Ramaderia
L'última pastora de Tortosa: «Les administracions posen molts problemes i la feina és molt sacrificada»
Amposta acull el II Congrés de transhumància i camins ramaders que incorpora la perspectiva de gènere a la ramaderia
L'última pastora de Tortosa: «Les administracions posen molts problemes i la feina és molt sacrificada»
Una quinzena de persones han recorregut aquest dissabte part del Lligallo Major, una de les vies pecuàries més importants de la península ibèrica. Ho han fet en el marc del II Congrés de transhumància i camins ramaders celebrat a Amposta, que entre altres objectius, busca incorporar la perspectiva de gènere a la ramaderia. La sortida ha servit per conèixer la Maria Cinta Octavio, l'última pastora en actiu de Tortosa amb un ramat de 500 cabres. Ara, considera que la situació del sector ha empitjorat. «Les administracions posen molts problemes i la feina és sacrificada, costa trobar gent que s'hi vulgui dedicar»ha lamentat Octavio. A finals de mes, Igualada acollirà les últimes jornades del congrés, centrades en la preservació del territori.
Més enllà de la perspectiva de gènere en la ramaderia, les jornades també han tractat altres qüestions, com és el cas de la supervivència del sector. En aquesta línia, el tècnic d'IDAPA Marc Borrell ha apuntat a l'ACN que a Catalunya s'ha registrat una davallada en els caps de bestiar en els últims anys, però que és menys marcada en el cas dels ramats transhumants. «Pujar el bestiar a muntanya és una oportunitat. El pastor té una mica més de marge i durant tres mesos, es pot dedicar a altres feines del camp. A més, el cost de muntanya és inferior a mantenir una casa», ha assenyalat.
Una sortida per conèixer l'últim ramat actiu a Tortosa
Un dels ramats que fins fa quaranta anys era transhumant era el de la Maria Cinta Octavio. És l'última pastora en actiu que queda a Tortosa, i juntament amb el seu fill i diversos treballadors, actualment s'ocupa d'un ramat d'unes 500 cabres. Des de petita, Octavio s'ha dedicat als animals, dels quals en venen la carn. Ara, amb 77 anys, lamenta l'increment de costos que han patit productes com els pinsos o la gasolina. Es tracta d'un encariment de preus que no s'ha vist traslladat a la venda de la carn i que segons denuncia, ofega el sector. Per a Octavio, en aquest context «costa molt trobar gent que vulgui treballar en una feina tan sacrificada».
Aquest dissabte, una quinzena de persones han visitat la pastora, després de recórrer un dels camins ramaders que connecten amb el corral de l'Alentar. Al llarg de tot el recorregut, els assistents han pogut conèixer la importància d'aquestes vies, no només per a la ramaderia extensiva, sinó també per al conjunt de la societat i la biodiversitat. Precisament en aquest camí s'hi troben nombroses basses que serveixen d'avituallament per a les cabres, però alhora, representen un ecosistema per a altres espècies com l'escanyabous o altres amfibis presents a la zona.
Amb la voluntat de recuperar els camins ramaders i crear consciència social, el membre del comitè de senders de la federació d'entitats excursionistes de Catalunya, Jordi Buxonat, apel·la les administracions perquè s'impliquin més en aquesta tasca. «Molts dels lligallos estan abandonats i bruts, les vies pecuàries són les úniques que tenen una llei de protecció perquè són considerats corredors ecològics», ha assenyalat Buxonat. Per això, proposa obrir els camins a altres usos per garantir-ne la conservació.