Dones fent ballar graneres i els poemes de Mari Chordà emocionen en l'últim dia del Femme In Arts

La lectura dels últims poemes de l'artista Mari Chordà i algunes reflexions sobre la lluita feminista de la qual l'ampostina és un referent han obert la darrera jornada del Femme in Arts a Amposta. És la sisena edició del primer festival en perspectiva feminista del país, cita imprescindible per commemorar el 25N a les Terres de l'Ebre.

Enguany s'han ofert diàlegs, performances, videoassaigs o teatre amb el focus posat en les emocions que les dones amaguen i retenen, «emocions proscrites»com la ràbia, i que és un fenomen que s'hereta o s'activa per por. «El cos expressa el malestar i pot ser perillós perquè emmalaltim»ha advertit la comissaria Anna Zaera. «La cura», però, està en l'expressió i els espais compartits com el Femme In Arts.

La sisena edició de Femme In Arts a Amposta ha volgut ressorgir i treure a la llum les emocions «amagades i callades de les dones», «molt relacionades en els valors de la societat actual», com remarca la comissària del festival, Anna Zaera. Aquesta afectació emocional dels valors s'ha tractat amb diferents propostes al certamen, amb diàlegs, representacions artístiques i performance, com la de la inauguració on es demostraven els sentiments de «ràbia reprimits»o «la violència com impuls per apropiar-se de l'espai que ens pertany».

Una de les conclusions del debat proposat aquest dissabte és que «moltes vegades el cos emmalalteix perquè és un vehicle del malestar». Zaera ha defensat que quan rebem aquesta «senyal d'atenció»les dones han de trobar «espais intersubjectius», com el Femme In Arts, on xerrar, relacionar-se i expressar-se per trobar «la cura i la reparació». «Hem de reivindicar els testimonis més personals, que són testimonis col·lectius i d'una època», ha apuntat Zaera.

De fet, el Femme In Arts intenta recollir «l'herència»de les dones que han precedit les generacions actuals i que han estat ocultes en l'àmbit domèstic i de la llar. «Allí també han desenvolupat una feina creativa important, perquè la cura, fer el menjar i tenir els espais, perquè siguin nets i més agradables i habitables, també és una feina que cal reivindicar», ha defensat la comissària del festival.

És una demanda que s'ha representat amb la primera acció col·lectiva del festival 'Denomanònima'. És el resultat d'un taller creatiu de tres dies, coordinat per l'artista Maria Pons, on s'ha fet el quart «assaig obert»de la dansa amb graneres contra l'anonimat femení, a través d'aquest objecte simbòlic «que està a totes les cases»i «que tradicionalment han tingut les dones». «La convertim en una eina de poder i d'autonomia», ha contat Anna Zaera, qui ha destacat que l'actuació ha estat «un dels moments més emotius»del festival enguany.