Cultura
El nucli antic de Tortosa s'endinsa de nou en el segle XVI amb la 25a Festa del Renaixement
L'organització demana una «discriminació positiva» a la Generalitat perquè s'impliqui en la preservació de la celebració
El nucli antic de Tortosa ha tornat a viatjar al passat amb motiu de la 25a Festa del Renaixement, que se celebra sense restriccions després de dues edicions marcades per la pandèmia. El centre històric s'ha engalanat per a l'ocasió, amb parades d'època, tavernes i campaments per recrear l'esperit renaixentista que va viure la capital del Baix Ebre. Després de vint-i-cinc edicions, el regidor de la Festa del Renaixement, Domingo Tomàs, ha instat a la Generalitat a fer una «discriminació positiva» i implicar-se en la preservació de l'esdeveniment, tal com es fa en altres certàmens de país. Segons Tomàs, enguany es podrien superar les 200.000 persones de públic, fet que representaria un retorn a l'economia local d'uns sis milions d'euros.
Alguns dels espectacles de pagament que formen part de la programació d'aquest 2022 ja han penjat el cartell d'entrades exhaurides, com és el cas de passis de l'espectacle La Taverna d'Enrico, a càrrec de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. Altres, de caràcter gratuït i per a tots els públics, es reparteixen pel centre de forma itinerant.
El programa d'actes va iniciar-se aquest dijous i s'allargarà fins diumenge, dia en què la capital del Baix Ebre s'acomiadarà del segle XVI fins l'any vinent. Fins llavors, les places i carrers del nucli antic s'omplen de paradetes de tota mena -des de roba a gastronomia, passant per decoració i cosmètica natural-, tavernes on fer un mos i campaments on es recrea com era la vida en un dels períodes més importants per a la societat tortosina.
Aquest dissabte, un dels dies forts en la programació de la Festa, se celebrarà l'acte de lliurament dels estendards a les famílies nobles, que representen un reduït grup amb interessos comuns i llaços familiars que controlaven les institucions i s'anaven alternant en el govern durant l'època renaixentista.
El punt final de la Festa arribarà aquest diumenge, amb la desfilada final des del parc Teodor Gonzàlez, on participaran no solament les famílies nobles amb les seves millors gales, sinó també la resta d'agrupacions que fan possible el certamen. Posteriorment, es farà el tancament de portes del portal del Romeu fins l'any vinent.
Una festa singular al conjunt del país
Aquesta és precisament una de les peculiaritats que distingeixen la festa d'altres esdeveniments d'arreu del país, que estan centrats en l'època medieval. A través d'una feina prèvia de documentació, la capital del Baix Ebre ha teixit un seguit d'actes propis per rememorar com vivien els avantpassats renaixentistes en un moment en què la ciutat era un referent cultural, polític i religiós del país. Enguany, a més, es commemora una efemèride que deixa constància del vincle entre la població i l'església; es compleixen 500 anys de l'entronització com a Papa del bisbe de Tortosa Adrià d'Utrecht. Per aquest motiu, s'inclou un torneig de justes que tindrà lloc al nou espai del Clos del Riu i, un espectacle creat expressament per a l'ocasió per la companyia Teatro Los Navegantes, a l'església de Sant Domènec.
Des de l'Ajuntament de Tortosa reivindiquen la singularitat del certamen, el qual financen majoritàriament amb recursos propis. En aquesta ocasió, també s'hi suma una dotació especial d'uns 100.000 euros provinents de la Diputació de Tarragona, d'un total de 350.000 euros de pressupost. En aquest context, el regidor de la Festa del Renaixement insta de forma directa a la Generalitat, a qui li reclama una «discriminació positiva»per ajudar a preservar el certamen amb una ajuda sostinguda en el temps.
Actualment, la festa és considerada Festa Local d'Interès Turístic de Catalunya, però Tomàs insisteix que cal «un suport claríssim»per part del govern català de cara a pròximes edicions. Amb la mirada posada al futur, l'organització de la Festa del Renaixement busca reforçar la internacionalització del certamen amb la participació de més companyies estrangeres.