Memòria històrica
Incorporen plafons informatius a la fossa comuna més gran de Catalunya, Móra d'Ebre
A l'espai del Mas de Santa Magdalena s'hi van enterrar 177 soldats, dels quals només se n'han pogut identificar dos
Incorporen plafons informatius a la fossa comuna més gran de Catalunya, Móra d'Ebre
Familiars de soldats republicans i autoritats s'han reunit aquest divendres a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) amb la voluntat de dignificar l'espai del Mas de Santa Magdalena, on es troba la fossa comuna més gran de Catalunya. Allí s'hi van enterrar 177 soldats, dels quals només se n'han pogut identificar dos. La família d'Andreu Flores Flores, un d'aquests combatents provinent d'Arenys de Munt, ha visitat per primer cop la tomba on es van trobar les seves restes. La finca, de titularitat privada, incorpora dos plafons informatius contextualitzen l'horror de la Guerra Civil. El següent objectiu del Govern i l'Ajuntament de Móra d'Ebre és adequar el mas de Santa Magdalena, que va ser hospital de campanya durant la Batalla de l'Ebre.
En aquest indret s'hi van enterrar prop de 200 soldats repartits en una seixantena de tombes. Els combatents, del bàndol republicà, van perdre la vida durant la Batalla de l'Ebre i van passar els seus últims dies a l'hospital de campanya del Mas de Santa Magdalena, pròxim al front bèl·lic. La llibreta del doctor Gras, trobada en aquest equipament, va ser clau a l'hora de contextualitzar com es van viure aquelles jornades.
De totes les víctimes, només s'han pogut posar nom i cognom a dues a través del programa d'identificació genètica. Es tracta d'Andreu Flores i de Josep Aubeso. Aquest divendres, la família Flores ha pogut localitzar i visitar per primer cop la tomba on van enterrar-lo. La seva neta, que ha intervingut de forma espontània en l'acte, ha llegit un text emotiu sobre la troballa del seu avi, que ha permès que la família «tanqués el dol». En el text, Jèssica Flores ha recordat el moment en què se'ls va informar que s'havia localitzat i identificat el cos d'un avi que mai van arribar a conèixer.
Acompanyada de dos arqueòlegs, la família ha pogut visualitzar el punt exacte on es va trobar el cos de l'avi, en una tomba compartida amb tres cossos més. Els familiars s'han interessat per la causa de la mort, que tot apunta que podria haver estat per l'impacte de metralla i les complicacions d'una operació d'urgència.
Una finca privada convertida en un espai de memòria
La finca, de titularitat privada, es troba a uns tres quilòmetres de la carretera principal que connecta amb Móra d'Ebre. Per accedir-hi, és necessari passar per un camí rural que a dia d'avui, no té una senyalització específica. De fet, aquesta és una de les pròximes actuacions plantejades per adequar la zona, tot i que de moment, no compta amb calendari ni pressupost per dur-se a terme. El mateix passa amb l'edifici en estat ruinós del Mas de Santa Magdalena.
El banc de dades, primordial per a noves identificacions
Actualment, les restes exhumades dels 175 soldats sense identitat es troben a la Universitat Autònoma de Barcelona després de ser estudiades i estan pendents de ser retornades al cementiri de Móra d'Ebre. S'hi quedaran fins que hi hagi noves coincidències genètiques. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha fet una crida a la ciutadania per aportar mostres genètiques que permetin identificar les restes que es van recuperant. «És una feina d'un gran impacte emocional cada cop que podem anunciar a una família que hem localitzat el seu familiar», ha assenyalat.
D'altra banda, Ciuró ha remarcat la importància de traslladar la memòria històrica als més joves. «Tenim la responsabilitat de fer-ne difusió perquè les generacions que ens seguiran han de conèixer el que va passar. El coneixement és una garantia de no repetició», ha subratllat.