Judicial
El jutjat reclama a l'Ajuntament d'Alcanar un nou aval milionari per indemnitzar 24 apartaments il·legals de Turov
El consistori calcula en 2,24 MEUR el valor dels immobles i té de temps fins divendres per presentar la garantia
El jutjat reclama a l'Ajuntament d'Alcanar un nou aval milionari per indemnitzar 24 apartaments il·legals de Turov
El jutjat contenciós-administratiu número 2 de Tarragona ha donat a l'Ajuntament d'Alcanar de termini fins aquest divendres perquè presenti un nou aval milionari per indemnitzar els propietaris de 24 apartaments de la promoció il·legal de Turov, a Alcanar Platja. Segons ha pogut saber l'ACN, el govern municipal calcula el valor actual dels immobles en 2,24 milions d'euros –per sota dels 3,2 milions que reclamen els afectats-. El consistori ja va pagar 1,07 milions d'euros el 2018 per compensar els vuit habitatges en mans de la promotora. Amb la indemnització als particulars restants s'accelera el tràmit perquè l'Ajuntament enderroqui el bloc de 32 habitatges construït amb una llicència municipal el 2003 declarada il·legal pels tribunals.
Ara, el jutge exigeix a l'Ajuntament que aporti l'aval en un termini de només deu dies per poder indemnitzar els propietaris particulars dels 24 apartaments restants. Els afectats, basant-se en la mateixa valoració de la promotora, demanen 3,2 milions d'euros en total, danys morals al marge. A partir de les conclusions d'un informe encarregat a un arquitecte per revisar la valoració sota paràmetres més actuals, el govern municipal presentarà un aval per 2,24 milions d'euros. Una xifra que, consideren, reflecteix de forma més realista la situació present del mercat immobiliari –i que calcula en 2,83 milions d'euros el valor total de la promoció de Turov-. El dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat determinarà, en última instància, la compensació.
Amb el tràmit de les indemnitzacions ja avançat, queda aplanat el camí per a l'enderrocament efectiu dels habitatges de la urbanització de Serramar, a Alcanar Platja. Així ho va ordenar el mateix jutjat de l'any 2012. Una decisió avalada, a més, pel TSJC, que va acabar rebutjant tots els recursos municipals i dels propietaris afectats. El cost de la demolició l'haurà d'assumir també íntegrament el consistori. Al febrer de 2017 s'havia adjudicat, inicialment, per 110.000 euros, import que es podria acabar duplicant amb els preus actuals.
Aquest dimarts al matí, el govern municipal d'ERC ha informat els diferents grups municipals sobre la situació. La necessitat de disposar de forma immediata d'aquests diners –l'aval per les indemnitzacions, a més del cost de l'enderroc- obligarà el consistori a endeutar-se. Amb un pressupost de 9 milions d'euros aquest 2022, la previsible execució de l'aval milionari per pagar les indemnitzacions pot disparar les ràtios de deute de les finances municipals per sobre dels límits, deixant-lo efectivament sense capacitat legal per poder-se endeutar durant els pròxims anys.
Una mesura, a més, que arriba en un moment particularment tens per a la tresoreria municipal. Especialment, després que s'hagin destinat durant els últims mesos uns dos milions d'euros per fer front a les destrosses dels aiguats de l'1 de setembre –encara sense concreció dels ajuts estatals- i a les reparacions per l'episodi d'octubre de 2018, amb una subvenció finalment molt més reduïda de la prevista.
Blocs d'apartaments en parcel·les unifamiliars
El cas va esclatar després que una veïna denunciés als tribunals que les obres no respectaven les distàncies ni els paràmetres legals previstos per la planificació urbanística en aquell espai. Els treballs, que segons el consistori havien començat, fins i tot, temps abans d'atorgar-se la corresponent llicència el juliol de 2003 –amb el PSC a l'alcaldia-, preveien construir els 32 apartaments en dos blocs plurifamiliars en un espai que només podia albergar cases unifamiliars en la modalitat de ciutat jardí.
Malgrat les normes de planejament, l'expedient obert pel consistori i un informe demolidor de la Direcció General d'Urbanisme -demanant aturar les obres, revisar la llicència i enderrocar-, la construcció va acabar completant-se. No va ser fins l'any 2006 quan el contenciós-administratiu va sentenciar que la llicència era nul·la de ple dret. Des de llavors, tots els intents municipals d'esquivar la sentència del contenciós administratiu, inclòs un Pla Especial de Reforma Interior que el Tribunal Suprem va acabar tombant, van anar fracassant.
El procediment judicial no va aturar les vendes
Això tampoc va ser obstacle perquè la promotora Turov vengués pràcticament dues terceres parts dels apartaments tot i tenir coneixement dels procediments urbanístics i judicials que amenaçaven la promoció. De fet, únicament un habitatge va ser venut abans de la notificació d'inici de la revisió de la llicència l'any 2004. Set ho van ser quan aquest procediment ja s'havia iniciat, cinc més a partir de la notificació a Turov del recurs contenciós-administratiu contra la llicència el febrer de 2006 i onze amb posterioritat a la sentència de novembre d'aquell mateix any. Un argument que l'Ajuntament d'Alcanar ha intentat defensar davant del jutjat, sense èxit, per modular la seva responsabilitat.
La irrupció mediàtica del cas Turov, fa deu anys, a més, va treure a la llum que l'atorgament de llicències d'obres irregulars a la zona va ser una pràctica habitual entre els anys 1997 i 2003, sota els governs municipals d'ApAL, CiU, PP i Independents per les Cases. La investigació judicial va evidenciar que durant aquell període es van autoritzar 614 habitatges en uns terrenys on, d'acord el Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) llavors vigent, se'n podien construir un màxim de 179, segons els criteris de densitat legalment establerts. Les irregularitats afectaven més d'una cinquantena de llicències, no només a la zona de Serramar, on es troba la promoció de Turov, sinó altres urbanitzacions properes.