Els sanitaris del Verge de la CInta demanen un nou hospital i millores a l'actual

Els facultatius de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (HVCT) exigeixen un nou hospital de referència a les Terres de l'Ebre i millorar provisionalment l'actual o serà impossible garantir la qualitat del servei assistencial. Alerten que s'ha entrat en temps de descompte i demanen actuacions i respostes «immediates i concretes». Denuncien que la situació «és límit i preocupant».

El centre té problemes per trobar professionals, en serveis com cardiologia, o té falta d'espais i tecnologia, com passa a l'àrea quirúrgica –que és la mateixa que fa 46 anys-, per retallar les llistes d'espera. Els metges i metgesses també proposen una gestió «única» dels serveis hospitalaris de l'Ebre, per evitar duplicitats, i incentius per atreure professionals.

Després de mesos de debats polítics i socials -que s'han intensificat les últimes setmanes- sobre l'ampliació de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, el de referència al territori, i la necessitat de construir-ne un del nou, aquest dilluns els metges i metgesses del centre hospitalari s'han pronunciat i han estat contundents: estan al límit, angoixats, amb malestar i patiment. Reclamen una ampliació i millora provisional de l'HVCT, sense renunciar a la construcció d'un nou hospital, projecte que s'ha d'engegar amb urgència perquè pugui ser una realitat en uns deu anys.

Gaspar Masdeu, cap dels serveis d'Intensius de l'HVCT, i un dels portaveus de la junta facultativa ha recordat que des del Departament, l'Institut Català de la Salut o la gerència de la regió sanitària sempre han escoltat i han estat «receptius» amb les peticions dels metges i el personal sanitari, però la resposta mai ha anat més enllà del «suport emocional» i no s'ha concretat en cap projecte. Masdeu ha alertat que la situació és «límit i realment preocupant» i ha demanat actuacions i respostes «de forma immediata i concretes».

Per al cap d'Intensiu no es pot posposar més la presa de decisions perquè mentrestant hi ha serveis que no reben cap mena d'inversió i en conseqüència, pateixen estancament i empitjorament. Ha posat com a exemple els quiròfans, que són els mateixos des que es va inaugurar l'Hospital de Tortosa fa 46 anys. Això entorpeix que, per exemple, es pugui atendre la llarga llista d'espera en operacions de genoll -de fins a sis mesos de demora-, tot i que hi ha suficients professionals a traumatologia. En canvi, hi ha altres serveis com cardiologia que necessiten professionals i perquè els metges escullin Tortosa calen més incentius –que van més enllà dels econòmics-.

La junta facultativa proposa que Salut assigni més residències, i que el futur nou hospital sigui universitari. «Perquè vingui gent que es forma a Barcelona, hem de ser atractius i invertir en tecnològica biomèdica, que ara és insuficient», ha remarcat Ester Comellas, cap del servei de Traumatologia de l'HVCT.

La doctora ha insistit que els dèficits a l'Hospital de Tortosa són «estructurals», com passa a les àrees l'ambulatòria i quirúrgica, que estan «obsoletes», i que el problema s'agreujarà perquè els Terres de l'Ebre tenen una de les poblacions «més envellides del país» i les seves patologies són cada vegada més «complexes» i requereixen solucions «més immediates». Com ha exemplificat Masdeu, no es tracta de rebre un trasplantament a l'Hospital de Tortosa, sinó evitar que hagin de derivar pacients a Tarragona, Reus o Barcelona per un càncer de còlon.

La junta facultativa també proposa que es faci la gestió de tots els hospitals ebrencs a través d'una gerència clínica única, per «evitar la dispersió i la manca de lideratge clínic» en benefici d'una assistència «eficaç i equitativa» per als pacients. Amb un nou hospital i «aquesta nova manera de fer», els metges consideren que es garantirà un tractament «pròxim, segur i de qualitat», igual per a tots els pacients de l'Ebre. A més, evitaria «duplicitats de recursos humans i tecnològics» i es podrien unificar protocols, processos i comitès assistencials.

«La medicina està supraespecialitzada i el coneixement i la tecnologia s'han de concentrar», ha defensat Comellas. I és que la proposta passa perquè cada centre hospitalari tingui una funció «clara» - de manera que s'incentivi l'especialització dels professionals dins dels centres-, que es posin en comú llistes d'espera quirúrgiques i d'exploracions diagnòstiques, i que s'inverteixi en tecnologia capdavantera i capacitat de recerca. Els metges consideren que la covid ha posat a prova i ha demostrat que aquesta manera de gestió única és possible i que és una qüestió de «bona voluntat».

Ampliació sí, però amb mòduls

El col·lectiu recorda que la necessitat de tenir un centre hospitalari de referència és tan «imperiosa» que s'han atrevit «a aixecar la mà» i demanar el suport de la societat per qui diuen, que fan la denúncia. «Ens fa temor que d'aquí a deu anys, no puguem oferir els serveis que oferim ara», ha subratllat Masdeu. Per als metges i metgesses, l'hospital nou és «irrenunciable», però cal un projecte d'impàs que no hipotequi un projecte més ambiciós.

L'ampliació que es va presentar el 2020 i que Salut encara no ha decidit si executarà, no és el projecte que encaixa amb aquesta proposta dels metges i metgesses de l'Hospital Verge de la Cinta. Millorar i ampliar alguns serveis és necessari, però si no és «l'excusa» per no fer un nou hospital. Com explica el cap d'Intensius de l'HVCT, un projecte provisional podria consistir a instal·lar mòduls prefabricats per ampliar les àrees ambulatòria i quirúrgica, com es va fer a altres hospitals catalans durant la pandèmia, com Can Ruti o Bellvitge, ha explicat. «Les estructures modulars és el més lògic per donar temps mentre es fa una cosa amb cara i ulls. No ha de requerir una gran inversió perquè llavors, descartaran l'hospital», ha advertit Masdeu.