Xerta, Aldover i Tivenys exigeixen la cessió dels centres d'interpretació del riu Ebre a Acuamed

Els alcaldes de Xerta, Aldover i Tivenys (Baix Ebre) exigeixen la cessió definitiva dels tres centres d'interpretació del riu Ebre que el govern espanyol va construir entre el 2008 i 2011. Més d'una dècada després, ha quedat pendent de formalitzar la recepció de les obres per part d'Acuamed, tràmit que s'havia de resoldre en un o dos anys.

Els tres alcaldes denuncien que el Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de la direcció general de l'Aigua, menysprea i ignora la petició, que van tornar a exigir per carta al mes de març. La gestió dels centres d'interpretació ja recau sobre els consistoris, però amb unes condicions «restrictives» i costoses, com assegurances i feines de manteniment, que estableix l'empresa pública.

Els alcaldes de Xerta, Roger Avinyó, de Tivenys, Eladi Galbe, i d'Aldover, Rosalia Pegueroles han decidit fer «front comú» i intentar desbloquejar la cessió definitiva dels centres d'interpretació del riu Ebre que Acuamed els va construir fa més d'una dècada. Aquests equipaments es van fer dins de les actuacions urgents que preveia el Reial decret llei 2/2004, de restitució hidrològica de la continuïtat del riu Ebre. L'empresa pública va rebre l'encàrrec de construir els centres d'interpretació i de la integració ambiental de les àrees de lleure la riba de l'Ebre en aquests tres pobles.

El centre de Xerta, dedicat als usos de l'aigua, està en un dels edificis de l'antiga estació de la Via Verda, llogat a Adif. A Tivenys està en un edifici municipal i repassa el sistema de la pesca de la saboga i la infraestructura de l'assut. I a Aldover es va construir un espai de més de 400 metres quadrats, fet amb fusta tropical, i s'hi parla de la fauna i la flora i de la platja fluvial més gran que té el riu a les Terres de l'Ebre. En tots ells també es repassa la història i les particularitats de cada municipi.

Com ha recordat Avinyó, quan Acuamed va acabar les obres l'any 2011, els centres no es podien obrir perquè faltava tancar el tràmit de la recepció i entrega de l'obra, de l'empresa pública al Ministeri, i del Ministeri als ajuntaments. Els van advertir que aquests entrebancs burocràtics allargarien l'obertura un o dos anys, però onze anys més tard, encara no s'ha tancat i està pendent.

Conveni restrictiu provisional

Per poder obrir els centres, els consistoris de Xerta, Aldover i Tivenys van acceptar fer-ho a través d'un «conveni provisional» amb Acuamed, un acord per regular «la utilització, manteniment i la conservació» dels espais mentre durés el tràmit. L'alcalde de Xerta ha assenyalat que «les clàusules» del conveni eren «molt restrictives» i limitaven els seus usos, però es van acceptar perquè havien de durar «un any o dos, com a molt».

Tot i això es van signar per quatre anys, més quatre anys prorrogables, un termini que es va esgotar el 2019. Llavors, «a correcuita», Acuamed va amenaçar els ajuntaments de tancar el centres si no es renovava de nou el conveni, tot i que no es resolia l'entrega de les obres.

Finalment, Avinyó, Galbe i Pegueroles van decidir, el passat mes de març enviar, tres cartes a la direcció general de l'Aigua amb la petició per resoldre la cessió definitiva. Vuit mesos després no hi ha hagut resposta. També la diputada d'ERC al Congrés dels Diputats, Norma Pujol, va remetre al juny una missiva en el mateix sentit, que tampoc se li ha respost, i ha anunciat iniciatives parlamentàries per interpel·lar els responsables ministerials. Pujol s'ha mostrat sorpresa «pel passotisme» en aquesta qüestió quan el grup republicà ha mantingut altres reunions «fluïdes» amb Teodoro Estrela, director general. Els alcaldes tampoc descarten traslladar el problema a la subdelegació del govern espanyol a Tarragona.

Cansats de «menyspreu»

Per a l'alcalde de Tivenys, la inacció del govern espanyol és un «menyspreu» i un perjudici que pateixen els tres pobles del Baix Ebre. Com ha assenyalat l'alcaldessa d'Aldover, els convenis exigeixen unes costoses i exigents assegurances extraordinàries, a part de les de responsabilitat civil dels ajuntaments, i el manteniment d'unes instal·lacions sobre les quals no tenen control ni decisió en la gestió. Rosalia Pegueroles ha exemplificat que només el manteniment de la fusta de l'edifici, costarà enguany a les arques municipals d'Aldover 20.000 euros. «Els veïns paguen un cost elevat per un espai del qual no disposen», ha lamentat.

Avinyó també ha insistit que el model d'aquests centres d'interpretació està esgotat i «no funciona» actualment en municipis petits com Xerta, Tivenys i Aldover. «Els has de donar un ús polivalent», ha defensat. «Eren molt bonics quan s'inauguraven, però al cap dels anys quin ús li dones? A Xerta està a l'estació i ens interessa dinamitzar-lo perquè és un dels principals punts turístics del municipi», ha defensat l'alcalde de Xerta. «Són molt bonics, però no ens han donat ni sortida per formar personal. És una cosa estàtica, morta, i en els temps actuals no té sentit», ha afegit Galbe.