El jaciment de l'Antic d'Amposta es va abandonar cap a l'any 200 abans de la nostra era

El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV situa l'abandonament del poblat ibèric de l'Antic d'Amposta, a la serra del Montsià, entorn de l'any 200 abans de la nostra era (ANE). Durant la tercera excavació del jaciment, que acaba aquest divendres, s'han trobat restes ceràmiques en el sector on s'han localitzat les primeres cases i recintes, que permeten posar aquesta data. Això indica que l'Antic estava poblat quan esclata i es produeix la Segona Guerra Púnica (entre 281 ANE i el 201 ANE) i els investigadors creuen que el van abandonar «per alguna acció de represàlia per part dels romans».

Samuel Sardà, director de les excavacions i investigador del Departament d'Història i Història de l'Art de la URV ha assenyalat que l'historiador Titus Livi fa referència a un poblat ibèric des del qual es va avisar els cartaginesos que arribaven les embarcacions romanes durant la batalla de les Goles de l'Ebre. Per les dates, el posicionament geogràfic i el control visual del territori que té el jaciment de l'Antic d'Amposta, podria ser aquest, «perfectament», el poblat al qual fa menció Livi, segons Sardà.

Després de dues setmanes d'excavacions també s'han pogut delimitar dues fases d'ocupació, la de l'Ibèric Ple i la de l'Ibèric Final. Sardà ha avançat que l'any que ve s'investigaran els estrats inferiors, «sota dels potents nivells d'enderroc que enguany s'han documentat» i preveuen que «aportin molta més informació i de més qualitat».

Malacofauna i plom

Entre les troballes d'aquesta campanya hi ha « restes significatives» de malacofauna (cloïsses, petxines i altres mol·luscs), que indica que els habitants de l'Antic aprofitaven a fons els recursos fluvials i marítims. «Es tracta d'un tipus de restes bioarqueològiques que poden permetre extreure dades especialment interessants per a caracteritzar el paleopaisatge deltaic d'època protohistòrica. És a dir, pensem que des de l'arqueologia podrem també contribuir a conèixer millor la història del Delta de l'Ebre i la seva evolució», ha remarcat el director de l'excavació.

Els arqueòlegs han recuperat un lingot de plom i això es relaciona amb el treball del metall i l'activitat metal·lúrgica, també del bronze, al mateix poblat.