La consellera Ubasart defensa a la Fatarella la memòria històrica davant l'auge de la «dreta radical»

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha reivindicat aquest diumenge la memòria històrica davant de l'auge de la «dreta radical», que planteja un programa que suposa una tornada al passat "més fosc". Ubasart ha presidit aquest diumenge a la Fatarella (Terra Alta) la inclusió de 62 nous noms en el Memorial de les Camposines, inscrits en el cens de soldats morts en la Batalla de l'Ebre, on ja hi ha un total de 1.752 en 24 plaques.

La consellera ha subratllat que l'acte celebrat aquest diumenge «no és un mer exercici intel·lectual», sinó que és necessari perquè «la dreta radical torna amb un programa reaccionari que suposa la tornada del nostre passat més fosc». Davant això, considera una obligació promoure la memòria democràtica per «posar fre al feixisme» i ha assegurat el compromís de la Generalitat per seguir identificant les persones que van perdre la vida en aquesta batalla: «No pararem», ha promès.

Ubasart ha recordat els «115 dies nefasts» que va durar la Batalla de l'Ebre i que van deixar un balanç de 30.000 morts, 70.000 ferits i 15.000 presoners. «Va ser un desastre humà que va precedir a 40 anys de la foscor més absoluta d'una dictadura criminal i il·legítima», ha afirmat la consellera catalana, que ha informat que, en els propers dies, la Generalitat farà públic un nou mapa de fosses comunes.

En l'homenatge s'han llegit en veu alta els noms de les víctimes i els seus familiars han fet una ofrena floral en el memorial, mentre l'artista Montse Castellà ha posat la música de l'acte de record i homenatge, en el qual s'ha donat lectura a una carta de la representant dels brigadistes internacionals desapareguts Nancy Philips. L'acte estava organitzat per la Generalitat, el Consorci memorial dels espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) i l'Ajuntament de la Fatarella.

El Memorial de les Camposines, que recrea un búnker, va ser inaugurat el 2005 i es troba als peus de l'ermita de Sant Bartomeu, a la Fatarella, sobre una antiga trinxera. Aquest monument està dedicat a tots els que van participar en la batalla, sense distincions ideològiques o d'origen, i, a més de les plaques, conté un dipòsit amb les restes no identificades dels soldats que es troben en diferents punts del territori.

Dos avis brigadistes

Entre les persones que han recordat aquest diumenge als seus familiars hi havia la Carla, néta del brigadista holandès Willy de Lathouder, que va viatjar amb bicicleta des del seu país fins a Espanya per lluitar per la República i que va morir a la batalla de l'Ebre. Willy de Lathouder es va casar amb una espanyola d'Alcoletge (Segrià), Rosario Planas Solé, abans de morir a la Batalla de l'Ebre el 28 de juliol. En els seus últims instants de vida l'avi de Carla va demanar a un amic, el també brigadista holandès Evert Ruivenkamp, que cuidés la seva família.

Després de néixer a Albacete el fill de Willy de Lathouder i la seva esposa (el que seria després pare de Carla) i havent ja mort aquest brigadista a la batalla de l'Ebre, Rosario es va trobar a Holanda amb Evert Ruivenkamp i s'hi va casar. Això porta a Carla a explicar que va tenir dos avis brigadistes.

Evert Ruivenkamp va escriure els seus records de la guerra i va recollir el testimoniatge dels holandesos que van combatre per la República en un diari que, malgrat la prohibició, va portar de tornada al seu país i que es va publicar el passat mes d'abril amb una introducció i un epíleg de Yvonne Scholten, autora de diversos llibres sobre voluntaris holandesos a Espanya.