decret de l'Ajuntament de Santa Bàrbara (Montsià) atorgant la llicència d'activitat a la planta de compostatge que projecta l'empresa Ecompost de l'Ebre. Demanen la seva nul·litat i addueixen que el govern municipal en cap moment va fonamentar de forma argumentada el rebuig a les al·legacions presentades per aturar el projecte. Afegeixen que el consistori hauria hagut d'exigir l'avaluació d'impacte ambiental al promotor, perquè la planta afecta espais naturals protegits propers. També recorden que la instal·lació es podria aturar, d'acord amb les normes subsidiàries municipals.

El recurs va tenir entrada al registre municipal el 2 de març passat i, segons les entitats, el consistori té ara un mes per donar-li resposta. El 2 de febrer passat, l'alcalde de Santa Bàrbara, Antonio Ollés, signava el decret atorgant la llicència ambiental al controvertit projecte tres mesos després que el consistori rebés l'informe ambiental integrat del Consell Comarcal del Montsià i rebutgés totes les al·legacions. Ja en aquell moment, Amevesaba ja va anunciar la presentació d'un recurs de reposició, que finalment ha materialitzat l'entitat ecologista Gepec.

Precisament, un dels principals arguments en els quals es basa el recurs incideix sobre la manca de respostes fonamentades i motivades per part del consistori als aspectes del projecte que els veïns posen en entredit. Segons expliquen, el govern municipal va derivar sistemàticament la responsabilitat de les competències sobre aspectes ambientals de la planta cap a administracions superiors, la Generalitat, sense explicitar com es vigilarien les afectacions per males olors -la planta se situaria a poc més de quatre quilòmetres del nucli urbà- o la possible contaminació dels importants aqüífers subterranis de la zona.

«Per donar la llicència ambiental has de ser coneixedor de tots els vectors que col·lideixen amb el dret de rebre una resposta raonada de la ciutadania. Això no s'ha respectat», ha manifestat l'advocat ambientalista Ivan Hortigüela, del gabinet Insta, encarregat de redactar el recurs.

Els recurrents addueixen que la tramitació del projecte, prèviament a la concessió de la llicència, havia d'incloure, com a mínim, una avaluació d'impacte ambiental simplificada que en cap moment es va sol·licitar a la promotora. Fins i tot, consideren que resultaria preceptiu que aquesta avaluació ordinària, més complexa, davant la proximitat a la zona d'espais protegits per la Xarxa Natura 2000, com el massís dels Ports o la Serra de Godall. Es tracta, a més, d'un espai declarat d'interès faunístic com a zona de caça de l'àliga cuabarrada, espècie en perill d'extinció i fortament protegida, amb una important funció de corredor biològic, asseguren.

També demanen que es reconegui la incompatibilitat urbanística de la ubicació. Segons recorden, si bé les normes subsidiàries admeten aquest tipus de plantes en terreny no urbanitzable, també imposen condicions. En aquest cas, descarten que es puguin posar en marxa instal·lacions que emeten fums o gasos, com seria el cas, prop de camins i carreteres –la planta se situa just al costat de la T-1025-. Segons Hortigüela, a més, la tramitació urbanística requeria l'aprovació prèvia d'un pla d'actuació específica, que no s'ha efectuat.

Expedient de protecció de la legalitat urbanística

El recurs també reclama que s'iniciï un procediment de protecció de la legalitat urbanística per l'enderroc d'edificacions dins de l'àrea del projecte sense comptar amb els preceptius permisos municipals. Les entitat argumenten, en aquest cas, que les edificacions contenien restes de fibrociment i que el promotor no hauria gestionat adequadament ni retirat, seguint la normativa vigent.

El recurs, segons ha admès un dels portaveus d'Amevesaba, Enric Lange, és un dels últims cartutxos que té l'entitat per intentar aturar el projecte en la via administrativa. En el cas que fos desestimat, quedaria llavors només oberta la via del contenciós administratiu. Un camí que tampoc descarten, malgrat l'elevat cost econòmic que podria suposar, davant les possibles afectacions, segons asseguren, que tindria la planta per al veïnat. Divendres al vespre l'entitat ha convocat una assemblea veïnal per informar dels últims passos efectuats.

«Estem veient la prostitució del territori, que sigui un reclam perquè vingui altres empreses», ha denunciat el president d'Amevesaba, Lluc Roig, minimitzant els beneficis que aquestes instal·lacions poden a portar al territori. «És una bestiada, perquè quan comenci el cotxe elèctric i s'hagin de fer cementiris de bateries puguin venir aquí», ha alertat. Els veïns recorden les diverses instal·lacions de residus ja en marxa a la plana interior del Montsià –l'abocador del Mas de Barberans, plantes de tractament de sansa o biometà- i, fins i tot, que la promotora de la planta de compostatge podria acabar multiplicant les 25.000 tones anuals de fems anunciades incorporant les aportacions de fem de totes les granges vinculades als seus socis.