Les Terres de l'Ebre acullen més de 300 refugiats ucraïnesos

Les Terres de l'Ebre han donat acollida a 305 persones que fugen de la guerra d'Ucraïna. La meitat són nens i la immensa majoria arriben acompanyats per dones. Una cinquantena de menors ja han estat escolaritzats en centres del territori i s'han repartit 206 targetes sanitàries. El Montsià i el Baix Ebre són les comarques on més refugiats han arribat. Per municipis són Amposta, Tortosa i la Ràpita. La comissaria de la Policia Nacional de Tortosa centralitza des de fa uns dies els tràmits de la protecció temporal d'aquestes persones. S'ha habilitat amb el suport de les tècniques d'acollida dels consells comarcals i ajuntaments i els agents d'acollida locals ajuden els refugiats a demanar cita per ser atesos en aquest punt.

La Taula de Contingència d'Acolliment farà arribar aviat un document de preguntes freqüents als ajuntaments perquè puguin ajudar totes les persones que desplaçades als seus municipis. El primer tràmit a resoldre als consistoris és l'empadronament perquè puguin accedir a l'escolarització i l'assistència sanitària. El Ministeri també ha signat un conveni amb la Fundació La Caixa per accelerar l'acreditació de famílies acollidores.

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Albert Salvadó, ha apuntat que es gestiona la crisi adequant-la a les necessitats que es van produint perquè l'arribada de refugiats d'Ucraïna és «més massiva» que els recursos convencionals dels quals disposa habitualment l'administració. «Estem definint protocols i circuits per ser tan eficients com sigui possible, per acollir amb garanties les persones que vinguin», ha apuntat. Creu Roja gestiona i inventaria allotjaments prioritaris per si són necessaris més endavant, en cas que els circuits definits es col·lapsessin.

Ajuts per a habitatge

El director dels serveis territorials de Drets Socials a l'Ebre, Felip Monclús, ha explicat les noves línies d'ajuts a la rehabilitació i la millora d'eficiència dels habitatges i edificis que s'han obert amb els fons Next Generation. D'una banda es disposaran enguany de 42 MEUR per a la rehabilitació en l'àmbit dels barris i que s'ha traslladat als ajuntaments ebrencs per incentivar les sol·licituds. També es destinen 23 MEUR a la rehabilitació d'edificis –amb una addicional per a edificis amb residents en risc de vulnerabilitat-, 24 MEUR per actuacions de millora d'eficiència energètica, i 9 MEUR per a la redacció de projectes de rehabilitació. Els tràmits s'han de fer en línia però amb el suport de les oficines locals de rehabilitació –n'hi ha una a cada comarca i una cinquena a Tortosa-.

La primera línia ofereix subvencions als sol·licitants entre els 6.300 i els 26.750 euros, en la segona línia sobre els 3.000 euros, la tercera línia entre 700 i 4.000 euros, i l'última entre 1.100 euros fins a 30.000 euros. «És una oportunitat per a molta gent, però no està exempta de problemàtiques, com és que la inflació han fet pujar molt els preus a la construcció i aquestes línies tan interessants poden no ser tan beneficioses com s'havia plantejat al principi. Però és important que la ciutadania s'informi i s'intenti estimular aquest procés de millora en l'àmbit d'habitatge», ha animat Monclús.

Falta de socorristes

D'altra banda, en el Consell d'administració del Govern a les Terres de l'Ebre també s'ha explicat que s'ofereixen dos cursos -que pot ampliar-se a un tercer-, i que impulsa la coordinació territorial d'Esports i el SOC, per facilitar certificats i acreditacions a nous socorristes. A la campanya d'estiu se'n necessiten uns dos-cents al territori i sempre hi ha dificultats per completar les contractacions. Els cursos es faran a Alcanar i Tortosa.

Viatge als Països Baixos

El delegat del Govern ebrenc també ha informat que la setmana vinent, una delegació de la Taula de Consens del Delta, el Ministeri per a la Transició Ecològica i la Generalitat viatgen als Països Baixos per conèixer les solucions que apliquen en la gestió del litoral i els moviments de sorres, per frenar la regressió i la subsidència. «Tenim molt treballades les necessitats urgents del litoral del Delta de l'Ebre i evidentment és un lloc on tenen molts anys d'expertesa i és un bon referent per veure com han anat solucionant problemàtiques que són comparables amb les que ens trobem i ens continuarem trobant». Salvadó ha remarcat que «l'interès del Govern» és també en l'àmbit de país perquè «el Delta de l'Ebre és la zona zero», però els efectes del canvi climàtic afectaran tota la costa catalana.

Monument franquista

El delegat Albert Salvadó ha descartat valorar el projecte de l'Observatori Europeu de Memòria (EUROM) per desmuntar i reinterpretar sobre el riu Ebre el monument franquista de Tortosa. «No estem en el marc de reinterpretació d'un monument d'origen feixista sinó que la llei de memòria històrica no dona marge al respecte. Com s'ha fet arreu del país, els monuments d'exaltació del franquisme s'han de retirar», ha dit. «Aquí a Tortosa és el lloc on costa més fer complir la llei de memòria històrica, el monument no la compleix i s'ha de retirar», ha reiterat.