Un espai que convida a fer memòria

L'agost del 1938, amb la batalla de l'Ebre ja començada, les Brigades Internacionals van habilitar una gran balma a poc més d'un quilòmetre de La Bisbal de Falset, al Priorat, perquè funcionés com a hospital de campanya. L'exèrcit republicà havia iniciat l'ofensiva de l'Ebre la matinada del 25 de juliol, amb una operativa que contemplava també l'establiment d'una xarxa sanitària tant a primera línia del front com a la rereguarda. D'aquesta manera, molts soldats ferits van ser evacuats cap al Priorat, que disposava de diversos punts sanitaris, entre els quals aquesta balma, coneguda com la cova de Santa Llúcia.

La balma tenia una capacitat per a un centenar de llits i també comptava amb tres quiròfans. Els ferits que s'hi atenien eren tant soldats republicans com presoners de guerra o la gent dels pobles afectats pels bombardeigs. Disposava d'un generador que l'abastia d'electricitat, i hi va treballar personal sanitari de nacionalitats molt diverses.

Ara, aquest lloc forma part del conjunt d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, una xarxa d'indrets considerats patrimoni memorial dels fets esdevinguts des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica.

En l'actualitat, la cova de Santa Llúcia és un espai obert al públic, que compta amb un conjunt de plafons informatius on s'explica el funcionament d'aquell hospital de campanya, i s'hi mostra una interessantíssima col·lecció de fotografies on s'hi poden veure, entre altres imatges, la disposició dels llits a l'interior de la balma, el personal sanitari que hi va treballar –metges, infermeres, conductors d'ambulància o mecànics–, així com els ferits que s'hi van atendre.

L'autor d'aquesta valuosa col·lecció de fotografies és el britànic Alec Wainman (1913-1989), que va venir a Espanya per fer de voluntari humanitari. Aquí, va exercir com a conductor d'ambulàncies i, gràcies a la seva afició a la fotografia, ara podem veure imatges que mostren per exemple com es va realitzar a la cova de Santa Llúcia una transfusió de sang força rudimentària, o les cares de les víctimes col·laterals del conflicte, com la del nen Manuel Álvarez, que va anar a casa d'uns oncles de Corbera d'Ebre fugint dels bombardejos de Tarragona i va ser greument ferit en l'atac que el poble va patir a mans de l'aviació alemanya i italiana.

La labor sanitària que es va dur a terme en aquesta cova-hospital, en unes condicions materials precàries, van fer història en la cirurgia del trauma, la transfusió de sang i l'organització de l'activitat quirúrgica a prop del front, sent referència en la medicina de guerra de conflictes posteriors.

Aquest hospital de campanya va funcionar durant més de quatre mesos. Acabada la guerra Civil, va quedar abandonat i ple de vegetació fins que l'any 1982 l'Ajuntament de la Bisbal de Falset, d'acord amb els propietaris, en va iniciar els treballs de neteja. El 1991 el consistori va adquirir la cova per un import de 12.000 euros, que va ser finançat en part amb una subscripció popular i en part amb una aportació del mateix Ajuntament.

En l'actualitat, la cova de Santa Llúcia és un espai dedicat a la memòria històrica que compta també amb un espai de taules i barbacoes. A més, cada segon diumenge d'agost s'hi celebra un aplec popular.