Científics i experts reclamen «diners i acords» per traspassar sediments al Delta de l'Ebre

La Comissió d'estudi sobre la protecció del Delta de l'Ebre al Parlament ha escoltat aquest dimarts les propostes i anàlisis de quatre experts i científics per alleugerir l'agonia del Delta. Els ponents han tornat a exposar mesures i mètodes, com el model holandès, que, consensuades i combinades, permetrien frenar la greu regressió i subsidència de la plana deltaica, almenys durant les pròximes dècades. «Si ho fem bé, podem gestionar el Delta fins que el nivell del mar creixi un metre», ha dit Carles Ibáñez, d'Eurecat. Els compareixents coincideixen en què moure els sediments dels embassaments és indispensable i han posat exemples executables, com la construcció de col·lectors des de Mequinensa al Delta o «la purga» de Riba-roja.

Els investigadors i experts que han participat en la Comissió d'estudi sobre la protecció del Delta de l'Ebre han recordat que des de la construcció dels embassaments arriben al Delta de l'Ebre només un 1%, aproximadament, dels sediments que hi transportava el riu. Es calcula que a Mequinensa, Riba-roja i Flix se n'ha acumulat en les últimes dècades 200 milions de tones, la majoria a Mequinensa, mentre que s'ha anat agreujant la subsidència (entre 3 i 5 mil·límetres anuals) i la regressió (6-7 mil·límetres anuals) de la plana deltaica. El Delta de l'Ebre té 2.170 quilòmetres quadrats, però emergits només 320.

Carles Ibáñez, cap de l'Àrea de Canvi Climàtic d'Eurecat, juntament amb Juan Pedro Martín-Vide, professor d'enginyeria hidràulica de la Universitat Politècnica de Catalunya, José Luis Casamor, professor associat del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la Universitat de Barcelona, i Vicenç Gràcia Garcia, expert en dinàmica litoral del Delta de l'Ebre han coincidit en el dinamisme del deltes i han refusat protegir-los amb estructures dures, però també han compartit que la inacció governamental està condemnant el Delta a inundar-se i a perdre en pocs anys la meitat de la seva superfície.

Insisteixen que mobilitzar sediments acumulats als embassaments és imprescindible per millorar «la salut del Delta» i han lamentat que no s'estigui actuant en aquest sentit, tot i que el creixent consens sobre la importància de gestionar-los, que també avala la Unió Europea o altres organismes com la Comissió Internacional de Grans Preses, amb seu a Espanya.

Els professors han denunciat que l'immobilisme que plana sobre aquesta qüestió es deu a la falta de voluntat política i també «als interessos econòmics» d'empreses, institucions i organismes. El professor Martin-Vide ha assegurat que existeix «una conxorxa» entre l'Estat i les hidroelèctriques, a qui Gràcia també ha acusat de desentendre's i «fer-se les sordes» quan se'ls demana col·laborar per posar en marxa projectes de traspàs de sediments.

En aquesta «negligència» també s'ha implicat la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre – «que mana molt, però té el president a Saragossa»-, així com altres interessos econòmics del mateix territori ebrenc. Els investigadors han qüestionat fins on, institucions, empreses i organismes, «estan disposats a cedir» per posar en marxa mesures que tenen «consens científic», però que suposarien pèrdues a curt termini, però beneficis de llarg recorregut.

Aturar la producció

I és que els projectes que els experts proposen impliquen buidar pantans, aturar la producció d'energia o gestionar una gran avinguda del riu –i potser inundar arrossars o afectar les badies- per poder fer el traspàs de sediments des dels pantans.

D'exemples per moure els llims n'han proposat diversos en la sessió de la Comissió: des de neteges anuals dels desguassos de fons dels pantans que suposarien la mobilització de 2 milions de tones de fangs; a «la purga» de Riba-roja que representaria gairebé buidar el pantà per moure 20 milions de tones de llims amb el pas de l'aigua de Mequinensa fins a Flix; una prova pilot amb una canonada flotant, que permetria aquest traspàs sense buidar l'embasament de Riba-roja; o la construcció d'un col·lector per via terrestre (un via pas) fins al Delta (uns 60 quilòmetres), com el que existeix al Llobregat. «El problema de les salmorres es mereix un col·lector per portar-les a la desembocadura i això no? Tenim dret perquè de solucions n'hi ha moltes i cal avaluar costos i beneficis», ha defensat el cap de l'Àrea de Canvi Climàtic d'Eurecat.

Per a Ibáñez la mobilització de sediments ha d'anar complementada amb la construcció de les guardes costaneres i l'ampliació de platges amb sorres, el model del Pla Delta. Ara bé, com també ha fet Martin-Vide, han desmentit altres investigadors, com el professor Ramon Batalla, sobre la ineficiència d'aquest traspàs de sediments. Ho han fet amb l'exemple de casos com el riu Tordera, on l'embat del temporal Gloria va generar la creació d'un Delta inexistent, o el del riu Elwha, a Washington (Estats Units), on la destrucció d'una presa ha mobilitzat 11 milions de tones de sediments en 3 anys que han permès recuperar la plana deltaica. «Que la conca de l'Ebre intervinguda no aportaria tants sediments com abans és innegable, però que no sigui igual que al segle XIX, no vol dir que no valgui la pena», ha defensat Martin-Vide.

Els quatre experts han insistit que els «mètodes i els costos» per fer possible aquest traspàs dels embassaments al tram final de l'Ebre estan estudiats i quantificats i que només cal incentivar el consens tècnic per decidir «quin Delta de l'Ebre volem», «un debat públic» sobre «què mantenir i a quin cost». «Només la visió conjunta d'experts i tècnics permetrà abordar la complexitat del problema, el Delta té unes patologies que costen diners i consens, i l'acord ha d'arribar com més aviat millor», ha defensat Casamor.