Administracions i gestors ferroviaris reben carbó per les deficitàries R-16 i R-15

Tot i el suport aconseguit amb la campanya Hem perdut el trenque han impulsat Trens Dignes i Diàspora Ebrenca, no hi ha hagut millores durant el 2022 i les Terres de l'Ebre continuen sense tenir trens ràpids que enllacin amb Tarragona i Barcelona. Fa tres anys que l'Euromed no s'atura a l'estació de l'Aldea i el tren Avant amb què es volia compensar aquest greuge va funcionar molt poc temps. Un patge ha portat carbó a les portes de l'estació de l'Aldea (Baix Ebre) per reivindicar aquests serveis ferroviaris i també denunciar les deficiències i retards de les línies ebrenques R-15 i R-16.

«El 2023 ha de ser l'any dels trens a les Terres de l'Ebre i no entendríem que fos d'una altra manera», ha dit Josep Sabaté, portaveu de Diàspora.

El patge reial, de nom patge Gamboa, ha portat un sac de carbó que ha dipositat a les portes de l'estació de l'Aldea per reclamar «les necessitats» ferroviàries «que el territori es mereix» i denunciar les quatre reivindicacions que s'estan lluitant des de fa anys per millorar la mobilitat en tren des de les Terres de l'Ebre.

En primer lloc, el territori vol tenir freqüències i serveis de trens ràpids per arribar en menys de dues hores a Barcelona i recuperar les parades de l'Euromed a l'Aldea i noves freqüències de tren Avant des de Tortosa, uns trens que demanen que tinguin parades a Tortosa, l'Aldea, l'Hospital de l'Infant, Cambrils, el Camp de Tarragona i Barcelona. També han tornat a reclamar millores als serveis de mitja distància de l'R-15 i l'R-16, «que utilitza molta gent del territori i mereixen millors prestacions», així com que l'estació de l'Aldea sigui una estació intermodal com tenen les capitals europees.

Les dues entitats han celebrat, des de la moderació, els compromisos polítics que s'han anunciat les últimes setmanes. D'una banda, la negociació perquè torni a aturar-se l'Euromed i la petició amb una proposició no de llei al Congrés perquè hi hagi fins a quatre freqüències d'anada i tornada diàries de l'Avant. Tant Trens Dignes com Diàspora Ebrenca no entren a valorar qui ha de fer front als costos d'aquests serveis. «No podem dir qui ho paga o no perquè depèn de les tres entitats. Depèn que cadascú tingui la part de responsabilitat administrativa, econòmica, i d'infraestructures que li pertoca», ha recordat Cinta Galiana, de Trens Dignes.

Josep Sabaté, de Diàspora, ha reconegut que la campanya Hem perdut el tren que han fet durant tot l'any 2022 ha estat «determinant» perquè hi hagi moviments polítics en favor de la millora dels serveis ferroviaris de les Terres de l'Ebre. «Es constata que quan la societat s'organitza i planteja les seves reivindicacions i suma forces és possible aconseguir victòries com aquesta, que esperem que arribi el 2023. Ha de ser l'any dels trens», ha defensat.

Les dues plataformes han aconseguit que nombroses entitats territorials donin suport a les seves demandes. S'han adherit a la campanya organitzacions com la Cambra de Comerç, ADEDE (Associació de Dones Empresàries, Directives i Emprenedores de les Terres de l'Ebre) i la Inter col·legial de Col·legis Professionals de les Terres de l'Ebre, en l'àmbit empresarial i professional. També han donat el seu suport CCOO, UGT, USOC, CGT, USTEC, CATAC i IAC; mentre que en l'àmbit han comptat amb la Plataforma per la Defensa del Transport Públic (PTP), la Plataforma en Defensa de l'Ebre, la Plataforma per un nou Hospital, Vaga Feminista, Òmnium Cultural o LGBTebre. Finalment, també s'ha treballat amb la Càtedra d'Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV).