Experts alerten que un transvasament de sorres no és suficient per a la conservació Delta de l'Ebre

La reubicació de 360.000 metres cúbics de sorra per mitigar el dèficit d'aquest material al Delta de l'Ebre «només serà eficaç si és complementària a una intervenció als embassaments», segons diversos experts consultats per Efe.

La pèrdua de sorra es va veure accentuada pels temporals Filomena i Glòria, per la qual cosa el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) planteja el transvasament d'aquesta quantitat de material extret d'àrees com la península del Fangar, les platges de La Marquesa i l'Illa de Buda, entre d'altres.

Es preveu en el projecte d'actuació preventiva de reubicació d'arenes a la vora litoral del Delta de l'Ebre (Tarragona) i la seva avaluació d'impacte ambiental simplificada, el període d'informació pública de la qual finalitza aquest dimecres 11.

El projecte compta amb un informe d'impacte ambiental que contempla «el soroll, la pols i els possibles abocaments d'olis o combustibles» com a amenaces principals, però no preveu afeccions a la fauna, flora, morfologia del paisatge o sòl del Delta.

«La quantitat de sorra a traslladar es correspon amb la que perd, cada any, el Delta de l'Ebre», ha explicat Carles Ibáñez, director científic del Centre de Resiliència Climàtica a Eurecat, i per això una actuació d'aquest tipus «hauria de repetir-se amb una freqüència anual per complir la seva comesa, i això és completament inviable tant econòmicament com ecològicament».

Per això Ibáñez planteja altres mesures per solucionar el problema, incloent-hi l'eixamplament de les platges mitjançant la compra d'arrossars per transformar-los en terrenys naturals i, sobretot, la recuperació del flux de sediments que es queden als embassaments on, actualment, «són retinguts un 99% dels que abans arribaven al Delta».

A això caldria sumar la construcció de «petits dics per evitar inundacions», en un model similar a l'empleat als Països Baixos.

Des d'Ecologistes en Acció, el seu portaveu Santiago Martín Barajas ha definit la reubicació de sorres com «un pegat» amb una eficàcia «dubtosa», ja que «no suposarà cap aportació de sediments».

Segons la seva opinió, «moure sorra d'un lloc a un altre només tindrà un cost energètic», motiu pel qual coincideix amb Ibáñez que «el problema només es pot solucionar actuant sobre les preses», especialment la de Mequinensa (Saragossa) i la de Riba-roja (entre Saragossa i Tarragona).

En la mateixa línia s'ha expressat Manolo Sánchez, del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans, que lamenta que «des de fa anys, hem escoltat promeses sobre intervenir als embassaments però no s'ha avançat gens en aquest aspecte».

«La inacció de les administracions al Delta de l'Ebre intenta pal·liar-se ara amb actuacions que només serveixen per aturar el cop quan el que urgeix és anar un pas més enllà», ha insistit.

I encara que l'informe no preveu danys a la fauna local, la presidenta de l'associació ornitològica Picampall, Sofía Rivaes, ha advertit que les obres a la zona sí que poden afectar les aus, ja que «el pas de camions a través de la platja, de vegades amb rutes de més de 15 quilòmetres, causarà efectes negatius a les limícoles, que s'alimenten a la costa».

Rivaes també advoca per reforçar el «mur natural» integrat per aiguamolls, platges, dunes i salobrars que serveixin «com a matalàs per contrarestar els efectes del mar», perquè el simple trasllat de sorra «és una actuació cosmètica» que s'acabarà suspenent «quan es prengui consciència que per aconseguir algun benefici caldria repetir-ho anualment».