Es posa en marxa la batimetria de les sorres del fons marí del Delta de l'Ebre

Acció Climàtica ha posat a rodar l'Estratègia de protecció del Delta de l'Ebre que va presentar al maig. Ho fa amb les batimetries amb les quals es tindrà informació «precisa i acurada» del fons marí deltaic, i sobretot dels bancs de sorres immergides que es puguin fer servir per reforçar el litoral del Delta i les zones més fràgils. Com ha apuntat la consellera Teresa Jordà les dades topogràfiques estaran disponibles la primavera del 2023. Després es licitarà el projecte per dragar les sorres a la Marquesa i també a Buda i l'istme del Trabucador (l'any 2024). Es preveu que es puguin moure 11 milions de metres cúbics d'arena perquè les platges tinguin una amplada mínima de 150 metres i també que es creïn sistemes dunars de protecció.

La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha visitat el port de l'Ampolla (Baix Ebre) per conèixer els treballs de batimetria que s'estan fent al litoral deltaic, uns treballs que s'allargaran fins a final d'any. L'objectiu de tenir unes dades sobre sorres disponibles que permetrà quantificar quanta n'hi ha de disponible i quines granulometries tenen per les diferents platges que s'han de «realimentar». «És una dada fonamental per plantejar les actuacions i les capacitats de manteniment aquestes les platges en el temps», ha detallat Jordà.

La finalitat és que les platges tinguin una amplada mínima de 150 metres i crear sistemes dunars de protecció», «una primera acció contundent» que a llarg termini només requereixi «petits manteniments,», com ha assenyalat Jesús Gómez, director territorial del Departament a les Terres de l'Ebre.

Les mesures per tenir les dades per fer un dragatge a «l'estil holandès» les recull la Consultora TecnoAmbiente aprofitant una cartografia submarina i batimetria que estan fent de tota la costa catalana. Les mesures es prenen entre els 10 i 40 metres de profunditat. Els treballs s'allargaran dos mesos i mig, fins a final d'any. Després, l'Institut Cartogràfic de Catalunya farà també una batimetria de precisió que cobrirà tot el contorn del delta dels 0 als 10 metres de fondària.

Les dades topogràfiques estaran disponibles a la primavera del 2023, i es podrà licitar el projecte per ampliar i crear zones dunars i la consolidació de la zona del Trabucador. L'aportació serà d'11 milions de metres cúbics de sorra. El 2024 es preveu desplegar el projecte al Fangar-Marquesa. Les dragues han d'extreure sorres de la bocana de la badia del Fangar per aportar-les al frontal de l'hemidelta nord, a la platja de la Marquesa, seguint «el model holandès de solucions basades en la natura». Serà el 2024 que es preveu la redacció del projecte per fer el mateix a Buda i el Trabucador.

Jordà ha recordat que totes aquestes actuacions, com també les que preveu iniciar aviat el Ministeri per a la Transició Ecològica –un moviment de sorres de reforç de 300.000 metres cúbics-, no es poden fer sense la implicació de totes les administracions i les entitats territorials. Gómez ha defensat que el model que proposa l'Estratègia Delta «està testat» i que es viable i assumible econòmicament moure les sorres del fons marí des de 700 o 800 metres del litoral. «El dragat és el sistema més econòmic i més sostenible», ha insistit el delegat d'Acció Climàtica.

Sensors rastrejant el fons deltaic

Durant dos mesos i mig, es farà la batimetria entre l'Ametlla de Mar i les Cases Alcanar, «una àrea extensa amb problemes d'erosió i que requereix focalitzar esforços». Com ha detallat Juan Ramon Vidal, cap de projecte de TecnoAmbiental, treballen amb tres sensors: un perfilador de fons –que penetra al sediment-, una ecosonda multifeix i un sonar d'escombratge lateral. «Ens dona cobertura total per fer tot el fons marí, com una topografia terra endins», ha explicat.

La batimetria permet veure la fondària i tots els elements que hi ha, des de vaixells enfonsats, canonades, esculls artificials o altres elements naturals com barres de roca, praderies de posidònia sorres i fangs. Al Delta han de determinar on hi ha acumulacions de diferents tipus d'arenes i com es mouen els bancs a partir dels 10 metres de fons.

De moment, entre l'Ametlla de Mar i l'Ampolla no s'ha detectat cap «informació rellevant». S'ha localitzat el vaixell del Correu davant de Calafat, i altres vaixells de fusta enfonsats, esculls artificials, emissaris, praderies de posidònia i artefactes, «que no se sap que són i s'anirà a mirar» més endavant.