Sanitat
Presenten 22.000 signatures al Parlament reclamant un nou hospital de les Terres de l'Ebre
El moviment ciutadà reclama als partits habilitar una partida mínima de 500.000 euros per redactar el projecte
Presenten 22.000 signatures al Parlament reclamant un nou hospital de les Terres de l'Ebre
La Plataforma pel nou hospital de les Terres de l'Ebre ha portat al Parlament les 22.000 signatures recollides al territori per exigir la construcció d'un nou equipament que substitueixi el Verge de la Cinta, construït el 1976. Acompanyats de diputats del PSC, ERC, Junts, els Comuns i la CUP, els representants del moviment ciutadà han reclamat una discriminació positiva cap a un territori envellit, econòmicament deprimit i despoblat perquè es materialitzi un compromís que ja es va posar públicament sobre la taula l'any 2006. Segons han explicat, han aconseguit el compromís d'aquestes formacions d'habilitar una partida pressupostària mínima de 500.000 euros per redactar l'avantprojecte d'un nou centre públic i universitari.
Remarquen, a més, que ha de ser un nou centre públic de caràcter universitari, que permeti impulsar la formació de metges davant la greu manca de facultatius i especialistes que pateix el país i, especialment, les Terres de l'Ebre. «És una situació que cada cop és deteriora més i més», ha precisat. La plataforma subratlla que si bé es tracta d'un centre de referència per als 180.000 habitants ebrencs, en algunes èpoques de l'any han d'atendre una població molt superior.
Aquest dimarts al matí, la Plataforma ha registrat les 22.000 signatures i assegura haver aconseguit el compromís dels representants de les forces parlamentàries d'impulsar la construcció del nou hospital. Un compromís que s'ha de concretar amb l'habilitació d'una partida pressupostària mínima de 500.000 euros per començar a redactar el projecte. «Ha passat el temps de les paraules i les bones voluntats. Al 2006 l'hospital nou era necessari: després de setze anys ho continua sent», ha tancat Lahosa.
La plataforma creu que la situació del territori, amb un 26% de població per sobre dels 65 anys –i una mitjana catalana al voltant del 19%-, un pes econòmic que representa un 1,8% del PIB català i un constant despoblament, hauria de ser objecte d'una «discriminació positiva». Per a Lahosa, però, no es tracta d'una reivindicació únicament sanitària sinó que respon a un altre model de país que passi pel reequilibri territorial. «A les Terres de l'Ebre tenim els mateixos drets com a ciutadans que a altres llocs de Catalunya», ha reblat.